Alma Mater

Auditori Miquel Pont
Títol original
Insyriated
Durada
85min.
Any
2017
País
Bèlgica

Oum Yazan, mare de tres fills, atrapada dins a casa en una ciutat en Orient Mitjà, ha convertit el seu apartament en un port segur per a la seva família i veïns, tractant de protegir-los de la guerra. Quan les bombes amenacen com destruir l’edifici, els franctiradors converteixen els pati en zones mortals, i els lladres entren a reclamar les seves terribles recompenses, mantenir l’equilibri de la rutina dins d’unes parets es converteix amb una qüestió de vida o mort.(FILMAFFINITY)

Que diu el director

Va estudiar a la secció “Imágenes” de INSAS a Brussel·les i posteriorment de l’American Film Institute a Los Ángeles fins el 1983. Quan va tornar a Bèlgica va col·laborar com a director de fotografia en diferents anuncis, institucionals i corporatius. Així va conèixer a Bruno Dumont amb qui treballarà regularment i amb qui filmarà les imatges de La vida de Jesús.
Després es va dedicar exclusivament a la ficció i va fer les imatges de vàries pel·lícules també de televisió i molts curtmetratges.
Al 2008 va dirigir el seu llargmetratge The Day God Traveled, pel·lícula que explica la història d’una jove tutsi durant el genocidi ruandés de 1994 , rebent el premi Kutxa- Nuevos Directores en el Festival de Cine de Sant Sebastià de 2009.
Philippe Van Leeuw defensa un cinema social i poètic. Amb El dia que Dios ha viajado, es proposa explorar amb modèstia, però sense complaença els sofriments més íntims, els que fan que la supervivència ja no depenguin sols del ser, sinó del cos, del món i de l’instint.
És membre del jurat en el festival de Cannes 2014 en la categoria Càmera d’Or amb Nicole Garcia.

Crítiques

“El director i guionista reflexiona sobre la vergonya de fugir (...) Notable pel·lícula(...). En un emplaçament asfixiant i limitat, el director aplica una posada en escena àgil però sense escarafalls ni tremolors de càmera”.
Javier Ocaña: Diario El País

De la mà d’una monumental Hiam Abbass, Alma mater es mou per la pantalla com un crit de pols, com la certesa de que n’hi ha molts de precipicis (...).”
Luis Martínez: Diario El Mundo

"Van Leeuw, li atorga al pla i al moviment de càmera una funció notarial que realment és aclaparadora (...).Les interpretacions són quelcom més que excel·lents (…)."
Oti Rodríguez Marchante: Diario ABC

“Aquest drama del belga Philippe van Leew ambientat en el conflicte del Líban s’apropa massa a una forçada teatralitat (...).”
Quim Casas: Diario El Periódico
“Buñuel a Síria. Madre coraje contra l’Àngel exterminador. Sense respir.
Carlos Marañón: Cinemanía

“Radiografia d’un tens sofriment, un passeig, amb una càmera que segueix als personatges, per l’amor i la mort (...). I, a cada nou esdeveniment l’espectador no pot empatitzar més amb els seus protagonistes(...).”
Pere Vall: Fotogramas

“Apassionant des del començament fins el final(...). Un àgil i esgarrifós estudi d’una casa síria assetjada(...). La situació creada per l’espai claustrofòbic i la limitació temporal potenciant enormement el drama.”
Deborah Young: The Hollywood Reporter

Premis

2017: Festival de Berlín: Premi del Públic (Sección Panorama).
2017: Festival de Copenhague: Premi del Públic.
2017: Festival de Sevilla: Premi del Públic.

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.