Blue Jasmine

Jasmine, una dona rica de l'alta societat de New York, es troba de sobte sense diners i sense casa. Es muda a viure amb la seva germana, una dona de classe treballadora que viu amb el seu xicot en un petit apartament a Sant Francisco.
Fitxa tècnica
Blue Jasmine
2013
98min.
Estats Units
Premis

2013: Òscar: Millor actriu i 2 nominacions a Millor guió i Millor actriu secundària

2013: Globus d’Or: Millor actriu (Blanchett). 2 nominacions

2013: Premis BAFTA: Millor actriu (Blanchett). 3 nominacions

2013: Critics Choice: Millor actriu. Nominada a Millor guió original

2013: Cercle de Crítics de New York: Millor actriu (Blanchett)

2013: Premis Gotham: Nominada a Millor actriu (Blanchett)

2013: Independent Spirit Awards: Millor actriu (Blanchett)

2013: Satellite Awards: 5 nominacions, inclosa Millor pel·lícula i director

2013: Sindicat de Guionistes (WGA): Nominada a Millor guió original

2013: Premis César: Nominada a Millor pel·lícula estrangera

El Director: Woody Allen

Allan Stewart Konigsberg, més conegut com a Woody Allen va néixer 1 de desembre de 1935 a Nova York. Va néixer al districte del Bronx però es va criar a Brooklyn.

És director, guionista, escriptor i actor nord-americà. Ha filmat la major part de les seves pel·lícules a Nova York, la seva ciutat natal. És també clarinetista en una banda de jazz. Prové d’una família burgesa i jueva d’origen Austríac - Rus.

Als catorze anys va aprendre a tocar el clarinet i a setze ja va començar a escriure acudits per a “The New York Post”, el primer dels quals va ser publicat el 25 de novembre de 1952.

Als 17 anys, edat en la qual va començar a dir-se Woody Allen, el seu nom ja era reconegut en diferents agències de relacions públiques. El seu intent per estudiar a la Universitat de Nova York va ser un fracàs i va haver de deixar-la en el segon semestre. Allà, un professor li va recomanar que hauria de rebre ajuda psiquiàtrica si volia trobar feina. A partir de 1959 aniria al psiquiatre de per vida.

El seu primer contracte el va aconseguir al 1955 pel programa “The Colgate Happy Hour”. Ocasionalment apareixia a la televisió i treballava com a humorista en diferents locals. Al 1960 li van oferir l’oportunitat d’escriure un guió i fer un paper en la pel·lícula “¿Qué tal, Pussycat?”. En aquest mateix any va conèixer a dues de les persones que més van influir en la seva carrera, els seus agents Jack Rollins i Charles Joffe.

Al 1968 dirigeix, escriu i actua (les tres coses juntes per primera vegada) en la pel·lícula “Toma el dinero y corre”, film que va resultar un èxit de taquilla. Gràcies a això, al 1970 aconsegueix un contracte amb United Artists, en el qual es comprometia a rodar 3 pel·lícules sobre les quals Allen tenia el control total, cosa poc usual per a qualsevol director jove d’aquella època.

Al 1972 va protagonitzar la pel·lícula “Sueños de un seductor”, basada en l’obra de teatre del propi Allen "Play It Again, Sam" que va dirigir pel cinema, Herbert Ross. Al 1977 va signar el film amb el qual va guanyar dos premis Òscar com a Millor Director i Millor Guió Original: “Annie Hall”. Però no va assistir a la cerimònia perquè havia de tocar el clarinet aquest mateix dia. A partir d’aquesta pel·lícula aconseguiria rellevància com a actor, guionista i director ambientant els seus films principalment a Manhattan. Poc després, al 1979, realitza un dels clàssics imprescindibles del cinema: “Manhattan”, filmada en blanc i negre amb so de la seva música preferida, el jazz. La pel·lícula estava co-protagonizada por Diane Keaton, Mariel Hemingway, Michael Murphy y una jove Meryl Streep. Però seria a l’any 1986 amb “Hannah y sus hermanas” amb la qual va guanyar el seu tercer Òscar com a Millor Guión Original.

En línies generals, el seu cinema té diferents etapes les quals podrien dividir-se als primers setanta on realitza comèdies delirants. Es a partir de Diane Keaton, la seva musa i ex parella amb qui va coincidir en 7 pel·lícules, on s’inicia una fase caracteritzada per un cinema més madur i un sentit de l’humor més subtil i on comença a relatar en primera persona. Amb l’arribada de Mia Farrow a la seva vida el seu personatge es torna un intel·lectual neuròtic, jueu i urbà que xoca amb un món més conservador i burgès.

Woody Allen és un director prolífic que realitza una pel·lícula a l’any tot i que el seu talent és més reconegut fora del seu país natal.

Respecte al seu reconeixement a l’Estat Espanyol cal destacar que l’any 2002 va rebre el premi Príncep d’Astúries de les Arts, al 2004 el Premi Donostia del Festival de Sant Sebastià de mans de Pedro Almodóvar, al 2007 és investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Pompeu Fabra, i al 2008 durant la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci) se li va fer el lliurament de l’Espiga d’Honor de l’esmentat festival. És amant tant de les peripècies humorístiques dels Germans Marx, com de les pel·lícules de Federico Fellini o Ingmar Bergman. Allen ha creat sarcasme sobre pautes de comportament del seu país. Retratant amb ironia els afers sentimentals i intel·lectuals de la classe burgesa de Nova York “Això (la vida) és como Las Vegas. Pots estar a dalt, pots estar a baix... però al final la casa sempre guanya. No vol dir que no t’hagis divertit” . Fragment de “Desmontando a Harry” (1997) en el qual el dimoni (Billy Crystal) dóna un consell al turmentat escriptor Harry Block (Allen).

Cites d’Allen: “Només existeixen dos coses importants a la vida. La primera és el sexe i l’altre no me’n recordo”

“La vocació del polític de carrera és fer de cada solució un problema”.

Filmografia: (resumida)

2014 Magic in the Moonlight 2013 Blue Jasmine

2012 A Roma con amor

2011 Midnight in Paris

2009 Si la cosa funciona

2005 Match Point

2004 Melinda y Melinda

2001 La maldición del escorpión de jade

2000 Granujas de medio pelo 1999 Acordes y desacuerdos

1997 Desmontando a Harry

1995 Poderosa Afrodita

1994 Balas sobre Broadway

1993 Misterioso asesinato en Manhattan

1992 Maridos y mujeres

1990 Alice 1989 Delitos y faltas

1987 Días de radio 1986 Hannah y sus hermanas

1985 La rosa púrpura de El Cairo

1983 Zelig 1979 Manhattan

1977 Annie Hall 1973 El dormilón

1972 Todo lo que usted siempre quiso saber sobre el sexo* pero nunca se atrevió a preguntar

1971 Bananas

1969 Toma el dinero y corre 1966 What's Up, Tiger Lily?

"Aunque marcada por un par de artificios argumentales demasiado prácticos, este drama a menudo humorístico se planta con firmeza en la columna de aciertos de los últimos trabajos de Woody." Todd McCarthy: The Hollywood Reporter

"La interpretación de Blanchett es tan dominante en términos de tiempo en pantalla e impacto emocional que la película no sólo consigue ser una virtuosa obra de conjunto, sino también un gran estudio íntimo del personaje del título." Justin Chang: Variety

"La película [de Allen] más sostenida, satisfactoria y relevante desde 'Match Point'." Manohla Dargis: The New York Times "¿Quieres ver una gran interpretación, que va de lo cómico a lo trágico y con todos los electrizantes matices que hay en medio? Entonces tenéis que ver a Cate Blanchett en 'Blue Jasmine'. (...)" Peter Travers: Rolling Stone

"Se parece a 'Un tranvía llamado deseo' cuando se acumulan las peleas, y si piensas que eso no suena entretenido, que sepas que lo es, de una forma hipnótica y catastrófica. (...) " Joshua Rothkopf: Time Out

"Es uno de las mejores y más complejos retratos del año, en una de las mejores películas de Allen en años. (...) " Claudia Puig: USA Today

"Es sorprendente lo hábil que es [Woody Allen] haciendo que sus viejas ideas parezcan frescas, vivas, incluso de moda. Su nuevo drama 'Blue Jasmine' está cerca de ser "lo de siempre". Pero él lo vende de forma preciosa." David Edelstein: New York Magazine

"Los personajes ricamente descritos, los agudos diálogos y la estupenda interpretación principal de Cate Blanchett son factores que contribuyen a que sea la mejor película del verano de 2013 y una de las películas más memorables de Woody Allen. (...) " Rex Reed: The New York Observer

"'Blue Jasmine' pertenece a Blanchett, (...) que la libera de las limitaciones del estilo de Allen, consiguiendo unos resultados más nítidos que los de cualquiera de sus películas tradicionales (...) que ha producido en los últimos doce años." Eric Kohn: Indiewire

 

La teva valoració: Cap Mitja: 7 (2 votes)
Projecció
Diumenge 11/05/2014 a les 18:00h
Cicle:
Sessió oberta

1 comentari

Envia un nou comentari

Pàgina web desenvolupada i hostatjada per Omitsis.
Disseny disseny&rauxa.