Celebración

Sala d'actes d'El Mirador
Títol original
Festen (The Celebration)
Durada
105min.
Any
1998
País
Dinamarca
(VOSE). Els Klingenfeldt, una família de l'alta burgesia danesa, es disposen a celebrar el seixanta aniversari del patriarca, un home de trajectòria i reputació irreprotxable. No obstant això, els seus tres fills, encara que molt diferents entre si, estan disposats a aprofitar l'ocasió per treure a la llum els draps bruts de la família. Entre d’altres guardons, Premi Especial del Jurat al Festival de Cannes 1998 i Globus d’Or 1998 a la millor pel·lícula estrangera.
Que diu el director

Thomas Vinterberg néix a Copenhaguen, Dinamarca el 19 de maig de 1969. Director de cinema cofundador del moviment cinematogràfic Dogma 95*.

Acaba els estudis a l’Escola Nacional de Cinema de Dinamarca al 1993 amb el seu curtmetratge de graduació Sidste Omgang (Last Round), guanya el premi del jurat i productors en el Festival Internacional de Cinema d’Estudiants de Munich. També guanya el primer premi en el Festival de Cinema de Tel Aviv. El 1994 dirigeix el curtmetratge de ficció The Boy Who Walked Backwards (El chico que andaba hacia atrás), produïda per Birgitte Hald i guanyadora de nombrosos premis en festivals internacionals. Aquest mateix any fa el seu primer drama televisiu emès per la cadena DRTV.

El 1995 Vinterberg funda el moviment Dogma95 conjuntament amb Lars Von Trier, Kristian Levring i Søren Kragh-Jacobsen on es busca recuperar la puresa del cinema produint pel·lícules simples, sense modificacions en la post-producció, posant èmfasi en el desenvolupament dramàtic. Aquesta proposta es plasma en una dotzena de pel·lícules que varen tenir gran repercussió en el món del cinema. Debuta com a director de llargmetratge a The Biggest Heroes (Héroes) al 1996 que és molt ben rebuda a Dinamarca. El 1998 dirigireix Festen (Celebración), la seva primera pel·lícula Dogma. Essent un èxit internacional, guanya del Premi Especial del Jurat del Festival Internacional de Cannes, nominada a Globus d’Or i Premis BAFTA. Aquest mateix any Lars Von Trier dirigeix Los idiotas convertint-se les dues pel·lícules en l’exponent de Dogma 95

. El 2002 escriu i dirigeix All about Love (Todo por amor), una apoteòsica història d’amor i de ciència ficció estrenada un any després on s’allunya totalment dels postulats Dogma, protagonitzada per Joaquin Phoenix, Sean Penn i Clarie Danes. En aquesta pel·lícula Vinterberg intenta crear un paral·lelisme entre el caos del món i el caos que pateixen els personatges.

El 2005 dirigeix Dear Wendy (Querida Wendy), escrita per Lars Von Trier. La pel·lícula és un atac contra la obsessió dels EEUU per les armes de foc. Encara que té adeptes i detractors, és un fracàs de taquillatge fins i tot a Dinamarca. A la banda sonora utilitza algunes cançons del grup de pop- rock britànic “The Zombies”. El 2010 Submarino és nominada a l’Ós d’Or en el Festival Internacional de Cinema de Berlin. I finalment el 2012 amb The Hunt (La caza) és guanyadora en el Festival de Cannes a millor actor.

*Dogma 95: moviment fílmic on els directors es comprometen a tractar les seves pel·lícules respectant una sèrie de normes estrictes a partir de les quals busquen trobar la veritat profunda. Destaquem d’aquestes normes: les pel·lícules han de ser filmades en escenaris naturals, evitant les escenografies en els estudis. Filmada amb càmera en mà o a l’espatlla. Gravada amb so directe i sense musicalitats especials. Els trucatges i filtres estan prohibits....

Filmografia:

2015 Far From The Madding Crowd

2012 The Hunt (La caza)

2010 Submarino

2007 Cuando un hombre vuelve a casa

2005 Querida Wendy

2003 It’s All About Love (Todo por amor)

1998 Festen (Celebración)

1996 The Biggest Heroes (Héroes)

Referències

“Primera i multipremiada pel·lícula del revolucionari moviment cinematogràfic Dogma, un manual de regles creat pels directors Lars Von Trier i Thomas Vinterberg, a partir d’un manifest, en el que es comprometen a filmar les seves pel·lícules sense utilitzar música, ni decorats ni il·luminació artificial, i rodant càmera en mà”. Filmafinity

"Esplèndida, amb un estil més convencional que la de Von Trier” Javier Ocaña: Cinemania

“Corrosiva i divertida” Carlos Boyero: Diario El Mundo

Premis

Dels 31 premis i 19 nominacions destaquem:

1998 Festival de Cinema Cannes: premi especial del jurat i nominada a Palma d’Or

1998 Cercle de Crítics de Cinema Nova York: premi NYFCC a millor pel·lícula en llengua estrangera

1998 Cercle de Crítics de Los Angeles: premi LAFCA a millor pel·lícula estrangera

1998 Acadèmia de Noruega: premi a millor llargmetratge nòrdic

1998 Associació de Crítics de Boston: premi BSFC a millor pel·lícula en llengua estrangera

1998 Premis Guldbagge (Suecia): millor pel·lícula estrangera

1998 Premis Cèsar: nominada a millor pel·lícula estrangera

1998 Premis de Cinema Europeu: premi al descobriment europeu de l’any i 2 nominacions a millor pel·lícula i millor actor

1998 Festival Internacional de Gijón: Premi a millor director

1999 Nominada al Globus d'Or: Millor pel·lícula estrangera

1999 Independent Spirit Awards: premi a millor pel·lícula estrangera

1999 British Independent Film Awards: nominada a millor pel·lícula independent en llengua estrangera

1999 Associació de Crítics de Cinema de Chicago. Nominada a nous directors a competició

1999 Festival Internacional de Cinema de Noruega: premi Plata Clod a millor pel·lícula estrangera de l’any

1999 Festival Internacional de Cinema de Rotterdam: premi del públic a millor director

2000 Premis BAFTA: nominada millor pel·lícula de parla no anglesa

2000 Associació de Cinema d’Argentina: nominada al premi Còndor de Plata

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.