Coca Cola en lucha

Projecció en motiu del Dia Internacional de les Persones Treballadores. Entrada gratuïta. Taquilla inversa (a benefici dels col·lectiu Coca Cola en lucha)

Coca Cola en lucha. Cuando David se enfrenta a Goliat és un documental que aprofundeix en el conflicte dels treballadors de Coca-Cola després del polèmic ERO de 2014 a Casbega, Fuenlabrada (Madrid). A través de diferents declaracions dels protagonistes i del retrat de les accions empreses darrere dels seus drets laborals, la història aprofundeix en la cara més reivindicativa de tots aquelles persones que es van veure afectades pels massius acomiadaments a la seu de la coneguda multinacional. 

Georgina Cisquella i Pere Joan Ventura són els creadors d'aquest projecte que segueix molt vigent després de quatre anys de contínua batalla.

Versió original en castellà.

Fitxa tècnica
Coca Cola en lucha. Cuando David se enfrentó a Goliat
2016
47min.
Espanya

Georgina Cisquella:

Georgina Cisquella (1954) és periodista i guionista de documentals. Va estudiar ciències de la informació i el 1975, quan estava en segon de carrera va començar a treballar com a reportera del programa de TVE Catalunya Giravolt, un programa de reportatges estrenat el 1973 que es va distingir pel tractament de temes polèmics i pel seu posicionament ideològic durant la transició espanyola.  El 1976 va col·laborar en la pel·lícula La ciutat cremada. De 1979 a 1982 va participar en la creació de diversos curts documentals: L'ajuntament de Barcelona (1979), Cada dona, un vot (1981), Feminisme (1982) i Minusvàlids (1982). 

El 1996 va presentar el programa de reportatges de TVE Informe semanal. El 1999 va participar amb El Gran Wyoming i amb Pere Joan Ventura en la direcció i el guió del reportatge Me estoy quitando, un documental sobre el món de la droga gravat al barri madrileny de La Rosilla. El 2002 va participar en el guió del documental El efecto Iguazú, dirigit per Pere Joan Ventura, que va rebre premi a la millor pel·lícula documental de la XVII edició dels premis Goya.

El 2008, comença a gestar el documental Oxígeno para vivir, el relat de la vida del periodista al llarg d'un any i una reflexió sobre el passat i el futur de la professió periodística estrenat el 2011 i que va ser candidat als premis Goya.[1]

El 2009 va deixar Televisió Espanyola afectada per l'expedient de regulació d'ocupació. El 2014 va ser una de les impulsores del documental Yo decido el tren de la libertad sobre la mobilització d'El Tren de la Llibertat en contra de la reforma de la llei de l'avortament del Partit Popular. El 2015 va participar com a coguionista en el documental No estamos solos, dirigit per Pere Joan Ventura, un recorregut per diversos activismes rodat el 2014. El documental es va presentar el setembre de 2015 en el Festival de Cinema de Sant Sebastià fora de concurs.

Filmografia:

1979 L'ajuntament de Barcelona. Codirectora amb Pere Joan Ventura

1977 Retorn del president Tarradellas. Coguionista amb Francesc Betriu, J. Castells, Josep Maria Forn i J.M. López Llaví

1981 Cada dona, un vot

1982 Minusvàlids. Directora i guionista

1982 Feminime. Directora i guionista

1999 Me estoy quitando. Amb El Gran Wyoming, Pere Joan Ventura i la narració d'Antonio Resines i María Barranco.

2003 El efecto Iguazú, coguionista amb Pere Joan Ventura

2011 Oxígeno para Vivir

2014 Yo decido. El tren de la Libertad com a membre del col·lectiu Mujeres Cineastas Contra la Reforma de la Ley del Aborto

2015 No estamos solos co-guionista amb Pere Joan Ventura

Pere Joan Ventura:

Graduat a l’escola d’Estudis Tècnica i llenguatge cinematogràfic de l’Escola Aixelà i especialitzat a l’Institut del Teatre de Barcelona. Des de 1972 fins a dia d’avui ha treballat com a operador de cinema, reporter gràfic, realitzador, fotògraf i auxiliar de direcció i càmera. És un dels membres fundadors del col·lectiu de Cine militant “Grup de Producció”, dedicat al rodatge de materials informatius per televisió i curtmetratges.

Entre la trentena de produccions realitzades es destaca la seva tasca com a fotògraf i càmera a A Kreutzer de Lola Besses i com a ajudant de direcció a Pont de Varsòvia (1989) de Pere Portabella, El Lute I:camina o reventia (1987) i Tiempo de silencio (1980) dirigides per Vicente Aranda.

L’any 2003 va realitzar El efecto Iguazú que va ser premiat amb el Goya al Millor documental i al 2004 va guanyar el Goya a ¡Hay motivo!, un documental on va realitzar una de les peces. L’any 2006, En la calle va ser guardonat a Millor documental en els Premis Reina Sofia, el qual Ventura va destacar com a realitzador. Anteriorment la sèrie de TVE Los años vividos va guanyar el Premi Ondas Internacional 1992.

Paral·lelament a un llarg periòde com a reporter gràfic als Informativos de TVE (1985-2007), s’ha dedicat a diverses produccions televisives, entre elles “los años vividos” (1990-1992) i “Me estoy quitando” (1999). Actualment es dedica a produir i realitzar documentals i curtmetratges com ara “El Severo me duele”, documental emès a TV.

Filmografia (director)

2018 Un vas d'aigua per a l'Elio

2015 No estamos solos

2013 Plou i fa sol

2004 Hay motivo

2004 En el mundo a cada rato

2002 El efecto Iguazú

1999 Me estoy quitando

1998 Guatemala:La hora de la verdad

1995 Subcomandante Marcos:Viaje al sueño zapatista

1990‐92 Los años vividos

1981 Diada Nacional de Catalunya.

1980 Badalona contaminació

1979 L’Ajuntament de Barcelona.

1970 Sidón mata a Basora

1970 Les cadires

No votes yet
Projecció
Divendres 04/05/2018 a les 21:00h
Cicle:
Cinefòrum 2017-2018

1 comentari

Envia un nou comentari

Pàgina web desenvolupada i hostatjada per Omitsis.
Disseny disseny&rauxa.