Crock of Gold: Bebiendo con Shane MacGowan

Julien Andrew Temple (Londres; 26 de novembre de 1953) és un director anglès de documentals, pel·lícules i vídeos musicals. Començà la seva carrera amb curtmetratges sobre els Sex Pistols i després ha filmat The Great Rock 'n' Roll Swindle, Els principiants, London, the Modern Babylon i una pel·lícula documental sobre Glastonbury.

La primera pel·lícula del Temple va ser un documental que mostra el sorgiment dels Sex Pistols del 1976 al 1977, en una sèrie de clips curts d'actuacions i entrevistes televisives. Després d'això va dirigir The Great Rock 'n' Roll Swindle, un altre documental on Johnny Rotten i Sid Vicious havien deixat ja la banda, la història està explicada des del punt de vista del seu mànager, Malcolm McLaren.
The Great Rock 'n' Roll Swindle narra el boom dels Sex Pistols, aparentment manipulats per McLaren, i com aquest va donar forma a la banda durant la seva curta carrera. Molts dels 'fets' narrats per McLaren són discutits per John Lydon (Johnny Rotten), qui va acusar McLaren d'utilitzar la pel·lícula per atacar-ho personalment. Això va ajudar a donar publicitat al documental com un retrat de l'escena punk de l'època, però també es va dir que la seva visió era massa esbiaixada.

El 1983 va dirigir una pel·lícula per a la BBC titulada It's All True, on Orson Welles narra molts segments curts sobre l'estat de la indústria del vídeo, reals i imaginats. Després va fer un curtmetratge amb David Bowie que va ser inclòs com a característica de suport a la pel·lícula de 1984 En companyia de llops. El 1985 Temple ja era un director de vídeos consagrat pels seus treballs per a Kinks, The Rolling Stones, David Bowie i altres artistes britànics.
El 1986 va fer el salt a la pantalla gran amb Els principiants. Una de les pel·lícules més cares de la història britànica i un desastre financer que va ser massacrat per la crítica especialitzada i va provocar la fallida de Goldcrest Films. Temple es va culpar a si mateix pel fracas i es va mudar als Estats Units, on va dirigir la comèdia musical Earth Girls Are Easy, així com una sèrie de vídeos de música per a Janet Jackson, Neil Young i Tom Petty.

Temple va tornar al Regne Unit a finals de la dècada del 1990, on va dirigir un biopic sobre Jean Vigo i la seva dona Lydou. La pel·lícula no va ser ben rebuda.

Entre el 2002 i el 2005, Temple va completar un documental sobre el Festival de Glastonbury.
El 2010, Temple va dirigir la biografia Ray Davies: Imaginary Man. Anteriorment, havia dirigit diversos vídeos de The Kinks. A més, es va fer referència al seu nom a la cançó de The Kinks Too Hot del seu àlbum Word of Mouth:
El 2011, Temple va tornar a Glastonbury per documentar encara més el llegendari festival. La pel·lícula resultant de 75 minuts, titulada Glastonbury After Hours: Glastopia, es va rodar a Shangri-La, Arcàdia, The Unfair Ground, Strummerville, Block 9 i les zones comunes. Es va estrenar a BBC4 el 15 de juny de 2012.