De repente, el paraíso

Elia Suleiman (Natzaret, Israel; 28 de juliol de 1960) és un director de cinema, actor i guionista àrab israelià d'origen palestí. És conegut per les seves pel·lícules Divine Intervention (2002) i The Time That Remains (2009).
Va néixer al si d'una família palestina de Natzaret el 1960. Amb el seu pare va descobrir els cantants àrabs clàssics, però la ciutat només tenia una sala de cinema i poca vida artística. Va fugir a Londres sent adolescent per evitar una ordre de detenció pendent per suposades activitats delictives. Allà va conèixer l'escriptor britànic John Berger, l'obra del qual Modos de ver le va obrir literalment al món. Berger, a qui uneix una llarga amistat, va tenir una profunda influència en l'inici del seu recorregut professional.

Es va traslladar a Nova York el 1982, on va entrar com a immigrant il·legal i va iniciar el seu recorregut de realitzador autodicta. Va començar a veure pel·lícules a la Universitat de Nova York, on entrava clandestinament gràcies als seus amics, i va anar veient pel·lícules de Robert Bresson i John Cassavetes, però sobretot d'Ozu i Hsiao-Hsien Hou, que va despertar la seva vocació cinematogràfica. Va conèixer el crític i assagista palestí Edward Said (Orientalisme) i el productor James Schamus que, igual que Berger, van exercir una poderosa influència sobre la seva formació intel·lectual i les seves futures pel·lícules. El 1990 va codirigir amb el director libanès-canadenc Jayce Salloum la seva primera pel·lícula, Introduction to the End of an Argument, un controvertit documental en forma de collage que desmunta la representació estereotipada i la visió caricatural dels palestins i dels àrabs a les pel·lícules i els mitjans de comunicació occidentals.

Després de l'èxit de la pel·lícula al circuit dels festivals internacionals, Suleiman va ser un dels cinc directors àrabs encarregats d'expressar les seves idees sobre la Guerra del Golf i el seu impacte en el món àrab al documental The Gulf War… What Next? (1991), en què va realitzar el curtmetratge Homage by Assassination.
Després d'una dècada a Nova York, es va traslladar el 1993 a Cisjordània per fer classes sobre cinema a la Universitat de Birzeit, a prop de Ramal·la, on l'any següent va crear el Departament de Cinema i Audiovisuals gràcies a una subvenció de la Comissió Europea.

Es va dirigir a París (França) a la recerca de finançament per produir el seu primer llargmetratge de ficció, Chronicle of a disappearance, però davant la negativa dels productors francesos va decidir produir-la ell mateix. La pel·lícula –en què actua juntament amb els seus pares, membres de la seva família i actors no professionals–, es va estrenar el 1996 i va guanyar el premi Luigi De Laurentiis a la millor òpera prima al Festival Internacional de Cinema de Venècia.

Els seus dos llargmetratges següents van adoptar el mateix tipus de narració personal i semi autobiogràfica, amb un rerefons alhora poètic i polític. Encara que se l'hagi comparat en nombroses ocasions amb Buster Keaton i Jacques Tati, les seves pel·lícules tracten temes greus com les conseqüències del conflicte palestí-israelià, però d'una manera poc convencional que els dóna una dimensió universal.

Divine Intervention, del 2002, es va emportar el premi del Jurat del Festival de Cannes, un premi FIPRESCI i el Premi Screen Internacional 2002 a la millor pel·lícula no europea de l'Acadèmia de Cinema Europeu, cosa que el va llançar definitivament a l'escena internacional.

El 2006 va ser membre del jurat del Festival de Cannes i Gilles Jacob, director del Festival, li va encarregar la realització d'un curtmetratge (Irtebak o Awkward en anglès) que s'inclouria a la pel·lícula Chacun són cinéma: une déclaration d'amour al grand écran , una antologia que celebrava els 60 anys del Festival de Cannes.

El 2009 la seva següent pel·lícula, The Time That Remains, va entrar en competició a la selecció official d'aquest mateix festival, va ser nominada a la Palma d'Or i es va emportar la Perla Negra a la Millor Pel·lícula de ficció de l'Orient Mitjà al Festival de Cinema d'Abu Dabi 2009.

El 2012 va dirigir el curtmetratge Diary of a Beginner, un dels set que componen la pel·lícula coral 7 dies a l'Havana. dels crítics de la FIPRESCI i la Menció Especial del Jurat al Festival de Cannes 2019. Va ser seleccionada per representar Palestina als Premis Óscar de 2020

Suleiman sol ser professor convidat d'universitats i institucions d'art com les universitats de Columbia, Nova York, Georgetown i Berkeley als Estats Units, la Tate Modern (Londres), la Biennale de Berlín i el Kunst Institute de Berlín, la Fundació DHC/ ART de Montreal i la Femis de París. Ha donat també master classes a festivals i esdeveniments artístics del món sencer com els festivals de cinema de Praga, la Universitat Nacional de Teatre i Cinema de Bucarest, el Festival de Cinema Europeu del Caire, el Festival de Cinema d'Abu Dabi, els Festivals de Cinema de Tribeca de Nova York i Doha (Catar), la Universitat Anglo-americana de Beirut o la Universitat del Nord-est de Boston

Resideix a París i està casat amb la cantant libanesa Yasmine Hamdan