Deja de decir mentiras

Guionista i director de cinema francès, nascut a L'Haÿ-les-Roses, França, el 23 de gener de 1969.

Creix als suburbis de París. Va a la universitat de Nantes per estudiar Economia i després torna a París, on comença a treballar com a assistent de producció, especialment en pel·lícules d'Idrissa Ouedraogo. Més endavant tradueix pel·lícules en anglès per a la seva distribució en francès, incloses obres dels germans Coen com Fargo , El Gran Lebowski, O'Brother , Crueldad intolerable,  també del Ken Loach: El vent que sacseja l'ordi, Stephen Frears: High Fidelity,The Hi-Lo Country, de  Danny Boyle: Trainspotting, Shallow Grave, Una vida menys ordinària, Jane Campion: Retrat d'una dama , així com Cuatro bodas y un funeral , Ser John Malkovich , Notting Hill , Els sospitosos habituals i la sèrie de televisió CSI: Crime Scene Investigation .

Comença amb el curtmetratge Promis, juré (1996), al qual segueixen  Jingle Bells (1997), seleccionat a la 54a Mostra de Venècia, Claquage après étirements (2000) i À tes amours (2001), premiat a la ciutat de Nova York. , Gardanne , Luchon i La Ciotat .

El seu primer llargmetratge Vacances robades (Les Petites Vacances), s'estrena el 2007, protagonitzat per Claude Brasseur i Bernadette Lafont (una de les muses de la Nouvelle Vague, en les pel·lícules de François Truffaut i Claude Chabrol).

Recentment ha escrit i dirigit dos documentals, el primer és un retrat d'Elisabeth Badinter, autora francesa, feminista i professora de filosofia a l'Escola Politècnica de París. I El segon documental tracta sobre Michel Onfray, filòsof francès contemporani adherent a l'hedonisme, l'ateisme i l'anarquisme, autor de filosofia molt prolífic amb més de 50 llibres escrits traduïts a 30 països.

Comment j'ai détesté les maths és el segon llargmetratge de Peyon. És un documental internacional sobre el lloc de les matemàtiques al món actual. La pel·lícula s'estrenà a les sales franceses al novembre de 2013. Fou ben rebuda tant pel públic com per la crítica, i obtingué bons resultats a taquilla. Fou nominat al millor documental al CESAR 2014 (l'equivalent francès dels Oscar).

L'èxit de la pel·lícula ha continuat amb el seu llançament en DVD juntament amb una pel·lícula addicional editada específicament A Route for the Fields Medal, un retrat del matemàtic francès Cédric Villani en camí a rebre la Medalla Fields 2010 a Hyderabad, Índia.

Comment j'ai détesté les maths també es projectà davant una audiència de 2000 persones a l'ICM (Congrés Internacional de Matemàtics) de 2014 a Seül. Va Guanyà el Premi d'Alembert 2014, el premi Mussol d'Or al Festival Internacional de Cinema de Bergen, Noruega,i el premi Món del Coneixement del Festival Internacional de Cinema Científic a Sant Petersburg, Rússia .