Django desencadenado

King Schultz, un caça recompenses alemany, segueix la pista a uns assassins, prometent-li a l’esclau negre Django deixar-lo en llibertat si l’ajuda a atrapar-los. L’esclau accepta ja que vol anar a buscar la seva dona, una esclava que està en una plantació d’un terratinent. Pel·lícula ambientada a Texas dos anys abans de la guerra civil americana.

Fitxa tècnica
Django Unchained
2012
165min.
Estats Units
Premis

2012: 2 Òscars: Millor guió original i actor secundari (Waltz).
2012: 2 Globus d’Or: Millor guió i actor secundari (Waltz).
2012: Critics Choice Awards: Millor guió original. Nominada a millor pel·lícula
2012: 2 Premis BAFTA: Millor guió i actor secundari (Waltz).
2012: National Board of Review (NBR): 10 Millors films i millor actor secundari. (Dicaprio)
2012: Associació de Crítics de Los Angeles: 2ª posició a millor actor secundari
2012: American Film Institute: Top 10 – Millors pel·lícules de l’any
2012: Premis David di Donatello: Millor pel·lícula estrangera

Nascut a Tennessee el 27 de Març de 1963 és director, guionista i actor.
Ha obtingut la fama gràcies al seu estil innovador, influït per l'estètica dels còmics i de les sèries B, on la narració és sovint no-lineal, amb diàlegs memorables i una important dosi de violència i sang amb un toc humorístic. Aquest estil va obrir la porta a una sèrie de joves directors del cinema independent americà als inicis dels anys 90.

Tarantino es va fer conèixer gràcies a “True Romance”, de la qual en va escriure el guió junt amb Roger Avary. L'estrena d'aquest film li va permetre conèixer el productor Lawrence Bender, que el va animar a dirigir “Reservoir Dogs” (1992). Tarantino va acceptar el consell i la va filmar en cinc setmanes durant l'estiu de 1991. El resultat va ser un film ric d'estil i tècnica original, cínic i sangonós, mostrant la manera de veure el cinema del director. Aquesta tècnica es desenvoluparà al llarg de la seva carrera (el llarg diàleg del començament sobre Madonna és característic del seu estil). Es va presentar fora de competició al Festival de Cannes i va tenir èxit al Festival de Sundance.


L'èxit de “Reservoir Dogs” va fer que els productors de Hollywood s'interessin en el jove director i li oferissin un munt de projectes com ara “Speed” o “Men In Black”. Ell però, va preferir retirar-se a Amsterdam per treballar el guió de “Pulp Fiction”.
L'èxit d'aquest segon film va ser superior al del seu primer. Va guanyar la Palma d'Or al Festival de Cannes al 1994, i l'any 1995 va rebre l'Oscar al millor guió original (un altre cop conjuntament amb Roger Avary). Va ser nominada a sis Oscars, incloent-hi el de la millor pel·lícula.
El 1994 dirigeix un episodi de la sèrie ER – Metges a primera línia. També produeix “Killing Zoe”, un thriller violent escrit i dirigit pel seu amic Roger Avary. Va ser filmada en només cinc dies.


Més tard rodarà amb Rodriguez, Anders i Rockwell “Four Rooms”, un film ambiciós dividit en quatre episodis (un per a cada director), que no va obtenir l'èxit esperat. Al cap de tres anys de pausa, el 1997 dirigeix “Jackie Brown”, Tarantino va fer actuar Pam Grier, una de les seves actrius predilectes dels anys 70. Una altra vegada el film no arriba a complir les expectatives i el guany no va superar els 40 milions de dòlars als Estats Units.


Posteriorment va treballar en “Kill Bill”. Aquest film va ser dividit en dues parts “Kill Bill vol.1” (2003) i “Kill Bill vol.2” (2004) malgrat la insistència de Miramax que volia reduir-lo per tal de fer-ne un sol film. Aquesta obra, que obtingué molt bons resultats als cinemes de tot el món, és un homenatge del director a tots els seus mites i elements que l'han inspirat, com ara la sèrie Kung Fu i els films de lluites de Hong Kong.


Al 2007 va dirigir Grindhouse, un homenatge als films de terror de sèrie B dels anys 70. El film el formen dos fragments: “Planet Terror” (dirigit per Robert Rodriguez) i “Death Proof”, dirigit per Tarantino.


Com a curiositat ,una de les marques de Tarantino són els plans característics des de l’interior d’un maleter de cotxe que apareixen en totes les seves pel·lícules
És un fetitxista dels peus: les actrius sovint mostren els peus descalços i a vegades en primer pla.
L’encenedor Zippo sempre apareix també en els seus films.
En alguns films seus la gent consumeix una marca d’hamburgueses hawaianes inventada per ell mateix concretament Big Kahuna Burgers

Filmografia
2012 Django desencadenado
2009 Malditos bastardos
2007 Grindhouse (Death Proof)
2005 Sin City (Ciudad del pecado)
2004 Kill Bill 2
2003 Kill Bill 1
1997 Jackie Brown
1995 Four Rooms
1994 Pulp Fiction
1992 Reservoir Dogs
1987 El cumpleaños de mi mejor amigo
 

"Tarantino infunde este denso material de tantos toques divertidos, sorprendentes e inesperados, que resulta constantemente estimulante". Todd McCarthy: The Hollywood Reporter

"'Django' da, al por mayor, ese placer especialmente narcótico y delirante que Tarantino todavía sabe crear en cine (...) Es tan malsana, deplorable y deliciosa como un cigarrillo prohibido (...)”. Peter Bradshaw: The Guardian

"Un relámpago de puro cine, deslumbrante, sinvergüenza y emocionantemente vivo (...) ¿Es 'Django Unchained' excesiva? Totalmente. De otra manera, no sería Tarantino (...)” Peter Travers: Rolling Stone

"Un alegato de sabor antibélico inmensamente satisfactorio, envuelto en homenaje spaguetti-western (...) Una vez más, Quentin Tarantino acude al rescate de los Weinstein, entregando un contraprograma navideño sangrientamente divertido (o divertidamente sangriento)" Peter Debruge: Variety 

Referències

http://www.filmaffinity.com/
http://www.imdb.com/
http://es.wikipedia.org/

La teva valoració: Cap Mitja: 7.7 (3 votes)
Projecció
Dimecres 24/07/2013 a les 21:30h
Cicle:
Nits d'estiu 2013

1 comentari

Envia un nou comentari

Pàgina web desenvolupada i hostatjada per Omitsis.
Disseny disseny&rauxa.