El abrazo de la serpiente

See video

Versió original subtitulada en castellà.

Karamakate va ser al seu dia un poderós xaman de l'Amazones, és l'últim supervivent del seu poble, i ara viu en aïllament voluntari en el més profund de la selva. Porta anys de total solitud que l'han convertit en Chullachaqui, una closca buida d'home, privat d'emocions i records. Però la seva vida buida es capgira el dia en què al seu remot cau arriba Evan, un etnobotànic americà a la recerca de la yakruna, una poderosa planta oculta, capaç d'ensenyar a somiar. Karamakate accedeix a acompanyar a Evan en la seva recerca i junts emprenen un viatge al cor de la selva en què el passat, present i futur es confonen, i en el qual el xaman anirà recuperant els seus records perduts.

Fitxa tècnica
El abrazo de la serpiente
2015
125min.
Colòmbia
Premis

2015: Premis Oscar: Nominada a Millor pel·lícula de parla no anglesa

2015: Festival Cannes: Quinzena Realitzadors: Art Cinema Award

2015: Festival de Sant Sebastià: Secció oficial competitiva ("Horitzons Llatins")

2015: Festival de Mar del Plata: Millor pel·lícula - Astor d'Or

2015: Independent Spirit Awards: Nominada a Millor pel·lícula estrangera

2015: 4 Premis Fènix: Millor director, fotografia, música original i so

2015: Festival de Lima: Millor pel·lícula

Ciro Allfonso Guerra néix a Rio de Oro, Cesar, el 6 de febrer de 1981. Cineasta colombià conegut per El abrazo de la serpiente (2015). Estudia cinema i televisió a la Universitat Nacional de Colòmbia. Comença treballant a la productora de la Facultat Ciudad Lunar.

La seva primera pel·lícula que fou un vídeo, narra la presa d’un col·legi per part d’uns estudiants que segresten als professors. Eren els primers anys 90. Colòmbia només respirava violència, Ciro es refugia al cinema, respira cinema. Dirigeix 4 curtmetratges: Silencio (1998); Documental siniestro:Jairo Pinilla , cineasta colombiano (1999); Alma (2000); i un curtmetratge d’animació Intento (2001).

El bon desenvolupament d’aquests treballs l’hi ha fet obtenir nombrosos premis a festivals i li ha permès passar a treballar a Tucán Productions. Tot seguit escriu i dirigeix La sombra del caminante (2004), la seva opera prima que és seleccionada en més de 60 Festivals de cinema de tot el món entre ells Cannes, Tribeca, Seúl, Bangkok, Seattle, Río de Janeiro i Guadalajara.

El segon llargmetratge Los viajes del viento (2009) guanyadora de varis premis entre ells el premi per al Desenvolupament del Hubert Bals Fund, del Festival de Rótterdam (Holanda). Es semifinalista del Sundance NHF Filmmakers Award del Festival de Sundance. Es podria considerar una pel·lícula de carretera situada temporalment al 1968 que creua diferents zones de la costa atlàntica. El director busca un apropament entre l’espectador i la música del Carib, taló de fons de la història.

El tercer llargmetratge El abrazo de la serpiente (2015), obté l’estrena mundial a la Quincena de Realizadores del Festival de Cannes, on és catalogada per la premsa internacional com una de les 10 millors pel·lícules del festival.

 Curiositats sobre el “El abrazo de la serpiente”

Garcia que és el director de postproducció, referent al so comenta : “Té moltes capes sonores: unes molt ben aconseguides tècnicament i altres que generen una connexió més orgànica, semblant a escoltar un disc de vinil".

 Segons Salaverría :”Tot el temps estàvem en contacte amb l’aigua, per les pluges, els rius,les condicions de les petites embarcacions, fins i tot alguna va bolcar amb actors. Tot l’equip havia d’estar amb la seva protecció com ara bosses contra la humitat, entre altres coses i això generava un nivell d’estrès important”.

Des de la primera lectura ja existia la proposta estètica de plasmar las imatges en blanc i negre, como si es tractés d’un document en reserva a la espera de sortir a la llum. La selva amazònica abandona el verd regnant i es caracteritza per la gama de grisos.

Segons Toulemonde. “Volíem que el guió fos com el riu:amb el seu moviment, amb el seu so....Els diàlegs de la pel·lícula tenen molt a veure amb el sentir del riu”

La pel·lícula, encara que té una història central, es ramifica en varis dels successos històrics que varen marcar l’Amazones i que són desconeguts per la majoria: la presència d’un messies en mig de la selva que liderà suïcidis col·lectius, el genocidi degut a la guerra del cautxú, l’extinció dels pobles indígenes.

Filmografia :

2015 El abrazo de la serpiente

2009 Los viajes del viento

2004 la sombra del caminante

2001 Intento (curt)

2000 Alma (curt)

1999 Documental siniestro: Jairo Pinilla , cineasta colombiano (curt)

1998 Silencio (curt)

"Pel·lícula singular i bonica faula sense temps sobre el món indígena, i l’efecte , rodada amb insòlita delicadesa”. Oti Rodríguez: Diario ABC

Una pel·lícula artística de molt alt nivell, amb el ritme i la tensió de les pel·lícules clàssiques d’aventures. La sorprenent fotografia en blanc i negre li dóna una nova dimensió a la representació de ‘l’infern verd'” John Hopewell: Variaty

Una exploració visualment hipnòtica de l’ home, la naturalesa i els poders destructius del colonialisme.” Jordan Mintzer: The Hollywood Reporter

Referències

http://www.filmaffinity.com/

http://www.imdb.com/

http:/www.wikipedia.org/

http://www.proimagenescolombia.com/

No votes yet
Projecció
Divendres 22/04/2016 a les 21:00h
Cicle:
Cinefòrum 2015-16

1 comentari

Envia un nou comentari

Pàgina web desenvolupada i hostatjada per Omitsis.
Disseny disseny&rauxa.