El orden divino

Auditori Miquel Pont
Títol original
Die göttliche Ordnung
Durada
96min.
Any
2017
País
Suïssa

Al 1971, les dones encara no podien votar a Suïssa. Nora és una jove, mestressa de casa i mare de dos fills, que viu en un pintoresc poble on les notícies de les protestes pels drets civils, la revolució sexual i els moviments contraculturals no són un tema de discussió. Nora és una persona tranquil·la que compte amb la simpatia de tots. Però arriba un moment que el seu marit li prohibeix acceptar un treball a temps parcial i Nora portada per la frustració comença a lluitar públicament pel sufragi femení. La seva fama comporta amenaces i el possible trencament del seu matrimoni però tot i així ella es nega a donar marxa enrere i intentar convèncer a les dones del poble per anar a la vaga mentre descobreix aspectes sobre la seva pròpia alliberació. Les tranquil·les vides dels seus veïns es veuran afectades del tot. (FILMAFFINITY)

Que diu el director

El pare de Petra Volpe és italià i la mare suïssa. Petra va créixer al canton d’ Aargovie, Suïssa. Entre 1992 i 1994 es va graduar a la Universitat de les Arts de Zuric i després se’n va anar durant un any a Nova York. A la tornada va treballar com editora per a la companyia estatunidenca AVID Technology.
Al 1997, es va incorporar a l’Acadèmia de cinema Konrad Wolf per estudiar escenari i dramatúrgia. Escriu i dirigeix alguns curtmetratges que varen ser premiats mentre estudiava.
Des del 2003 ja graduada, treballa com a directora i guionista entre Berlín i Nova York
fent sèries televisives a més de curts i llargmetratges

Crítiques

“La pel·lícula Suïssa més taquillera de l’any. Premiada en el Festival de Tribeca amb tres premis a la seva secció internacional: el Premi del Público "por ser un cine intel·ligent i tenir una narrativa impactante", el premi a la millor actriu internacional per Marie Leuenberger, i el Nora Ephron Award per la seva directora per "la seva intrèpida i compassiva narrativa, la seva preciosa fotografia (dirigida por una dona), la complexa caracterització de l’experiència femenina y la navegació sense fissures entre la comèdia y el drama".
FILMAFFINITY

Més interessant en la part social que en l’aspecte cinematogràfic, on no destaca en res tot i a seva pulcritud. El orden divino aplica estereotips formals, com la fotografia de tons i textura envellits”.
Javier Ocaña: Diario El País

"Un drama domèstic y un quadre costumista que és quasi comèdia, sent el més fonamental el retrat d’aquesta mestressa de casa que va descobrint els seus drets (…)”
Francisco Marinero: Diario El Mundo

“Una d’aquelles pel·lícules que encanta a tothom i que ens revela una insospitada revolució”.
Oti Rodríguez Marchante: Diario ABC

“Com recordatori de que les conquestes comencen a gestar-se gràcies a lluites individuals és raonablement efectiva.”
Nando Salvá: Diario El Periódico

“Personatges ben definits i coherents amb el sentiment de la societat de l’època. És precisament, aquest detall tant cuidat, el punt fort de la pel·lícula, un gran treball visual i narratiu, una dolça història (...)”.
Santiago Alverú: Cinemanía

“Altíssim valor didàctic i gran solvència fílmica, conviuen en aquesta obra arrebossada d’encant, mal·leabilitat tonal, poder d’inspiració i lleugeresa en el bon sentit.. (....)
Antonio Trashorras: Fotogramas

Premis

2017: Festival de Tribeca: 3 Premis, incloent-hi el del Público (Cine internacional).
2017: Festival de Gijón: Secció oficial llargmetratges a concurs.
2017: Satèl·lit Awards: Nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa.

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.