Fresas salvajes

El professor Isak Borg de 78 anys ha d'anar a la Universitat de Lund per ser nomenat Doctor Honoris Causa. Poques hores abans de partir, ell decideix viatjar per carretera. Durant el trajecte en el seu cotxe, en el que és acompanyat per la seva nora, rememora aspectes de la seva infantessa i joventut que es barregen amb inquietants somnis.

Fitxa tècnica
Smultronstället
1957
91min.
Suècia
Premis

Globus d'Or: Millor pel·lícula estrangera; Festival de Berlín: Os d'Or, Premi FIPRESCI (Sjöström); National Board of Review: Millor pel·lícula estrangera, Millor actor (Sjöström); Nominada a l'Òscar: Millor guió original; 2 nominacions al BAFTA: Film internacional i Actor estranger (Sjöström).

Ernst Ingmar Bergman és un director i guionista de cinema i teatre que va néixer a Uppsala, Suècia el 14 de juliol de 1918.

Bergman era fill d'un pastor luterà. “Casi tota la nostra educació va estar basada en conceptes com el pecat, la confessió, el castig, el perdó i la misericòrdia, factors concrets en les relacions entre pares i fills, i amb Déu” va escriure Bergman en les seves memòries. Moltes de les seves obres estaven inspirades en aquestes relacions i a més, per escriptors com Henrik Ibsen i August Strindberg. Ingmar es va llicenciar en Lletres i Història de l'Art. Va començar el seu recorregut artístic com a ajudant de direcció en el Teatre de l'Òpera Reial d'Estocolm i continuaria vinculat al teatre per la resta de la seva vida.

La seva carrera cinematogràfica va començar al 1941 treballant com a guionista. Pocs anys més tard va debutar com a director. El seu primer èxit internacional arribaria amb “Sonrisas de una noche de verano” (1955), amb la qual va ser nominat a la Palma d'Or en el Festival de Cannes. Més tard vindrien “El séptimo sello” i “Fresas salvajes” totes dues de 1957. Amb “Fresas salvajes” Bergman medita sobre la maduresa, el sentit de l'experiència i de la vida, la filosofia de la vellesa, el temps com a (pròpia) incomunicació amb un mateix i, a més, les relacions paternofilials. És a partir d'aquest moment, quan filma varies de les seves obres mestres més reconegudes, entre les que destaquen “Como en un espejo” (1961), “Los comulgantes” i “El silencio”, totes dues de 1963. “El silencio” va ser un film prohibit en alguns països a causa de les seves escenes de sexe i el fort contingut argumental per aquella època. Al 1966 arribaria “Persona”, obra que Bergman considerava de les més importants de la seva carrera. Durant la dècada de 1970 alterna el seu treball entre pel·lícules pel cinema i la televisió entre les que destaquen “Gritos y susurros” (1972), “Secretos de un matrimonio” (1973) i “Sonata de otoño” (1978) aquesta última realitzada a Alemanya.
Al 1982 Bergman estrena la que seria la seva última pel·lícula en cel·luloide: “Fanny y Alexander” que guanyaria l'Òscar, el Globus d'Or i el Cèsar a la Millor pel·lícula estrangera. A partir d'aleshores continuaria amb el teatre i realitzant pel·lícules per a la televisió entre les que destaquen “Saraband” (2003), l'última que va rodar abans de la seva mort, el 30 de juliol de 2007.

Bergman està considerat un dels directors claus de la segona meitat de segle 20.


Filmografia destacada

2003 Saraband (TV movie)
1982 Fanny y Alexander
1978 Sonata de otoño
1973 Secretos de un matrimonio
1972 Gritos y susurros
1969 Pasión
1968 La vergüenza
1966 Persona
1963 El silencio
1963 Los comulgantes
1961 Como en un espejo
1960 El manantial de la doncella
1958 En el umbral de la vida
1957 Fresas salvajes
1957 El séptimo sello
1955 Sonrisas de una noche de verano
1953 Un verano con Mónica

 

El protagonista: Victor Sjöström

Va néixer l'any 1879 a Silbodal, Suècia. Va ser director, guionista i actor. És considerat el pioner del cinema mut a Suècia. Va començar com a actor per una companyia teatral ambulant als 17 anys. Quan arriba la indústria del cinema a Suècia va a dirigir i actuar en aquest ambient. A l'any 1921 va dirigir i escriure el film “El carretero” basat en l'obra de Selma Lagerlöf, un clàssic del cinema mut fantàstic. Es va traslladar a Hollywood utilitzant el nom Victor Seastrom. Allà va dirigir 8 pel·lícules però quan va arribar el so va tornar al seu país. Als Estats Units va treballar amb actors i actrius famosos com Lon Chaney, Norma Shearer, John Gilbert, Lillian Gish... Amb aquesta actriu com a protagonista va dirigir una de les seves obres mestres: “El viento” (1928). També va dirigir a la seva compatriota Greta Garbo en la pel·lícula “La mujer divina”. Victor Sjöström va morir a Estocolm l'any 1960.

Referències

http://www.filmaffinity.com/
http://www.imdb.com/
http://es.wikipedia.org/

La teva valoració: Cap Mitja: 10 (1 vote)
Projecció
Divendres 15/06/2012 a les 21:00h
Cicle:
Clàssics del cinema

1 comentari

Envia un nou comentari

Pàgina web desenvolupada i hostatjada per Omitsis.
Disseny disseny&rauxa.