Il capitale umano – (El capital humà)

VOSE

La vigília de Nadal, un ciclista és atropellat de nit per un luxós tot terreny, tres famílies es veuen involucrades en l'accident: la del milionari Bernaschi, un especulador financer; els Ossola, Dino un ambiciós agent immobiliari amb aspiracions d'ascendir en l'escala social al preu que sigui, i Luca Ambrosini, un jove orfe que després de passar un temps en un reformatori viu amb el seu irresponsable oncle.

Fitxa tècnica
Il capitale umano – (El capital humà)
2014
109min.
Itàlia
Premis

2014: Festival de Tribeca: Millor actriu (Valeria Bruni Tedeschi)

2014: Premis del Cinema Europeo: Nominats al Millor director i actriu (Bruni)

2014: Festival de Sevilla: Premi del Públic

2013: 7 Premis David di Donatello, incluyendo Millor pel•lícula

Passa la seva infància a Torí, on des de la infància mostra l’afecció per la literatura. Entre els escriptors més estimats es troben Mark Twain i Charles Dickens, que li serviran de model pels seus futurs guions. Durant l'adolescència, llegeix, escriu i dirigeix obres de teatre en un grup dramàtic d'afeccionats de Liorna. A continuació col•labora amb l'excompany d'escola Francesco Bruni, que es convertirà en els anys següents en el seu coguionista de confiança.

Diplomat pel Centre experimental del cinema de Roma on segueix les classes de Furio Scarpelli, per a guionista de la televisió i el cinema.

Estudia un temps Filosofia i Lletres a la Universitat de Pisa i roda alguns curts i llargmetratge. Després deixa Liorna per anar a Roma: ""va in città", com vint anys més tard serà la protagonista de Caterina va in città. A la capital, assisteix al curs de guions del - Centro sperimentale di cinematografia - on es gradua el 1987. Entre els seus mestres hi ha Gianni Amelio i Furio Scarpelli. La trobada amb aquest últim serà decisiva: Scarpelli es converteix en el seu mestre i el seu guia. Col•labora amb ell en el guió de Tempo di uccidere (1989) de Giuliano Montaldo, a partir de la novel•la de Ennio Flaiano.

Entre el final dels anys 80 i principis dels 90, Virzi treballa en els guions de Turné (1990), Condominio (1991) i Centro storico (1992). Col•labora amb l'escriptor napolità Raffaele La Capria en un telefilm dirigit per Alberto Negrin, una adaptació de Una questione privata de Beppe Fenoglio.

Virzi fa el seu debut com a director el 1994 amb La bella vita, premiat amb el Golden Ciak a la 51a Mostra de Venècia (1964). Amb aquest debut ja demostra el seu talent per a la direcció d'actors i ha seguit dirigint films amb èxit fins ara.

"Un 'Crash' al dente, tan aparatós com entretingut. (...)Manuel Piñón: Cinemanía

"No només és un thriller elegant; també un estudi fascinant de la societat italiana i una economia en declivi. (...) Un thriller angoixant"Deborah Young: The Hollywood Reporter

"Paolo Virzi ens ofereix una faula moral tan irregular com devastadora sobre l'avarícia, la família i, de nou, els diners."Luis Martínez: Diari El Mundo

"Per petit-burgesos amb autoconsciència. (...) El millor: Valeria Bruni Tedeschi. El pitjor: que a Paolo Virzi li interessi tan poc la víctima real (...)Fausto Fernández: Fotogramas

"La pel•lícula reparteix igualitàriament la seva visió entre totes les classes socials (...) inclement retrat coral regit per l’abstreta crueltat dels temps." Jordi Costa: Diari El País

"Només pot qualificar de brillant la manera en què el director narra els fets de la seva pel•lícula (...) Personatges magnífics (...) i excel•lentment caricaturitzats (...) I. Rodríguez Marchante: Diari ABC

"Aconsegueix mantenir l'espectador en tensió gairebé constant, tot i els alts i baixos de certs trams (...)Lluís Bonet Mojica: Diari La Vanguardia

Referències

http://www.filmaffinity.com/

http://www.imdb.com/

http://es.wikipedia.org/

La teva valoració: Cap Mitja: 7 (1 vote)
Projecció
Divendres 08/01/2016 a les 21:00h
Cicle:
Cinefòrum 2015-16

1 comentari

Envia un nou comentari

Pàgina web desenvolupada i hostatjada per Omitsis.
Disseny disseny&rauxa.