Je suis le peuple

Cicle "Per estrenar"

VOSE

Amb l’assistència de la directora Anna Roussillon.

 

Mentre desenes de milers de persones es congregaven al Caire, Els vilatans pobres del sud del país seguien la tensa situació de la plaça Tahrir a través de la televisió i els periòdics.

Tot i que una gran cançó revolucionària s'aixeca de la plaça Tahrir a 700 quilòmetres de distància, al poble de Jazeera, res sembla moure. És a través de la finestra del seu televisor que Farraj després dels aixecaments que sacsegen seu país.

Farraj és un pagès que viu amb la seva família a 700 km de la plaça de Tahir, al poble de Gezira. Al llarg de tres anys, la directora dibuixa un diàleg. Ell, falç a l’espatlla, ella càmera en mà. Les seves trobades i intercanvis són testimoni de les esperances de canvi pel poble egipci.

Durant tres anys, un diàleg còmplice emergeix entre la directora i el camperol egipci. Els seus intercanvis reflecteixen el xipolleig de les consciències i expectatives de canvi: un progrés polític lent, profund i ple de promeses ..

Fitxa tècnica
Je suis le peuple
2014
111min.
França
Premis

* ACID programa Cannes

* Selecció Oficial Rotterdam Film Festival

* Selecció Seminci Valladolid

* Festival Internacional de Documentals de Jihlava, República Txeca, 2014 → Gran Premi de la Competició Internacional → Premi Millor Debut

* Entrevues Belfort, Compétition Internationale Longs Métrages, Françe, 2014.→ Gran Premi del Jurat → Premi del públic

* Festival Internacional de cinema de San Cristòbal, Mèxic, 2015→ Premi de la Competició Documental

* Hong Kong International Film Festival → Premio al mejor documental

* Doxa Documentary Film Festival, Canadà, 2015 → Premi al Millor Documental

* Grand Prix AIRF
– Festival du film documentaire de Saint-Louis, Sénégal, 2015

* Grand Prix de la Compétition Internationale, Prix du Premier Film – Festival international du film documentaire de Jihlava, République Tchèque, 2014

* Grand Prix du Jury, Prix du public – Entrevues Belfort, Compétition Internationale Longs Métrages, 2014

* Prix de la Compétition Documentaire – Festival International de cinéma de San Cristobal, Mexique, 2015

* Prix du meilleur documentaire – Hong-Kong International Film Festival, 2015

* Grand Prix – Festival du film documentaire de Hambourg, Allemagne, 2015

* Prix du meilleur long-métrage documentaire – Doxa Documentary Film Festival, Vancouver, Canada, 2015

* Prix du public – Festival International de Curitiba, Brésil, 2015

* Grand Prix – Festival international du documentaire, Agadir, Maroc, 2015

* Meilleur documentaire au festival du Film Arabe de Fameck- France, 2015

* Mention spéciale du jury au festival CineAlma de Carros – France, 2015

* Prix du meilleur documentaire Droits de l’homme, INCONVENIENT FILMS, Lituanie, 2015

* 2nd prix du meilleur documentaire BIFED, Turquie, 2015

* 2nd prix du meilleur documentaire à la 60e édition du festival Seminci-Valladolid International Festival Film, 2015

 * Prix du public – Escales Documentaires, la Rochelle, 2015

* Meilleur long-métrage documentaire, IV Festival Internacional de Documentales de Antofagasta – ANTOFADOCS, Chili, 2015 

* Meilleur Film et Meilleur Réalisateur, 10th du Pravo Ljudski Film Festival, Sarajevo, Bosnie, 2015

* Prix Montage de la compétition internationale,  Rencontres internationales du documentaire de Montréal (RIDM),  Canada, 2015 

* Prix de la création, Festival Traces de Vie, Clermont-Ferrand, 2015

......

 

 

 

Anna Rosselló neix el 1980 a Beirut, creix al Caire, després es trasllada a París. Va estudiar filosofia, la lingüística, la llengua, la literatura i la civilització àrab i la realització de documentals a Lussas (França).

Graduada en àrab, que ensenya a Lió, tradueix els textos literaris, participa en programes de ràdio, mentre treballa en diversos projectes cinematogràfics en relació amb Egipte. Je suis le peuple és el seu primer llargmetratge documental.

 

Notes de la directora

Luxor. Un dia d’Agost ja fa cinc anys, vaig anar als camps dels afores de la ciutat. Portava més d’una hora i mitja gravant, quan de sobte un home amb una falç a l’esquena se’m va presentar. Era en Farraj, un pagès de Luxor. Em va preguntar què hi feia allà. El meu nou amic estava suat i semblava realment cansat de treballar. Les seves cames estaven cobertes de fang però em vaig quedar encisada pel bon humor que es desprenia dels seus ulls. Es va quedar sorprès quan li vaig parlar en àrab. Vaig explicar-li que havia nascut a Egipte, que estava sola a Luxor i que era professora d’àrab. Em va convidar a sopar i vam fixar un dia per trobar-nos.

Aquell primer vespre que vam passar junts, en Farraj em va explicar la història de la seva vida. Després d’anar a la prestigiosa universitat d’Al-Azhar al Caire, va tornar al seu poble per cultivar les terres de la seva família. Li encantava mirar combats de lluita a la televisió i especular sobre el futur dels seus fills.

Més tard, vaig tornar al poble i em vaig apropiar de l’espai, introduint-lo de manera gradual a l’objectiu de la meva càmera, establint una relació amb cadascun dels seus habitants.

Al 2011 les protestes es van expandir per tot el Caire i altres ciutats del nord d’Egipte. Per la resta del món, Egipte es va convertir en la plaça Tahrir, en una revolució i una esperança immensa.

Mentre les veus al cor del Caire s’aixecaven cantant una cançó revolucionària, la vida al poble, uns 700 km al Sud, continuava com sempre segons els seus habitants. Poc havia canviat, a excepció de la desaparició de la policia del poble durant el punt més àlgid de la revolució.

La meva pel·lícula s’origina en aquesta parcel·la dels camps egipcis. Mostra la vida d’alguns dels habitants del poble des de l’inici de la revolució fins a l’any 2013.

Es tracta d’una crònica, d’una sèrie d’escenes quotidianes que mostren com s’originen els pensaments polítics en una zona rural. Em vaig allunyar del centre dels esdeveniments, de l’ull de la tempesta, per aconseguir una mirada més propera sobre l’entusiasme que produïen el canvis a l’Egipte rural.

La meva pel·lícula està enfocada des d’un punt de vista revertit, que ens permet donar perspectiva i contextualitzar. Descriu la vida al poble durant el temps de la revolució la qual no va afectar de manera tan immediata als seus habitants. M’he centrat en com les noves actituds i posicionaments van entrar gradualment a les terres rurals.

"Anna Rosselló ha aconseguit amb precisió i intel·ligència captar a Farray, camperol egipci que parla del món." Dominique Widemann - Humanité

" Entre reflexió crítica i crònica íntima, la mirada de la directora és intel·ligent, alegre i càlida."Cécile Mury - Télérama

"Un excepcional relat de la inestabilitat política que recentment ha passat a Egipte" Quentin Descamps - Liberation

"Un documental que desplega una intel·ligència sensible admirable" Roland Hélié - Les fiches du cinema

"(...) Un llarg documental (dos anys i mig de rodatge) amb un angle bastant original: els esdeveniments experimentats de la plaça Tahrir, al camp de Luxor." Marie Desnos - Paris Match

Referències

http://www.imdb.com

http://www.filmaffinity.com

http://www.der.org/films/

La teva valoració: Cap Mitja: 7 (1 vote)
Projecció
Divendres 14/10/2016 a les 21:00h
Cicle:
Cinefòrum 2016-17

1 comentari

Envia un nou comentari

Pàgina web desenvolupada i hostatjada per Omitsis.
Disseny disseny&rauxa.