Moolaadé

Collé Ardó (Fatoumata Coulibaly), és la segona esposa d’un home que viu a un poble de Burkina Faso (Àfrica). Fa 7 anys no va permetre que la seva tercera filla fos sotmesa a la mutilació genital femenina o ablació, denominat salindé: “purificació” (ritual de iniciació a l’edat adulta i per el qual ha de passar tota dona si es vol casar).
Collé encara pateix les seqüeles quan li van practicar de petita, és per aquest motiu que s’oposa acollint a casa 4 de les 6 nenes que han escapat del ritual. “Moolaadé” significa dret a tota persona en perill, a la protecció. És una convenció oral amb dret jurídic reconeguda per tots els pobles africans i que ningú s’atreveix a violar.
Per defensar la seva postura de protecció cap a les nenes, Collé serà humiliada i castigada, ocasionant divisió entre la gent del poble, que es prepara per rebre al promès de la filla de Collé, un home ric que torna de París amb les idees força diferents a les de la mentalitat dels homes del poble.

Fitxa tècnica
Moolaade
2004
117min.
Senegal
Premis

“Una cierta mirada” Cannes

Va néixer al 1923 a Ziguinchor (Senegal), cridat a files per l’exèrcit colonial francès, va ingressar en el cos de tiradors senegalesos al 1942 servint a França i Àfrica. El 1946, va tornar a Dakar, on va participar en la gran vaga ferroviària del 1947. A l'any següent va tornar a França, va treballar en una fàbrica de la Citroën a París, i després, durant deu anys, al moll de Marsella. Tot aquest temps, Sembene va participar activament en les lluites sindicals i va començar una carrera com a escriptor. La seva primera novel.la, "Le Docker Noir", es va publicar el 1956 amb gran èxit de crítica. Des de llavors, va escriure una sèrie d'obres que el van col.locar al primer pla de l'escena literària internacional.
Sebene s’adonava que per arribar a un públic massiu de treballadors fora dels centres urbans, el cinema era el mitjà més eficient que la paraula escrita i va decidir al 1961 anar a Moscou on va estudiar cinema.
Al seu retorn a Senegal, Sembene va centrar la seva atenció en el cinema, va fer dos curtmetratges Borom Street al 1962 i Niaye (1964) que va ser guardonat al festival de Locarno.
El seu primer llargmetratge va ser al 1966 amb La Noire de...(la dona negra) va ser rebut amb gran entusiasme essent el primer llargmetratge africà i va guanyar el premi Jean Vigo al millor director. Narra la tràgica història d'una jove senegalesa que treballa de serventa d’una família francesa acomodada a la Costa Blava, i on és esclavitzada fins al punt de dur-la al suïcidi. La següent pel·lícula de Sembene, va ser Mandabí (1968) és una sàtira mordaç enginyosa de la nova burgesia, va ser guardonada amb el premi de la critica a la Mostra de Venècia.

Al 1971 dirigeix Emitaï on es fa palès la lluita dels pobles de la regió de Casamance, al Senegal (on va créixer Sembene) en contra de les autoritats franceses durant la segona guerra mundial i on ofereix una representació respectuosa d'una cultura tribal antiga, a més de destacar el paper de la dona en la lluita contra l'opressió colonialista.
Al 1975 dirigeix Xala on la protagonista torna a ser la burgesia nativa, aquesta vegada en la persona d'un home ric de negocis musulmà occidentalitzat afectat per "Xala" (impotència) a la nit de noces.
Ceddo al ( 1977), considerada per molts l'obra mestra de Sembene, s'aparta de l'enfocament habitual del director, realista, que documenta la revolta dels Ceddos (poble animista) del s.XVII . La pel·lícula també ataca contra l’arribada a Àfrica Occidental del catolicisme, sobretot en el tema de la desaparició d’estructures socials tradicionals amb la complicitat de l’aristocràcia local.
Al 1988 va dirigir Campament de Thiaroye (Camp de Thiaroye) film homenatge als tiradors de Senegal, va obtenir el premi especial del jurat de Venècia. Va ser censurada a França.
Al 2000 engega unes pel·lícules sobre la dona africana on li va valdre premis com el del Festival Internacional de Marrakech, i guardonat amb premis de les Universitats de Boston i Harvard.
Les pel·lícules són Faat Kiné (2001), Moolaadé (2004)
Va morir al 2007 a Dakar (Senegal)

 


Filmografia com a director:

2004 Moolaadé
2001 Faat Kiné
1999 Heroisme cotidià ( Heroisme au quotidien) (Curtmetratge)
1993 Guelwaar
1988 Camp de Thiaroye (Campament de Thiaroye)
1977 Ceddo
1975 Xala
1971 Emitai
1970 Tauw (curtmetratge)
1969 Borom sarret (curtmetratge)
1968 Mandabí
1966 Le Noir de... (la dona negra)
1964 Niaye (curmetratge)
1963 L’empire sonhrai (curtmetratge documental)

“Es un filme realmente deudor de formas de hacer a las que estamos poco acostumbrados, pero que se ve con prístina claridad, que se comparte sin esfuerzos; que constituye, en fin, una imprescindible herramienta de denuncia y conocimiento.” (M. Torreiro: Diario el País)

“ Una película bien accesible (…) el desarrollo de la acción no tiene nada de naif (…) Senbene aplica una mirada sabia, serena y colorista a sus personajes (Antonio Weinrichter: Diario ABC)

Referències

http://www.filmaffinity.com/
http://www.imdb.com/
http://es.wikipedia.org/
http://www.labutaca.net/52sansebastian / mololaade.htm

La teva valoració: Cap Mitja: 7 (1 vote)
Projecció
Divendres 02/03/2012 a les 21:00h
Cicle:
Set mirades...

1 comentari

Envia un nou comentari

Pàgina web desenvolupada i hostatjada per Omitsis.
Disseny disseny&rauxa.