Un cuento chino

Roberto és un home solitari amb una vida plana i monòtona. És l’amo de la ferreteria on treballa. Ell ha estat marcat per un esdeveniment del seu passat que ha fet que es tanqui en si mateix. Un dia, a prop d’un aeroport, es troba amb Jun, un jove xinès que no parla castellà i només porta una adreça escrita. Roberto el porta fins a aquesta adreça però no troben a ningú que els pugui ajudar. Després de diversos intents fallits per saber alguna cosa de la família d’en Jun, Roberto es sent obligat a allotjar-lo a casa seva fins que trobin a algun familiar. A través d’aquesta curiosa convivència, Roberto comença a reconciliar-se amb l’experiència que li havia afectat en el passat.

Fitxa tècnica
Un cuento chino
2011
93min.
Argentina / Espanya
Premis

Festival de Roma: Millor Pel·lícula, Premi del Públic; Academia de las Artes y Ciencias Cinematogràficas de la Argentina: Millor Pel·lícula, Millor Actor (Ricardo Darín) i Millor Actriu de Repartiment (Muriel Santa Ana); Premis Goya 2012: nominada a Millor Pel·lícula Iberoamericana.

És un productor, guionista i director argentí de cinema i televisió. Va néixer a Buenos Aires el 22 d’abril de 1963. Es va graduar en la carrera de Ciències de la Comunicació a la Universidad del Salvador (Buenos Aires) i es va formar com a director d’actors a l’escola d’Augusto Fernandes.

Els seus començaments a mitjans de la dècada de 1980 van ser com a creatiu publicitari per a importants agències. Entre 1988 i 1994 va passar a treballar com a guionista, productor i director del programa del seu pare, el prestigiós humorista polític Tato Bores. Entre altres guardons, aquest programa va obtenir el premi Ondas l’any 1993.

A partir de l’any 1997 comença a crear sèries per a televisió. Borensztein és el responsable del guió i la direcció de la majoria dels seus projectes. Va ser uns dels primers en incorporar el tractament cinematogràfic en la realització de series per a la televisió argentina. Durant aquesta etapa destaquen la minisèrie “El garante”, amb la que va obtenir elogis de la crítica, a més de varis premis i una nominació a l’Emmy. Després arribaria “Tiempo final”, una consagrada sèrie d’unitaris de suspens narrada durant una hora, coincidint el temps real i el de la ficció. Aquesta sèrie també va ser nominada a l’Emmy i el seu format va ser venut per fer remakes a la Fox, a més d’Espanya, Israel, Rússia i altres països.

A l’any 2005 va realitzar el seu primer llargmetratge per a cinema “La suerte está echada” amb la que va guanyar el Premi del Públic i el de Millor Guió al Festival de Cinema Llatinoamericà de Trieste.

“Un cuento chino” és el seu tercer llargmetratge. Aquest film va guanyar els premis a la Millor Pel·lícula, Millor Actor (Ricardo Darín) i Millor Actriu de Repartiment (Muriel Santa Ana) de l’Academia de las Artes y Ciencias Cinematogràficas de la Argentina i està nominada al Goya com a Millor Pel·lícula Iberoamericana.

Al llarg de la seva carrera, Sebastián Borensztein va ser reconegut amb dos premis Martín Fierro, els més importants de la ràdio i la televisió Argentina.


Filmografia

2011 Un cuento chino
2010 Sin memoria
2005 La suerte está echada
2000 Tiempo final (miniserie TV)
1999 La Argentina de Tato (serie TV)
1998 La condena de Gabriel Doyle (serie TV)
1997 El garante (miniserie TV)


L’actor: Ricardo Darín

És un actor, director i guionista argentí. Va néixer a Buenos Aires el 16 de gener de 1957. És reconegut per les seves interpretacions en les pel·lícules “Nueve Reinas”, “El hijo de la novia” i la guanyadora de l’Oscar “El secreto de sus ojos” entre d’altres.

Darín va començar la seva carrera als 10 anys, treballant amb els seus pares al teatre. Als 16 es va introduir a la televisió, mitjà en el qual va aconseguir diversos papers protagonistes. A la dècada de 1980 va saltar a la fama com un dels “galancitos”, un grup de joves que van traslladar èxits televisius al món del teatre. Darín no es va estancar en els rols de galant i va continuar alternant la seva feina entre la televisió i el teatre. Va arribar al món del cinema amb pel·lícules destinades principalment a un públic jove. Al llarg de les seves actuacions en diferents pel·lícules va anar elaborant un canvi de registre, fins que va aconseguir l’atenció de la crítica especialitzada per la seva actuació en el film “Perdido por perdido” (Alberto Lecchi, 1993). És “Nueve reinas” (Fabián Bielinsky, 2000) la pel·lícula amb la qual va guanyar un lloc destacat en la indústria cinematogràfica argentina i a partir d’aquí actua en moltes de les millors pel·lícules produïdes a hispanoamèrica.

Compta amb molts premis de reconeixement al seu treball i va ser declarat Ciutadà Il·lustre de la Ciutat de Buenos Aires a l’any 2011.

"Película agridulce, con una eficaz y complejísima construcción del interior de un personaje discordante, pero muy próximo, de Darín, y que busca y encuentra sin esfuerzo al espectador" (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC) 

"Ricardo Darín y su propio 'Mejor... imposible'. (...) fábula hilarante, comedia negra llena de ternura (...)" (Irene Crespo: Cinemanía) 

"Combina, en su justa y agridulce medida, el modelo humorístico incombustible de extrañas parejas, y la introspección dramática en ese punto en el que lo grotesco deja de ser cómico y se torna trágico (...)" (Fausto Fernández: Fotogramas) 

Referències

http://www.filmaffinity.com/
http://www.imdb.com/
http://es.wikipedia.org/
http://www.uncuentochino.com.ar/
http://www.sebastianbores.com

La teva valoració: Cap Mitja: 7 (1 vote)
Projecció
Divendres 10/02/2012 a les 21:00h
Cicle:
Sessió oberta

1 comentari

Envia un nou comentari

Pàgina web desenvolupada i hostatjada per Omitsis.
Disseny disseny&rauxa.