Pot ser una mica agosarat relacionar , com diria l’Ana Botella, les peres amb les pomes, però penso que la comèdia agredolça argentina te molt a veure amb el sostrat social i cultural italià que ha enriquit la ja plural i rica cultura Argentina. Parlo en concret de la Comèdia del Arte, que ha influenciat el teatre d’improvisació a tot arreu però va constituir a Itàlia tota una institució que, evidentment, va arribar a Argentina amb tot el que ha suposat per la evolució del fet artístic allà. Les màscares són un símbol que ha restat a la imagineria d’aquelles terres i encara avui sobretot al carnestoltes més elegant del planeta.
Analitzant el personatge de Darín al film de Borensztein que projectarem divendres, podríem treure trets d’uns dels personatges arquetípics de la Comèdia del Arte com és Pantaleón un vell comerciant “cascarrabias” i de la verge del puny, una mica innocentot i molt particular. Així és Roberto, un home solitari amb una vida plana i monòtona. És l’amo de la ferreteria on treballa. Ell ha estat marcat per un esdeveniment del seu passat que ha fet que es tanqui en si mateix. Un dia, a prop d’un aeroport, es troba amb Jun, un jove xinès que no parla castellà i només porta una adreça escrita. Roberto el porta fins a aquesta adreça però no troben a ningú que els pugui ajudar. Després de diversos intents fallits per saber alguna cosa de la família d’en Jun, Roberto es sent obligat a allotjar-lo a casa seva fins que trobin a algun familiar. A través d’aquesta curiosa convivència, Roberto comença a reconciliar-se amb l’experiència que li havia afectat en el passat.
En aquest pel•lícula es troben els genis de dos dels grans de la comèdia Argentina Sebastian Borensztein i Ricardo Darín. Per Borensztein, molt premiat per la seva tasca com a guionista i director d’actors, és el tercer film. De Darín poca cosa hi ha a dir. Encara que compta amb bastants detractors, no es pot negar que és un dels grans actors argentins. Amb una barbaritat de premis a la seva esquena tant com actor de teatre com de cinema i també com a guionista, entre ells varis premis Sant Jordi, Clarín i Martín Fierro, Darín no deixa de costat el seu talent en aquest Cuento Chino un tant surrealista.
Aquesta comèdia dramàtica, de producció argentina i espanyola, ha sigut mereixedora de varies distincions: Festival de Roma: Millor Pel•lícula, Premi del Públic; Academia de las Artes y Ciencias Cinematogràficas de la Argentina: Millor Pel•lícula, Millor Actor (Ricardo Darín) i Millor Actriu de Repartiment (Muriel Santa Ana); Premis Goya 2012: nominada a Millor Pel•lícula Iberoamericana.
Una pel•lícula divertida que ens mostra l’agredolç de la vida i els seus girs inesperats!!!!
Joana Zoyo