Un lugar en el mundo

(VOE). Ernesto fa un viatge a San Luís, un poble d'un remota vall d'Argentina, per recordar la seva infància i les circumstàncies que han determinat la seva vida: els seus pares s'havien exiliat voluntàriament de Buenos Aires per viure en una comunitat camperola; l'arribada d'un geòleg espanyol, contractat pel cacic local per buscar petroli, representa una amenaça per a la forma de vida dels camperols. Guanyadora de la Concha de Oro del Festival de San Sebastián 1992, entre altres premis.
Fitxa tècnica
Un lugar en el mundo
1992
120min.
Argentina
Premis

1992: 2 premis al Festival de San Sebastián: Concha de Oro, premio OCIC

1992: Goya: Millor pel·lícula estrangera de parla hispana

1992: Asociación de críticos de Argentina: Millor pel·lícula i millor actor (Luppi) entre d'altres

1992: Nominada a l'Oscar: Millor pel·lícula de parla no anglesa

Adolfo Aristarain (n. Parc Chas, Buenos Aires; 19 octubre 1943) és un director i guionista de cinema argentí. Ha estat ajudant de direcció en més de 30 pel·lícules. Les seves pel·lícules combinen la fermesa narrativa del cinema nord-americà clàssic i els temes socials del cinema polític de l'Argentina.
 
Des de la seva infància ha estat lector voraç i cinèfil empedreït. Va estudiar anglès fins convertir aquest idioma en la seva segona llengua. Pel que fa al cinema i la literatura, va decidir ser autodidacte. Va intentar ser rondallaire en la seva adolescència i va fer un programa a Ràdio Nacional, en el qual llegia traduccions pròpies de Dylan Thomas.
 
Va tenir alguns acostaments al cinema com muntador i operador de so a Rio de Janeiro, i com a ajudant de producció a Buenos Aires. Finalment, al començament dels anys setanta va començar a treballar com a ajudant de direcció de manera sistemàtica i professional. L'any 1967 es va establir a Madrid i va tornar a Buenos Aires el 1974. Va continuar aprenent l'ofici del cinema treballant com a ajudant fins que, després de trenta llargmetratges assistint a directors com Mario Camus, Vicente Aranda, Sergio Leone, Lewis Gilbert, Gordon Flemyng, Peter Collinson, Daniel Tinayre i Sergio Renán, va escriure un guió i va aconseguir realitzar la seva primera pel·lícula en 1978.
 
Va desenvolupar la seva tasca com a director, productor i guionista de cinema entre Argentina i Espanya, i esporàdicament als Estats Units. És membre de l'Acadèmia Espanyola i va ser vicepresident de Directors Argentins Cinematogràfics (DAC) durant els dos anys en que des d'aquesta entitat es va promoure l'actual Llei de Cinema. L'any 2003 li va ser atorgada la nacionalitat espanyola per Reial Decret, en mèrit a la seva aportació a la cultura iberoamericana.
 
Al llarg de la seva filmografia s'observa una certa repetició en els repartiments, apareixent en més d'una ocasió actors com Juan Diego Botto, Cecilia Roth, José Sacristán i, el més destacat, Federico Luppi, al qual sovint s'ha considerat com el actor fetitxe de Aristarain, malgrat que aquest sempre ho ha negat. En la dècada del '80 Aristarain va declarar que els seus mestres eren John Ford, Howard Hawks, Raoul Walsh, Nicholas Ray i John Huston.
 
En diverses entrevistes, Aristarain ha parlat de les seves tres últimes obres, Martín (Hache), Llocs comuns i Roma, com tres parts d'un mateix conjunt de pors. La pel·lícula Llocs comuns té la particularitat d'estar basada en el llibre del seu cosí escriptor Lorenzo F. Aristarain.
 
Filmografia
 
Director

La parte del león (1978)

La playa del amor (1979)

La discoteca del amor (1980)

Tiempo de revancha (1981)

Últimos días de la víctima (1982)

The Stranger (1987)

Un lugar en el mundo (1991)

La Ley de la frontera (1995)

Martín (Hache) (1997)

Lugares comunes (2002)

Roma (2004)

Intèrpret

Dar la cara (1962) ...Extra

Segon assistent de direcció

Muchachos impacientes (1966)

La muchachada de a bordo (1967)

La bestia desnuda (1971)

"Una de las más bellas, emocionantes e intensas películas hispanas de las últimas décadas. La llegada a Argentina de un geólogo español que turba el ánimo de una luchadora familia sirve a Aristarain para hablar, con una franqueza que desarma y una sencillez que estremece, de la justicia, el compromiso, la nostalgia y el deseo. Conmovedora, sincera y realista. Los actores, todos, absolutamente magistrales". Daniel Andreas: FILMAFFINITY "Maravillosa". Carlos Boyero: Diario El Mundo "Sobria, intensa y diáfana crónica de la derrota. En una esquina perdida de Argentina, unos perdedores rememoran un tiempo preñado de esperanzas. Excelente" Luis Martínez: Diario El País

Referències

http://www.filmaffinity.com/

http://es.wikipedia.org/

La teva valoració: Cap Mitja: 7 (3 votes)
Projecció
Divendres 30/01/2015 a les 21:00h
Cicle:
Cinefòrum 2014-15

1 comentari

Envia un nou comentari

Pàgina web desenvolupada i hostatjada per Omitsis.
Disseny disseny&rauxa.