Versió original subtitulada en castellà
La pel·lícula de ciència-ficció per excel·lència de la història del cine narra els diversos períodes de la història de la humanitat, no sols del passat, sinó també del futur. Fa milions d’anys, abans de l’aparició de "l’homo sapiens", uns primats descobreixen un monòlit que els condueix a un estadi d’intel·ligència superior. Milions d’anys després, un altre monòlit, enterrat en una lluna, desperta l’interès dels científics. Per últim, durant una missió de la NASA, HAL 9000, una màquina dotada de intel·ligència artificial, s’encarrega de controlar tots els sistemes d’una nau espacial tripulada.
Aquesta sessió s'organitza conjuntament amb l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran.
Rosa Gutiérrez Herranz, profesora de Història de l'Art i del Cinema al Grau d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens farà la presentació de la pel·lícula i posteriorment moderarà un debat sobre la mateixa.
La projecció serà en alta definició 2K i pantalla de 9 metres.
Atenció: la sessió començarà a les 20 h
Va néixer a Nueva York, Estats Units el 26 de juliol de 1928 i va morir a St Albans, Regne Unit al 7 de març de 1999. Va ser un director de cine, guionista, productor i fotògraf nord-americà. Considerat per molts com un dels cineastes més influents del segle XX, va destacar tant per la seva revisió tècnica com per la gran estilització de les seves pel·lícules i el seu mercat simbolisme.
Va començar a treballar en el cine a partir de 1951, any en el que es va estrenar el seu primer projecte, el curtmetratge documental Day of the Fight, que va ser comprat per RKO Pictures, donant-li a Kubrick un petit benefici econòmic. Aquesta companyia també li va avançar diners pel seu següent treball, un documental de nou minuts anomenat Flying Padre. Després de realitzar vàries cintes, es va estrenar Paths of Glory, una pel·lícula antibel·licista que fins el dia d’avui és considerada com una de les millors del director.
En 1968 va assolir el cim de la seva carrera amb 2001: A Spacey Odyssey, film de ciència ficció amb el que va guanyar el seu únic Òscar a títol personal, pel disseny de efectes especials. A més, la pel·lícula es considerada com una de les millors de la història dins del seu gènere.
La seva melomania li permet durant tota la seva carrera poder discutir tots els aspectes relacionats amb la banda sonora de les seves pel·lícules, arribant a vegades a prescindir del compositor y escollint personalment peces de música clàssica pels seus llargmetratges —como en el cas de 2001: A Space Odyssey, descartant en l’últim moment la banda sonora original de Alex North. També era afeccionat als escacs i és possible que aquesta afició contribuís a perfilar la seva fredor professional com director i el perfeccionisme que sempre se li ha atribuït. Precisament sobre aquesta qüestió, però, el cineasta s’hi manifestava en obert desacord expressant aquest pensament:
“El perfeccionisme: els periodistes utilitzen aquesta paraula per agredir-me i em sembla injusta. Si s’intenta fer alguna cosa, procura que resulti el millor possible. Mai malbarato ni el meu temps ni els meus diners, sinó que intento fer bé les coses”.
"Meravellosa obra, sens dubte tota una revolució en la seva època"
Fernando Morales: Diario El País
"La cinta més polèmica, magnètica i genial de Kubrick (...) La el·lipsis del os-espai, el monòlit i l’emmudiment de Hal formen ja part de la iconografia del segle"
Luis Martínez: Diario El País
"La trama afegeix a la màgia d’una fantasia hàbilment recolzada amb dades tècniques la dosis convenient de misteri, però el seu desenllaç resulta en excés convencional i obscur"
Pedro Crespo: Diario ABC
"La majoria de pel·lícules tracten sobre personatges amb objectius (...) '2001' no tracta sobre un objectiu sinó sobre una aventura, una necessitat (...)
Roger Ebert: Chicago Sun-Times
"És, com prometia, 'una experiència visual majestuosa', com res del què hem vist abans."
John Mahoney: The Hollywood Reporter.
"Segueix sent visionària després de tots aquests anys (...) Un clàssic que va influir a una generació de pel·lícules de ciència ficció (…)
Peter Bradshaw: The Guardian
1968: Òscar: Millors efectes visuals. 4 nominacions, incloent director i guió.
1968: Premis David di Donatello: Millor producció estrangera.
1968: Premis BAFTA: millor banda sonora, fotografia i direcció artística
1968: Sindicat de Directores (DGA): Nominada a millor director
Afegeix un nou comentari