George i Anne de 80 anys són professors de música clàssica ja jubilats que viuen a París. Anne té un infart i tornant de l’hospital se li queda un costat del cos paralitzat. L’amor que ha unit a la parella tant de temps es veurà posat a prova.
Va néixer a Munic el 23 de març de 1942. Director i guionista de cinema austríac conegut pel seu estil ombrívol i pertorbador. Les seves pel·lícules sovint tracten problemes de la societat moderna i solen causar controvèrsia.
Haneke va créixer i es va criar a la petita ciutat de Wiener Neustadt amb la família de la seva mare al camp, ja que els seus pares es van divorciar quan era petit. Va estudiar filosofia, psicologia i drama a la Universitat de Viena. Després de graduar-se, es va convertir en crític de cinema. Entre 1967 i 1970 va treballar com editor i dramaturg al canal televisiu del sud d'Alemanya (Südwestfunk).
La pel·lícula comercial amb la qual Haneke va debutar va ser “El séptimo continente” al 1989, que va servir per traçar l'estil violent i gruixut que floriria en els anys següents. El gran èxit de Haneke va arribar al 2001 amb “La pianista”. Va guanyar el gran Premi del Jurat en el Festival de Cinema de Cannes i també van guanyar els seus protagonistes, Benoit Magimel i Isabelle Huppert, els premis de millor actor i actriu.
Ha treballat amb Juliette Binoche en dues ocasions. Una d'aquestes pel·lícules va ser “Caché” (2005) pel·lícula on va guanyar el premi a Millor director al Festival de Cinema de Cannes i a millor pel·lícula a la cerimònia de Premis del Cinema Europeu.
Al 2007 va debutar a EEUU, amb el remake del seu propi film “Funny Games”, que va ser produïda i interpretada per l'actriu Naomi Watts.
El 2009 va obtenint la Palma d'Or a la 62a edició del Festival de Cannes pel seu film (“La cinta blanca”).
Des de 2002 exerceix com professor de director a l'Acadèmia de Cinema de Viena, Àustria, on resideix habitualment. En les seves classes intenta transmetre els seus coneixements cinematogràfics als estudiants, fent especial èmfasi en la direcció d'actors, ja que per a ell és la base de la credibilitat real i emocional d'una escena.
Les seves pel·lícules són considerades molt immediates i realistes sense ser simplistes. És molt possible que tracti sobre una societat que no sap com estimar o com odiar. Les seves pel·lícules són un intent d'afinar els sentiments del públic i les seves respostes al món.
Filmografia
2012 Amour
2009 La cinta blanca
2007 Funny Games
2005 Caché (Escondido)
2003 El tiempo del lobo
2001 La pianista
2000 Código desconocido
1997 El castillo (de Franz Kafka)
1997 Funny Games (Juegos divertidos)
1995 Lumière y compañía
1994 71 fragmentos de una cronología del azar
1992 El vídeo de Benny
1989 El séptimo continente
"Duro y sobresaliente drama. (...) Michael Haneke ha hecho su película más sutil y tierna –hasta donde puede llegar Haneke en ternura, claro- con 'Amor'" Gregorio Belinchón: Diario El País
"Deslumbrante y lúcido paseo de Haneke por el dolor y la muerte. (...) pese a la aparente frialdad, cada segundo de metraje conmueve. Conmociona y arrasa." Luis Martínez: Diario El Mundo
"Una película que, ¡brrrroooom!, te convierte en cascotes todo tu edificio personal. (...) Es un trabajo tan bueno que parece un milagro que no caiga en un solo momento en ninguno de los muchos agujeros sentimentales que podría haber" E. Rodríguez Marchante: Diario ABC
"Atractiva película (...) Te deja abrumado, con el cuerpo y el espíritu revueltos, deseando que se acabe y volver a respirar en la calle. O sea, Haneke ha vuelto a lograr lo que se propone con su cine sombrío, retorcido y perverso." Carlos Boyero: Diario El País
"Haneke se muestra casi tierno (...) realiza una aproximación rigurosa a la vejez sin caer en el tremendismo y evitando el inútil ternurismo (...) Una película que, de alguna manera, humaniza a Haneke. Lo reconcilia con la vida." Salvador Llopart: Diario La Vanguardia
"La historia de amor más auténtica del cine reciente (...) obra maestra absoluta" Sergi Sánchez: Diario La Razón
"'Amor' es puro Haneke, pero, al mismo tiempo, es algo que el austriaco no había hecho nunca: una película humanísima, sin autoengaños, ni infecciones sentimentales. Una obra mayor y… problemática." Jordi Costa: Diario El País
"Haneke filma esta lección de humanismo con gran sencillez: serenidad expositiva, un tempo medidísimo, calidez en la textura de la imagen. Lo demás lo aportan los dos veteranos actores, soberbios y compenetradísimos. Un poder de emoción de verdadero cine recorre 'Amor' de proa a popa (...) Jordi Batlle Caminal: Diario La Vanguardia
"Un drama terrorífico y conmovedor, no sólo de una intimidad e inteligencia extraordinarias, sino también de una gran ternura (...) " Nando Salvá: Cinemanía
2012: Òscar: Millor pel·lícula de parla no anglesa.
2012: Festival de Cannes: Palma d’Or (Millor pel·lícula)
2012: 5 Premis Cèsar, inclosa millor pel·lícula i director.
2012: Globus d’Or: Millor pel·lícula de parla no anglesa
2012: Premis del Cinema Europeu: Millor pel·lícula, director, actor i actriu.
2012: Critics Choice Awards: Millor pel·lícula de parla no anglesa.
2012: 2 Premis BAFTA: Millor pel·lícula estrangera i actriu
2012: Independent Spirit Awards: Millor pel·lícula estrangera
2012: Cercle de Crítics de Nova York: Millor pel·lícula estrangera
2012: National Board of Review (NBR): Millor pel·lícula estrangera
2012: Associació de Crítics de Los Angeles: Millor pel·lícula
2012: Premis Guldbagge: Millor pel·lícula estrangera
2012: Premis David di Donatello: Millor pel·lícula europea
Afegeix un nou comentari