Buda explotó por vergüenza

Auditori Miquel Pont
Títol original
Buda az sharm foru rikht
Durada
80min.
Any
2007
País
Iran

Sota l'estàtua del Buda que van destruir els talibans, encara viuen milers de famílies. Baktay, una nena afganesa de sis anys, és incitada a anar a l'escola pel fill dels seus veïns que llegeix els alfabets enfront de la seva cova. De camí a l'escola, és assetjada per uns nens que juguen de forma cruel reflectint la societat tan violenta que els envolta. Els nens pretenen lapidar Baktay, o destruir-la com el Buda, o disparar contra ella com van fer els americans en el laberint de coves. Serà capaç Baktay de superar aquests obstacles per poder aprendre els alfabets en la seva llengua materna?

 

Versió original subtitulada en castellà.

Apta per a tots els públics.

Director
Que diu el director

Nascuda en el si d'una família dedicada al cinema, Hana va actuar amb 7 anys en la pel·lícula Un momento de inocencia, realitzada pel seu pare, Mohsen Makhmalbaf. El 1996, amb 8 anys, va començar a cursar estudis de cinema a l'escola de cinema que el seu pare acabava de crear a Teheran, la Makhmalbaf Film House. Aquest mateix any va realitzar un curtmetratge en vídeo, The Day My Aunt Was ill, que va atreure l'atenció de la crítica internacional al Festival Internacional de Cinema de Locarno 1997, a Suïssa. En paral·lel, Hana va col·laborar en diverses pel·lícules produïdes per membres de la seva família, com a fotògrafa, ajudant de direcció i guionista.

Amb 14 anys, va filmar amb una càmera digital el documental La alegria de la locura, sobre el procés de selecció d'actors no professionals que va dur a terme la seva germana Samira a Kabul, per a la seva pel·lícula A las cinco de la tarde. El documental es va estrenar a la Mostra de Venècia de 2003, on gairebé es va prohibir a Hana assistir a la projecció, pel fet que a Itàlia un menor no pot veure una pel·lícula que encara no ha estat calificada. El documental va guanyar tres premis internacionals . El mateix any, Hana va publicar un llibre de poesia titulat Visa for One Moment.

El seu primer llargmetratge, Buda explotó por vergüenza, va ser rodat el 2007 amb actors no professionals en un poble de la província de Bamiyan, a l'Afganistan, sobre un guió escrit per la seva mare, Marziyeh Meshkini. La pel·lícula va tenir un gran èxit i va ser guardonada en diversos festivals internacionals de cinema com el Festival Internacional de Cinema de Berlín i el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.

La seva última pel·lícula, Green Days, de la qual es va encarregar també del guió, va ser rodada a l'Iran durant les manifestacions de juny de 2009 que va provocar la controvertida reelecció del president Mahmud Ahmadinejad. A mig camí entre el documental i la ficció, la pel·lícula es va estrenar a la Mostra de Venècia 2009 i va ser presentada al Festival de Sant Sebastià. Hana Makhmalbaf va aprofitar el llançament de la pel·lícula per denunciar públicament en nombroses ocasions les violacions dels drets humans i polítics a l'Iran.

Hana Makhmalbaf va ser membre del jurat de diversos festivals internacionals de cinema: el 2009 al Festival Internacional de Lisboa i en el CPH: DOX (Festival Internacional Documental de Copenhaguen) a Dinamarca, i el 2010 al Festival Internacional de Berlín i al Festival internacional de Tbilissi, a Geòrgia.

 

Crítiques

 

"Commovedora pel·lícula (...) En té prou amb una càmera, escenaris naturals, nens que desprenen autenticitat i tenir clar el que vol descriure per aconseguir un document terrible, tendre i necessari."
Carlos Boyero: Diari El País

"És la pel·lícula més ingènua, deliciosa, pura, penetrant, al·legòrica, intel·ligent, senzilla i alhora enrevessada que hauran vist en molt de temps. (...)"
Oti Rodríguez Marchante: Diari ABC

 

Premis

Premi especial del Jurat, Festival Internacional de Cine de San Sebatián, 2007

Premi Unicef Paolo Ungari, Festival Internacional de Roma, Itàlia, 2007
Premi Daniel Langlois a la Innovació, Festival du nouveau cinéma, Montréal, Canadà, 2007
Premi Woman & Equality, Festival de Salònica, Grècia, 2007
Ós de vidre i premi per la pau, Festival Internacional de Berlín, Alemanya, 2008
Premi Finestre sul Mondo a la millor pel·lícula de ficció, Festival de cinema africà, d'Àsia i Amèrica Llatina, Milà, Itàlia, 2008
Premi FIPRESCI a la millor pel·lícula, Festival Internacional de cinema de dones, Ankara, Turquia, 2008
Premi de l'Traverse City Film Festival, Estats Units, 2008
Premi del Jurat, Festival internacional de cinema d'autor, Marroc, 2008
Silver Mirror, Festival de cinema de sud, Noruega, 2008
Golden Deer, Festival de Molodist, Ucraïna, 2008

 

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.