A Beirut, cinc dones es reuneixen en un saló de bellesa. Layale estima a un home casat. Nisrine, que és musulmana, està a punt de casar-se i té un seriós problema: ja no es verge. Rima se sent atreta per les dones. El problema de Jamel és que es resisteix a envellir. Rose ha sacrificat la seva vida per cuidar a la seva germana que té demència senil. Al saló de bellesa, els homes, el sexe i la maternitat se situen al centre de les seves converses íntimes i alliberades, entre tallades de cabell i depilació, amb una pasta caramel·litzada de sucre, aigua i llimona.
Va néixer a Baabdat, al Líban el 18 de Febrer de 1974, és actriu i directora libanesa. És una de les directores més conegudes de la indústria dels vídeo clips àrabs.
El seu primer vídeo va ser “Tayr El-Gharam” (l’ocell d’amor) per a la cantant libanesa Pascale Machaalani. Més endavant va fer dos vídeos més per a Noura Rahal però no varen tenir tant d’èxit.
El seu gran èxit va ser amb el vídeo de Nanci Ajram titulat “Akhasmak Ah”. El vídeo mostrava a Nancy de cambrera d’una cafeteria tradicional egípcia on serveix i entreté als clients masculins. El vídeo va tenir algunes polèmiques però Nadine va saber justificar el personatge.
Va fer uns altres tres vídeos amb Nancy que varen tenir una gran popularitat i van ser premiats.
També va realitzar vídeos per a cantants com Majida, El Roumi, Nawal Al-Zoghby, Karole Samaha, Yuri Markadi, etc.
Va firmar un contracte amb Coca-Cola, on fa publicitat de la Coca-Cola light.
Va començar a explorar l’actuació en una pel·lícula libanesa “Al-Bustah”.
Al 2007 Labaki va co-escriure, dirigir i protagonitzar el seu debut cinematogràfic “Caramel” que va ser distribuïda a més de 40 països convertint-se en la pel·lícula libanesa més aclamada internacionalment. La pel·lícula va recaptar més de 13 milions de dòlars. Poc després de l’estrena, Labaki es va casar amb Khaled Mouzanar que va compondre la música del film.
Filmografia
2011¿Y ahora adónde vamos?
2007 Caramel
"Derrocha frescura y sensibilidad (...) resulta inevitable que el buen rollo que comparten las protagonistas trascienda la pantalla y acabe contagiándonos.” (Alberto Luchini: Diario El Mundo)
"Antepone a la seriedad o severidad de estos asuntos una capita liviana y caramelizada que endulza el mirar del público (...)” (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)
"Es eso, un caramelo, un producto tan eficaz (durante un rato) como poco recordable para la posteridad. (...) sensual, animosa y agradable historia que se queda más cerca de Chocolat (Lasse Hallström, 2000) que de cualquier crítica política filmada en un país en lucha." (Javier Ocaña: Diario El País)
2007: Festival de San Sebastián: Premi del públic i Premio de la joventut
Afegeix un nou comentari