VOSC. Al teatre de la presó Rebibbia de Roma, s’acaba de representar l'obra de “Juli Cèsar” de Shakespeare, el públic aplaudeix entusiasmat. Les llums s’apaguen i els actors tornen a la condició de presos camí cap a les cel·les. Sis mesos abans, el director de la presó i un director de teatre es dirigeixen als presos per parlar d’un nou projecte, l’escenificació de la obra “Juli Cèsar” a la presó.
Els germans Taviani, Vittorio Taviani (20 de setembre de 1929) i Paolo Taviani (8 de novembre de 1931), són dos directors de cinema italians, nascuts a San Miniato di Pisa. Autors d'un cinema fortament polititzat, van estar influïts sobretot per Roberto Rossellini. Han treballat tota la seva vida com a escriptors, directors i productors de totes les seves obres.
Vittorio va estudiar dret a la Universitat de Pisa, on dos anys més tard el va acompanyar Paolo, que va estudiar Belles Arts. Junts es van bolcar al cinema després de l'impacte que els va produir Paisà, de Rossellini. Van escriure i dirigir conjuntament diversos curts i un documental, “L'Italia non è un paese povero” (1960), finançat per la companyia estatal de petroli, ENI. Censurada per la productora per les crues imatges de la misèria de la classe obrera. El tall original es va considerar perdut per molt temps, fins que el 1999 Tinto Brass, que va ser ajudant de direcció en l'obra, va donar al públic l'única còpia que va sobrar de l'original, que havia guardat.
Al 1962 van filmar el seu primer llarg de ficció, “Hay que quemar a un hombre” sobre el conflicte entre un activista sicilià pels drets del treballador i la màfia. El tema dels conflictes obrers de la lluita de classes, és un dels eixos de la seva obra i que desenvolupen en diverses pel·lícules. La seva primera pel·lícula independent va ser “ I sovversivi “ (1967). Van assolir un gran èxit amb “Bajo el signo del escorpión” (1969), on s’emmirallen amb Brecht, Pasolini i Godard.
El tema de la revolució és present a “No estoy solo” (1972), una magnífica adaptació de la novel·la de Tolstoi.
L'èxit internacional els arribaria el 1977, amb la filmació de “Padre patrón” a partir de la novel·la de Gavino Ledda, que explica la brutal història d'un pare camperol opressiu i el seu fill, a qui educa perquè sigui el seu successor, arrencant-lo de l'escola, i obligant-lo a pasturar les ovelles de la família. És innovadora en l'ús del so. Va arrasar al Festival de Cannes, guanyant la Palma d'Or i el premi de la FIPRESCI.
“Caos” (1984) és una altra adaptació literària. És una pel·lícula de fascinants episodis basada en la “Novelle per un anno” de Pirandello.
Els germans Taviani han mantingut una producció regular amb pel·lícules cada dos o tres anys, realitzades sempre de manera conjunta. A les pel·lícules alternen el rol de director, tot deixant una escena per a cada un i sense interferir en la direcció de l'altre; d'aquesta manera han continuat treballant fins ben entrats la vuitantena d'anys.
Filmografia : Paolo Taviani, Vittorio Taviani
2012 César debe morir
2007 El destino de Nunik (AKA La casa de las alondras)
1998 Tú ríes
1996 Las afinidades electivas
1993 Fiorile
1990 El sol también sale de noche
1986 Good Morning, Babilonia
1984 Caos (Kaos)
1982 La noche de San Lorenzo
1979 El Prado
1977 Padre patrón
1974 Allonsanfan
1972 No estoy solo
1967 I sovversivi
1969 Bajo el signo del escorpión
1962 Hay que quemar a un hombre
"'César debe morir' nos muestra en los términos más crudos posibles la energía eléctrica del drama que puede emocionar y tocar no sólo al público, sino a los actores que aportan tanto de sí mismos a sus actuaciones" Kenneth Turan: Los Angeles Times
"En una escasa hora y un cuarto amplía la noción de lo que el teatro, el cine y el arte en sí pueden hacer - disuelve todas las barreras que encuentra" David Edelstein: New York Magazine
"El resultado es el mismo que una obra de Shakespeare, a la vez antiguo y peligrosamente nuevo" Anthony Lane: The New Yorker
"Un montaje tan original como posibilista del 'Julio Cesar' de Shakespeare. (...) representando con veracidad y fuerza expresiva esa tragedia sobre los dilemas morales" Carlos Boyero: Diario El País
"Insólita, fresca y seguramente imperfecta, pero libre de ataduras académicas (...) los octogenarios Taviani han recuperado buena parte de la garra de sus obras del terruño (...) Han resucitado la venganza shakespeariana para convertirla en vendetta napolitana" Javier Ocaña: Diario El País
"'César debe morir' (...) es, antes que cualquier otra cosa, un brillante trabajo de resurrección. Resucitan ellos, los propios Taviani (...) y, lo más importante, resucita Shakespeare. ¿Acaso había muerto?" Luis Martínez: Diario El Mundo
2012: 5 Premis David di Donatello, incloent millor pel·lícula i director. 8 nominacions
2012: Festival de Berlín: Ós d'Or millor pel·lícula
2012: Premis del Cinema Europey: 4 nominacions, incloent millor pel·lícula i director
2012: Satellite Awards: Nominada a Millor pel·lícula estrangera
2012: Festival Internacional de Cinema de Hawaii 2 Premis EuroCinema a Millor director i Millor pel·lícula.
2012 Festival Internacional de Cinema de Palm Spring.Premi FIPRESCI a Millor actor: Cosimo Rega, Salvatore Striano, Giovanni Arcuri
Afegeix un nou comentari