La Lia, una professora jubilada, ha promès trobar la seva neboda Tekla, perduda fa molt de temps. La cerca la porta a Istanbul, on coneix Evrim, una advocada que lluita pels drets de les transsexuals, i Tekla comença a sentir-se més a prop que mai.
Versió Original subtitulada en castellà
No recomanada per a menors de 12 anys
Compra les teves entrades aquí
Levan Akin (Tumba, 14 de desembre de 1979) és un director de cinema i guionista suec d'ascendència georgiana. Se'l coneix principalment per la pel·lícula And Then We Danced, que va ser aclamada per la crítica i el 2019 va rebre el premi Guldbagge a millor pel·lícula de l'any.
Va néixer i es va criar a Tomba, al comtat d'Estocolm. Els seus pares, originaris de Geòrgia, s'havien mudat a Suècia a la dècada del 1960, quan Geòrgia encara era una de les repúbliques membres de la Unió Soviètica. Tanmateix, Akin viatjava a Geòrgia cada any amb la seva germana per les vacances d'estiu, amb la qual cosa al cap dels anys va consolidar el coneixement en cultura georgiana i llengua georgiana.
Akin va començar com a ajudant de direcció en produccions cinematogràfiques sueques. En els seus inicis, també va treballar a Studio 2024, on va participar en la producció de la pel·lícula Du Levande (2007) de Roy Andersson.
El 2008, va guanyar dos premis al Festival de Cinema d'Hamburg juntament amb la dissenyadora de producció i productora de cinema Erika Stark pel curtmetratge De sistasakerna (2008). A continuació, va dirigir episodis de sèries per a Sveriges Television, com ara Andra Avenyn (2008–2010), Livet i Fagervik (2009), Anno 1790 (2011) i Äkta människor (2012).
A la tardor del 2011, va estrenar el seu primer llargmetratge, Katinkas kalas, al Festival Internacional de Cinema d'Estocolm. Tres actors emergents del film van ser nominats al premi L'Oréal Paris Rising Star el 2011, i el 2013 Yohanna Idha va ser nominada al premi Guldbagge a millor actriu secundària.
El 2019, va sortir el segon llargmetratge d'Akin, And Then We Danced, que va ser aclamat per la crítica. Es va projectar per primera vegada a la secció Quinzena de Cineastes del Festival de Cannes 2019, on va rebre una ovació de quinze minuts. Ambientada a Geòrgia, la pel·lícula gira al voltant de Merab, un estudiant d'una escola de dansa tradicional georgiana que s'enamora del seu rival. L'Església Ortodoxa de Geòrgia desaprovarà públicament la promoció i la projecció de la pel·lícula i, de fet, es produiran aldarulls a Tbilisi i Batum en resposta a l'estrena del títol a les sales de cinema el novembre del 2019.
El juny del 2020, Akin va ser seleccionat com a membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
El 2024, el tercer llargmetratge d'Akin, Geçiş, es va estrenar al 74è Festival Internacional de Cinema de Berlín.
"Delicat amb el text, acurat en la posada en escena i sempre atent a la mirada i el gest dels actors, Akin signa un exercici de realisme cinematogràfic tan commovedor com punxant (...)”. Desirée de Fes: Diari El Periódico
"A la vegada un drama, una comèdia costumista i una insòlita buddy movie (...) brilla al retrat realista dels carrers (...) i al registre d'aquests tres éssers (...) magníficament interpretats (.) ..)”. Jordi Batlle Caminal: Diari La Vanguardia
"Una pel·lícula interessant, envolupant i sensual. (...) Al missatge de l'acceptació de la diferència, i de la superació dels propis prejudicis, li ha quedat una tan bonica com a inesperada postal turca”. (...). Philipp Engel: Cinemania
"Akin signa aquest relat, una mena de 'Centaures del desert', d'acceptació i redempció que mai jutja les seves criatures, que és compassiu amb elles i que transpira humanitat pels quatre costats”. (...). Blai Morell: Fotogrames
"És una autèntica delícia veure Dumanli (...) envolta la pel·lícula en una sensació de calidesa i seguretat, ja que, només en estar en la seva presència, sents que tot sortirà bé d'alguna manera". Ryan Lattanzio: IndieWire
2024: Festival de Berlín: Nominada a Secció Panorama - Premi del Públic (Film).
Afegeix un nou comentari