Quan es dissol l’orquestra on toca el violoncel, Daigo Kobayashi, decideix tornar amb la seva dona a la ciutat natal situada al nord-est del Japó.
Contesta a un anunci de treball convençut de que es tracta d’una agència de viatges. L’amo de l’agència el contracta sense mirar-se el curriculum vitae i Daigo no triga en descobrir que la feina té mot poc a veure amb viatges. Es tracta d’ocupar-se de la cerimònia d’amortallament de l’últim comiat.
Va néixer el 4 de desembre de 1955 a Toyama, Japó. Va començar a treballar a Shishi Productions de Hiroshi Mukai al 1976 com ajudant de direcció. Es va estrenar als anys 80 dirigint algunes pel·lícules ”Pinku eiga” (gènere eròtic japonès). Aquest gènere el seu propòsit inicial era eludir a la censura que no permetia l’aparició de relacions sexuals explícites al cinema, però si que acceptava la violència i les tortures. Takita en va dirigir una vintena d’aquest gènere de pel·lícules.
La seva primera pel·lícula pel públic en general va ser “Komikku zasshi nanka irama!” (Revista còmica) al 1986, va tenir molt bona acollida al Festival de New York.
Al 2003 dirigeix “Mibu Gishi den” (La última espada), un drama històric . Va ser guardonada amb el Premi a Millor pel·lícula per l’Acadèmia de Cinema de Japó.
Filmografia
2012 Tenchi meisatsu
2009 Tsurikichi Sanpei
2008 Okuribito (Despedidas)
2007 Batteri
2005 Ashura-Jo No hitomi
2003 Mibu Gishi den (La última espada)
2003 Onmyoji 2 (El maestro del Ying y del Yang 2)
2001 Onmyoji (El maestro del Ying y del Yang)
1999 Himitsu (El secreto)
1999 Ojuken (El examen)
1997 Sharan-Q no enka no hanamichi
1994 Nattai rakuen karabu
1993 Nemuranai machi- Shinjuku mismo
1993 Bokura wa minna ikiteiru
1992 Yamai wa Kikaraka: Byoin e Iko 2
1990 Byoin e Iko
1988 Kimurake no hitobito (La família Yen)
1987 Itoshi-no media luna
1986 Chikan takuhaibin
1986 Komikku zasshi nanka irama! (Revista còmica)
"No es difícil verle las costuras sensibles ni a la historia ni al modo de contarse (...) pero más fácil es aún ver lo que tiene de bueno, de útil, de conmovedor y de eterno. (...)” (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)
"Constante tránsito entre lo dramático y lo cómico, entre la carga de profundidad y el recurso distanciador. (...) perfecto ejercicio de estilo orientado a seducir al público global" (Jordi Costa: Diario El País)
"Pintoresca producción nipona, que alcanza a agradar a todo tipo de públicos aligerando la gravedad y la trascendencia de la muerte, sin trivalizarla, con divertidos destellos de comedia (...)” (Alberto Bermejo: Diario El Mundo)
2008: Òscar: Millor pel·lícula de parla no anglesa
2008: Festival de Cinema de Montreal: Millor pel·lícula
2008: Festival Internacional de Cinema de Hawai: Premi del públic: Millor pel·lícula
Afegeix un nou comentari