Disobedience

Auditori Miquel Pont
Títol original
Disobedience
Durada
114min.
Any
2017
País
Anglaterra

Una dona que es va criar en una família ortodoxa jueva torna a casa seva amb motiu de la mort del seu pare, un rabí. La controvèrsia no trigarà a aparèixer quan ella comença a mostrar interès per una vella amiga de col·legi. (FILMAFFINITY)

Director
Que diu el director

Sebastián Lelio va néixer a Mendoza (Argentina), però va viure de dels dos anys a Xile. Fins els 21 anys va viure a diferents ciutats amb la seva mare.
Després d’estudiar un any periodisme a la Universitat Andrés Bello, va estudiar a l’escola de cinema de la Universitat ARCIS i més endavant a l’Escola de Cine de Xile.
Ha dirigit diferents curtmetratges, vídeos musicals i pel·lícules de ficció.
Va codirigir amb Carlos Fuentes CERO, un documental basat amb material inèdit de la caiguda de les Torres Bessones
Lelio explica que és afeccionat als escacs i que no veu ni té TV.
Actualment viu a Berlin després d’haver assistit a la presentació de la pel·lícula Glòria, on la seva protagonista va guanyar el premi Ós de Plata a millor actriu. L’any anterior va presentar aquesta pel·lícula a Sant Sebastià obtenint el premi “Cine en Construcción”.
En els seus treballs de ficció ha afavorit la tecnologia digital, utilitzant guions sense diàlegs, improvisació i molt treball de muntatge.
Com a guionista ha escrit o coescrit totes les seves pel·lícules (inclosos els curts) excepte El año del tigre.
Amb la pel·lícula Una mujer fantàstica va guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, l’Ós de Plata a millor guió, el Goya a la millor pel·lícula iberoamericana entre d’altres.

Filmografia :
2018: Gloria Bell.
2017: Disobedience.
2017: Una mujer fantàstica.
2013: Gloria.
2011: El año del tigre.
2010: El efecto Kulechov (curtmetratge).
2009: Navidad.
2006: La Sagrada Familia.
2003: Carga vital (curtmetratge).
2003: Cero (documental).
2002: Ciudad de maravillas (curtmetratge).
2002: Fragmentos urbanos.
2000: Smog (curtmetratge).
1996: Cuatro (curtmetratge).
1995: 4 (curtmetratge).

Crítiques

"Lelio és conseqüent amb el seu discurs artístic previ i també especialment meticulós en la descripció d’aquest ambient gelat (...) pel·lícula notable"
Jordi Costa: Diario El País

"Drama de cambra entre dos dones enclaustrades en el furor ortodox de la religió jueva.(...) elles decideixen estimar-se. Sigui como sigui, amb tots els porus i fins la última gota de saliva. Magnètica i en flames. (…)”
Luis Martínez: Diario El Mundo

"Lo extraordinari resideix en el seu contrast en el marc ambiental on es desenvolupa la seva història (...) La càmera de Lelio és seca, encara que persegueixi certa humitat en un parell d’escenes"
Oti Rodríguez Marchante: Diario ABC

"Molt ben interpretat per Rachel Weisz i Rachel McAdams. El film de Lelio tracta sobre el desig i la necessitat de la desobediència sense cap tipus de floritures ni concessions a la galeria. (…)"
Quim Casas: Diario El Periódico

"És pura contenció emocional, potser massa. Fins el punt de perdre la connexió entre les protagonistes i el públic i quedar-se lluny dels seus retrats anteriors de dones.(…)"
Irene Crespo: Cinemanía

"McAdams firma la millor interpretació de la seva carrera en la notable 'Disobedience' (...) Lelio es consagra internacionalment como un mestre en la creació de personatges femenins poderosos y plens de capes"
Daniel Martínez Mantilla: Fotogramas

"[Amb] una concisió narrativa aliena a les floritures, i amb la complicitat d’un repartiment entregadíssim (...) enèsima demostració́ del talent [del] cineasta (…)"
Manu Yáñez: Fotogramas

Premis

2018: British Independent Film Awards: Millor actor secundari (Nivola). 5 nominacions.
2017: Festival de Toronto: Presentació especial.

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.