Sergio és un espia xilè. O alguna cosa semblant. A el menys, se li ha ofert aquest treball després d'un càsting organitzat pel detectiu Rómulo, un investigador privat que necessita a un talp creïble per infiltrar-se en una llar de jubilats.
La clienta de Rómulo, una filla d'una resident, sospita que la seva mare podria estar sent maltractada, de manera que el contracta per descobrir què és exactament el que està succeint a la residència. Sergio, però, té 83 anys i no és precisament l'agent 007, per la qual cosa no li resulta gens fàcil aprendre a utilitzar la tecnologia i la metodologia d'espionatge.
Mentre tracta de recol·lectar proves, Sergio entaula amistat amb alguns dels jubilats i s'adona que la suposada terrible veritat que buscava no té absolutament res a veure amb el que tant ell com Rómulo havien sospitat.
Versió original en castellà
Apta per a tots els públics
Compra les teves entrades aquí
Maite Alberdi Soto (Santiago, 29 de març de 1983) és una directora audiovisual, realitzadora, guionista i crítica de cinema xilena.
És reconeguda a nivell internacional pels seus documentals La once (2014) i Los niños (2016), pels quals va obtenir el premi a la millor direcció femenina documental en el Festival de Cinema Documental d'Amsterdam (IDFA), el més important del món en el seu gènere. Directora audiovisual de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, és també llicenciada en estètica i en comunicació social de la mateixa casa d'estudis. Ha exercit a més com muntadora, productora executiva i directora de fotografia en diverses pel·lícules i documentals nacionals.
El seu primer microdocumental va ser Carrete Down (2004), guardonat al Festival Audiovisual de Discapacitat "Un minuto del otro". El seu següent documental, Los trapecistas (2005), va reflectir la història de dos nens que han d'abandonar el circ en el que viuen, va obtenir el premi al millor documental d'Escoles de Cinema i Audiovisual, al Festival Internacional de Cinema de Viña del Mar el 2005. Dos anys més tard va donar vida al curtmetratge de ficció Las peluqueras.
En 2011 va debutar en el gènere del llargmetratge documental amb El salvavidas, la insòlita història d'un salvavides del litoral central, l'afany del qual era evitar l'aigua costi el que costi. El 2014 li va arribar el reconeixement internacional amb el documental La once, l'emotiu retrat d'un grup d'ancianes, amigues de tota la vida de la seva àvia Teresa, nominat als Premis Goya com a millor pel·lícula iberoamericana i que va obtenir el premi a la millor pel·lícula i millor director en SANFIC 2014, així com guardons internacionals al millor documental dirigit per una dona en IDFA, millor documental en el FIC de Miami, FICCI Cartagena, EIDF-EBS Korea, DocsBarcelona i en el FICG Guadalajara.
En 2016, el documental Los niños, que segueix la vida emocional i laboral d'un grup de joves amb síndrome de Down, va obtenir nombroses distincions internacionals entre les quals destaca millor documental a DocsBarcelona. En el documental Yo no soy de aquí (2016), va aprofundir en la difusa existència d'ancians immigrants afligits per demència senil i Alzheimer.
Al juny de 2018 va ser convidada a integrar la Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units.
Al Festival de Cinema de Sundance es va estrenar el seu quart llargmetratge, El agente topo.
"Obra insòlita, potser única en la història del cinema (...) es riu i es plora, i troba en les mirades de les ancianes, i en el saber escoltar del protagonista, la beneïda emoció de la veritat"
Javier Ocaña: Diari El País
"Un documental que adopta la forma d'una pel·lícula d'espies per anar transformant-se en una lectura sobre la soledat de la gent gran. Una obra humil, delicada i, en la seva primera meitat, molt divertida."
Enric Albero: Diari El Mundo
"Alberdi ho filma amb tanta naturalitat -i sentit de l'humor- que aquesta situació tan absurda, tot i ser real, ens l'empassem sense sospirar. (...) El plaer està en la forma que té de discórrer entre dos mons. ( ...)"
Quim Casas: Diari El Periódico
2020: Premis Oscar: Nominat a millor llargmetratge documental
2020: Festival de Sant Sebastià: Premi del Públic (millor film europeu)
2020: National Board of Review (NBR): Millors pel·lícules estrangeres de l'any
2020: Premis Independent Spirit: Nominat a millor documental
2020: Premis Goya: Nominada a millor pel·lícula iberoamericana
2020: Festival de Sundance: Secció oficial documentals internacionals
2020: Premis Forqué: Nominada a millor pel·lícula llatinoamericana
2020: Premis Ariel: Nominada a millor pel·lícula iberoamericana
2021: Premis Platí: Nom. a millor doc. i al Premi Cinema i Educació en Valor
Afegeix un nou comentari