HOMENATGE A PERE JOAN VENTURA.
Versió original en castellà.
Documental sobre l’anomenat "campament de l'esperança", que narra la llarga protesta que van dur a terme els treballadors de Sintel acampats en ple carrer de la Castellana de Madrid en defensa dels seus drets laborals. El documental segueix l'evolució dels esdeveniments durant 4 mesos, des d'abril fins a agost de 2001, i reflecteix la vida d’aquestes persones durant la seva acampada i les negociacions entre govern i sindicats.
Pel·lícula apta per a tots els públics.
Compra les teves entrades aquí
El cineasta castellarenc Pere Joan Ventura (1946-2025), que va ser creador de la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM! l’any 2009 i la va dirigir fins a la seva mort l’estiu passat, rebrà un homenatge pòstum en aquesta 18a edició.
Ventura va cursar estudis de tècnica i llenguatge cinematogràfic a l’escola Aixelà de Barcelona i l’any 1972 va començar a treballar com a operador de cinema, reporter gràfic, realitzador, fotògraf i ajudant de direcció i càmera.
Als anys setanta va ser un dels membres fundadors del col·lectiu de cine militant “Grup de Producció”, dedicat al rodatge clandestí de materials informatius i curtmetratges que s’enviaven a televisions estrangeres.
El 1977 va començar a treballar a Televisió Espanyola de Catalunya com a operador de cinema i reporter gràfic. Posteriorment es va incorporar als Serveis Informatius de TVE i va exercir funcions de realitzador i editor en programes com Quién sabe dónde, Buscados con cargo o Los años vividos (Premi Ondas 1992).
D’entre la trentena de produccions realitzades destaca la seva participació en diverses obres cinematogràfiques de Pere Portabella als anys setanta i vuitanta i també la seva tasca d’ajudant de direcció en diverses pel·lícules de Vicente Aranda, com Tiempo de silencio (1986), El Lute I: camina o revienta (1988) o El amante bilingüe (1992).
El 2003 va aconseguir el Premi Goya al millor documental amb El efecto Iguazú, que tracta sobre els treballadors a l’atur de Sintel que van acampar a la Castellana de Madrid. El 2004 va participar a Hay motivo, una sèrie de 32 curtmetratges que critiquen diversos aspectes de la realitat social espanyola i, sobretot, el govern del Partit Popular en diferents temes socials i polítics. Amb aquest documental va obtenir una segona nominació al Goya. També el 2004 va participar amb el segment La vida efímera, rodat a Guinea Equatorial, en el documental Un mundo a cada rato, produït en col·laboració amb UNICEF per contribuir a la protecció dels drets de la infància.
El 2015 va dirigir No estamos solos, un documental produït per Pere Portabella i El Gran Wyoming en el qual es recullen diferents històries, personals i grupals, sobre alguns dels moviments socials més rellevants dels últims anys, des de la Marea Blanca a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, passant per La Solfónica o les Comadres de Gijón.
Va ser impulsor del cineclub de Castellar del Vallès als anys setanta, de fort component antifranquista. Més recentment, va participar també en la recuperació de les projeccions cinematogràfiques a la vila, amb l’impuls de la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM! (nascuda el 2009) i amb la creació del Club Cinema Castellar Vallès, del qual va ser president des de la seva fundació el 2011.
El Ple municipal del 20 de desembre de 2022 va aprovar per unanimitat l’atorgament a Pere Joan Ventura del màxim reconeixement del municipi, la Medalla de la Vila, per distingir la seva trajectòria professional i la seva contribució a la cultura com a impulsor del cineclubisme a Castellar del Vallès i de la mostra BRAM!
“I aquest petit gran film és, ni més ni menys, que això, fixació del gest i el crit d’alerta de qui sap escoltar el terrabastall i veure l’abisme que s’obre de sobte sota les falses calmes.” Ángel Fernández Santos: Diari El País
Millor documental als Premis Goya 2002
Nominada a millor documental al Festival de Valladolid - Seminci 2002
Millor llargmetratge documental o d'animació als Premis Forqué 2002
Afegeix un nou comentari