El espíritu del 45

Ken Loach (Nuneaton, 17 de juny de 1936) és un director de cinema anglès i militant trotskista.

Als 25 anys, mentre estudiava dret a Oxford, va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques, actuant al grup de teatre de la universitat. Després de graduar-se, va treballar com a assistent de direcció al Northampton Repertory Theatre, però estava més interessat en el món audiovisual que en el teatral, així que després d'obtenir el 1963 una beca de la cadena de televisió BBC, s' inicia a la direcció.

L'ambient que es respirava en aquells anys afavoria la realització de programes que criticaven les injustícies socials, allà va trobar Loach la visió i la veu que caracteritzarien el seu cinema. A partir de 1964 va començar a dirigir una sèrie de documentals, el més famós n'és Cathy Come Home (1966) sobre la pobresa, amb el qual va obtenir cert èxit.

Des de llavors i fins a principi de la dècada del 1980, va dividir el seu temps entre el cinema i la televisió: va filmar quatre llargmetratges, nombrosos documentals i telefilms com The Big Flame (1969) sobre els treballadors portuaris de Liverpool i la sèrie Days of Hope (1975), sobre els fets que van portar a la vaga de 1926 a la derrota del Partit Laborista.

Amb Margaret Thatcher al poder, va créixer l'atur i les retallades de pressupost per a la cultura. La Dama de Ferro és guanyà molts enemics entre els artistes: Loach fou un dels més ferms. El Channel 4 va prohibir la sèrie de documentals A Question of Leadership, amb els quals criticava el thatcherisme, motiu pel qual al llarg de tota la dècada només va poder filmar dues pel·lícules. Als anys 1990, amb els canvis polítics, la seva carrera és revitalitzada i es consolida la seva carrera internacional, tot i mantenir-se sempre fidel a l'estil que havia estat una constant a la seva vida: la defensa dels oprimits i oprimides.

El novembre del 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.
Loach descriu històries de la classe treballadora, amb una crida a les armes o retrats de moviments polítics específics. The Wind That Shakes the Barley va tractar la Guerra de la Independència irlandesa, Bread and Roses sobre la campanya per uns salaris justos pels netejadors d'oficines a Los Angeles, Tierra y Libertad sobre un jove desocupat de Liverpool membre del partit comunista que es dirigeix a Espanya per lluitar a les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola.

Un cop els actors i actrius tenen incorporades les línies bàsiques del guió, Loach comença a treballar les escenes amb una tècnica molt específica, consistent que cada actor/actriu mai no sàpiga del tot la part de l'altre (si la sap massa, Loach s'ocupa de canviar-la sobre la marxa). Aquesta manera de treballar, sumada a la freqüent recurrència a actors no professionals i al fet que aquests no treballin per a la càmera, com succeeix al cinema convencional, sinó exactament al contrari, dóna a cada escena una gran espontaneïtat.