El gran dictador

Auditori Miquel Pont
Títol original
The Great Dictator
Durada
125min.
Any
1940
País
EUA

Versió original en anglès subtitulada en castellà

Un barber jueu excombatent de la Gran Guerra torna a la seva llar després d'anys recuperant-se d'una greu ferida en un hospital estranger. En arribar a casa s’adona que el país està en mans d’Adenoid Hynkel, un dictador feixista partidari de la marginació dels jueus en guetos. Mentre el barber coneix la bella Hannah, el tirà elabora plans per apoderar-se del món.

La primera pel·lícula sonora de Chaplin és una altra de les seves obres mítiques. La seva denúncia del nazisme i la intolerància constitueix un llegat de valor intemporal.

Pel·lícula apta per a tots els públics inclosa en la secció Imprescindibles del BCN Film Festival 2019

Director
Que diu el director

Realitzador i actor cinematogràfic anglès.

Charles Chaplin (Londres, 16 d’abril de 1889 — Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 25 de desembre de 1977) va ser actor, compositor, productor i director de cinema. És considerat com un dels millors mims i pallassos de la història del cinema. Actuava, dirigia, escrivia els guions, componia la música i produïa les seves pròpies pel·lícules. Chaplin fou una de les personalitats més creatives de l'època del cinema mut i va influir molt en altres actors. La seva vida artística va durar més de 65 anys, des dels escenaris victorians i els music hall britànics quan era un artista jove, fins a gairebé la seva mort a l'edat de 88 anys.

Fill d’una modesta parella d’actors teatrals, actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno (1907). El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett. Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret. Va desenvolupar la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot—, amb la seva producció d’Essanay (1915), Mutual (1916-17) i First National (1918-22): Carmen (1916), Easy Street (1917), The Immigrant (1917), The Adventurer (1918), A Dog's Life (1918), Shoulder Arms (1918), Sunnyside (1919), The Kid (1921), que fou el seu primer llargmetratge, Pay Day (1922), The Pilgrim (1922).

Convertit en popularíssima figura del cinema internacional, associat a David Wark Griffith, Douglas Fairbanks i Mary Pickford, fundà la United Artists Corporation (1919), productora dels seus films posteriors: el film dramàtic A Woman of Paris (1923), fita del naixement del gènere psicològic, The Gold Rush (1925), obra mestra sobre la “febre de l’or”, i The Circus (1928). Abordà el cinema sonor amb City Lights (1931), film no dialogat que sublimava un argument fulletonesc, la sàtira sobre la societat industrial Modern Times (1936), The Great Dictator (1940), contra Hitler i Mussolini. Va abandonar definitivament el seu arquetipus universal de vagabund amb Monsieur Verdoux (1947), paràbola moral basada en la biografia de l’assassí Landru. Va evocar els seus anys de music-hall a Londres a Limelight (1952).

Va abandonar els EUA per raons polítiques (hom l’havia acusat de procomunista) i es va instal·lar a Suïssa (1953). Va realitzar després A King in New York (1957) i A Countess from Hong-Kong (1966). Figura capital i universal del cinema, la seva obra és una síntesi madura del melodrama romàntic i de la sàtira social més punyent, sempre inconformista i independent, alhora còmica i sentimental, animada pels seus sentiments humanitaris i no mancada d’una trista amargor. L'any 2014 la cinemateca de Bolonya publicà Footlights, escrita per Chaplin l'any 1948, sobre la qual basà el guió de Limelight. L'abril del 2016 fou inaugurat el museu Chaplin's World a Corsier-sur-Vevey, la localitat suïssa on va residir els darrers 25 anys de la seva vida.

Crítiques

"El treball més important, tràgic i humà de Chaplin". Roger Ebert (Chicago Sun-Times)

"Un assoliment veritablement soberbi d’un artista veritablement gran (...) potser la pel·lícula més transcendental mai produïda". Bosley Crowther (The New York Times)

"És quan interpreta el dictador quan la veu del còmic eleva el valor de la gran comèdia a grans altures". Variety

"El resultat és una explosió irrepetible de duplicacions (...) Una pel·lícula elaborada amb poc diners, però metòdicament" Michael Atkinson (Village Voice)

"Chaplin és més profund quan suggereix que en el rodamon hi ha tant del dictador com en el dictador del rodamon". Dave Kehr (Chicago Reader).

Premis

5 nominacions al Oscar 1940, incloent millor pel·lícula, actor (Chaplin) i guió

Cercle de Crítics de Nova York 1940: millor actor (Charles Chaplin)

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.