El sustituto

Óscar Aibar (Barcelona, 1967) és un director de cinema, guionista, director i escriptor barceloní. Va començar treballant com a guionista d'historietes per a diverses editorials i revistes com Totem, Cimoc, 1984, El Víbora o Makoki, i més tard com a guionista i director de sèries i programes de diversos canals com TVE, Canal+ o TV3, a més de videoclips i anuncis publicitaris. El 1995 comença els seus treballs com a director de cinema, dirigint fins ara cinc llargmetratges, un telefilm i tres curtmetratges, a més de publicar tres llibres.

L'any 1991 es llicencia en l'especialitat d'Imatge per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, afirmant que volia ser cineasta, però els seus professors li van dir que el sector estava en crisi i que no hauria de fer-ho, no obstant això, va decidir perseguir la seva idea. Des de 1986 fins a 1994 Óscar Aibar obté un gran reconeixement en els seus primers treballs com a guionista de còmics (on signa com Oscaraibar) que li farien rebre diversos premis i publicant-se les seves obres a França i Itàlia.

S'introdueix després en l'audiovisual com a guionista i director de tv i videoclips i també treballant en cinema. Després de la realització de tres curtmetratges, estrena el 1995 una coproducció hispà-francesa titulada Atolladero que està basada en una historieta que havia dirigit cinc anys abans. Malgrat la duresa del rodatge, i de ser durament criticada per alguns, aconseguiria ser qualificada per alguns crítics cinematogràfics com una pel·lícula de culte. 

Entre 1996 i 2000 dirigeix tots els videoclips de Loquillo, inclòs el vídeo del concert Compañeros de viaje, així com episodis de la sèrie Ni contigu ni sin tí.

En el 2003 estrena Platillos volantes on aprofundeix en la complexa psicologia de dos personatges, addictes a la ufologia, inspirant-se en el fet real conegut com Els suïcidis de Terrassa. Tres anys després realitza La máquina de bailar on narra els intents d'una estrambòtica colla per guanyar el concurs nacional del joc. Segueix el 2010 amb El gran Vázquez sobre la vida de l’historietista Manuel Vázquez Gallego, amb qui va treballar a Makoki, i amb el qual va fer una gran amistat quan tenia 19 anys. 

El 2012 estrena el llargmetratge El bosque, adaptació d'un relat del prestigiós escriptor català Albert Sánchez Piñol. Entre 2012 i 2013 se submergeix en la direcció d'alguns capítols de la sèrie de TVE Cuéntame cómo pasó, aconseguint en ells un notable canvi en l'estil visual i obtenint un gran èxit d'audiència (en el seu últim capítol de la temporada 14 aconsegueix depassar els 5 milions d'espectadors fent-se amb el rècord de la temporada).

Com a escriptor ha publicat els llibres Tu mente extiende cheques que tu cuerpo no puede pagar (Ed. Debate, 2002), que consisteix en un conjunt de contes humorístics sobre diferents temes; Los comedores de tiza (Ed. Cavallo de Troya, 2005), que narra la història d'Ana una dona que té des dels 10 anys la mania de menjar guix, i Making of (Ed. Mondadori, 2008), en el qual mostrava la situació que va passar durant el rodatge del seu primer llargmetratge.