Guerra de Bòsnia, 1993. Dos soldats de bàndols diferents, un bosnià i un serbi, es troben atrapats entre les línies enemigues, en terra de ningú. Un sergent dels cascos blaus de les Nacions Unides es disposa a ajudar-los, contravenint les ordres dels seus superiors. Els mitjans de comunicació no triguen a convertir l'assumpte en un xou mediàtic de caràcter internacional. Mentre la tensió bèl·lica creix i la premsa espera pacientment noves notícies, els dos soldats intentaran per tots els mitjans sortir amb vida de tal situació.
“Això és pel meu país, Bòsnia” va exclamar Danis Tanovic en la cerimònia dels Oscars quan va rebre el guardó a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa.
Tanovic va néixer a la ciutat Bòsnia de Zenica el 20 de febrer de 1969. Va aprendre a tocar el piano al Conservatori de Música de la Universitat de Sarajevo i després va començar a estudiar a l' Acedemia d'Arts de Teatre de la mateixa ciutat. Degut al setge de Sarajevo, Tanovic va deixar els seus estudis l'any 1992.
El Director es va unir a l'equip de filmació que va seguir l'exèrcit de Bòsnia – Hercegovina. El material gravat per ell i el seu equip va ser utilitzat en nombroses pel·lícules i notícies relacionades amb la Guerra de Bòsnia.
Després d'aquesta experiència Tanovic va completar els seus estudis a Brussel·les amb excel·lents qualificacions. Durant aquesta etapa va fer varis documentals aclamats per la crítica.
En tierra de nadie és el seu primer film. Va ser una pel·lícula que va guanyar 42 premis incloent l'Oscar a la Millor Pel·lícula estrangera, categoria en la qual competia amb peces de la qualitat d' Amélie (França) i El hijo de la novia (Argentina). En tierra de nadie va ser una obra molt ben acollida internacionalment per la crítica i els espectadors pel seu sentit de l'humor (negre) i la manera en que va enfocar el sentit absurd de la guerra.
Després va participar dirigint uns dels segments del projecte col·lectiu "11'09"01 - September 11" que comptava amb 11 històries d'11 minuts realitzades per 11 directors diferents.
Al 2005 es va estrenar l'Enfer amb un guió dels polonesos Krzysztof Kieslowski i Krzysztof Piesiewicz. Inspirat en Medea d'Eurípides tracta sobre les vides miserables de tres germanes.
Tanovic va fundar un partit polític al 2008: Naša Stranka. Les seves motivacions eren portar un canvi polític al seu país i això va ser rebut positivament per la gent.
La seva última pel·lícula Cirkus Columbia (2010) va ser seleccionada per representar a Bòsnia en els Oscars 2011 però finalment no va quedar entre les cinc escollides.
Danis Tanovic va ser nomenat Doctor Honoris Causa de la Universitat de Sarajevo al Juny de 2011.
Filmografia:
2011 Prtljag (curtmetratge)
2010 Cirkus Columbia
2009 Triage
2005 L'enfer
2002 11'09''01 - 11 de septiembre (segment "Bòsnia – Hercegovina")
2001 En tierra de nadie
1996 L'aube (curmetratge documental)
“Una de las más sagaces y demoledoras denuncias -no sólo de la guerra sino también de la política y de los medios de comunicación- de los últimos años. Durante la guerra de Bosnia, dos soldados, uno de cada bando, se encuentran atrapados en una trinchera en medio de sus respectivas líneas. Trágicamente divertida, sencillamente imprescindible”. (Pablo Kurt: FILMAFFINITY)
"Un punto de vista tan audaz como bien resuelto sobre la guerra de Yugoslavia. Las situaciones, personajes y diálogos de su guión son notables." (Carlos Boyero: Diario El Mundo)
"Una comedia que con notable valentía saca, como si fueran chispas, carcajadas del pedernal de la feroz guerra que padeció su país. Y lo hace con comicidad esperpéntica, llena de violencia (...) representando el salvaje atolladero moral y político de aquella catástrofe. No se trata ciertamente de una cosa fácil realizar una comedia sobre aquella tragedia, y Tanovic, con un juego de actores literalmente abrumador, lo consigue." (Ángel Fdez. Santos: Diario El País)
Premis: Oscar Millor pel·lícula de parla no anglesa, Globus d'Or Millor Pel·lícula estrangera, Cannes: Millor Guió, San Sebastián: Premi del Públic.
Afegeix un nou comentari