Un refugiat afganès accepta explicar la seva història personal amb la condició que no es reveli la seva identitat. Per aconseguir tal propòsit, el director decideix emprar un estil d'animació que no sols protegeix el narrador, sinó que potencia la seva història, combinant el temps i la memòria de manera visceral i poètica.
VOSE.
No recomanada per a menors de 12 anys.
Compra les teves entrades aquí
Jonas Poher Rasmussen (nascut el 1981) és un director de cinema i guionista danès-francès. Des de principis dels anys 2000 ha dirigit vuit curtmetratges i documentals, que han guanyat premis tant al seu país d'origen com a festivals de cinema europeus. El seu èxit més gran fins ara és el documental d'animació Flee (2021).
Jonas Poher Rasmussen prové d'una família jueva. A principis del segle XX, els seus avantpassats van fugir de Rússia a Dinamarca a causa dels disturbis antisemites. La seva àvia va néixer a Copenhaguen, però la seva família no va rebre asil i es va haver de traslladar a Alemanya. Durant el període nacionalsocialista, la seva àvia va viure com a estudiant a Berlín abans que la família fugís a Anglaterra.
Rasmussen va créixer en un entorn liberal en una petita ciutat danesa. Actualment resideix a Copenhaguen.
A principis dels anys 2000, Rasmussen va començar a treballar com a cineasta, donant lloc al curtmetratge documental Easa 2002: A Journey to Vis (2003). Va cridar l'atenció amb el documental Noget om Halfdan (2006), que va codirigir amb Carlo H.E. Agostoni. L'obra, emesa per la televisió danesa, retratava el poeta Halfdan Rasmussen (1915–2002).
El 2010, Rasmussen es va graduar al col·lectiu de cinema de Copenhaguen Super16. Durant els seus estudis va dirigir diversos curtmetratges, entre ells Et hus af glas, protagonitzat per Anders Budde Christensen, Kitt Maiken Mortensen, Jens Andersen i Malou Reymann.
Rasmussen va començar a establir-se com a documentalista amb Searching for Bill (2012). Al film, Bob Maser viatja pels Estats Units a la recerca d'un exconvicte anomenat Bill, que li va robar el cotxe i els diners. L'obra s'ha projectat en diversos festivals internacionals i va guanyar el Nordic Dox Award l'any de la seva estrena. El 2013 va aconseguir un premi al festival de cinema documental israelià DocAviv a Tel Aviv.
"Una remembrança poderosa i poètica de la lluita personal i l'autodescobriment que expandeix la definició de documental". David Rooney: The Hollywood Reporter
"La vida d’Amin ha estat tumultuosa i intensa, però Flee troba moments entretinguts de lleugeresa (...) i transmet optimisme enfront de la tragèdia". Reuben Baron: CBR
Premis (2021):
Premis Oscar: Nominada a millor film internacional, animació i documental
Globus d'Or: Nominada a millor film d'animació
Premis BAFTA: Nominada a millor pel·lícula d'animació i millor documental
Sundance: Premi del Jurat - Documental (World Cinema)
Premis del Cinema Europeu: Millor documental, film animació i Premi University
Afegeix un nou comentari