Fabietto Schisa és un noi de 17 anys que viu al turbulent Nàpols dels anys vuitanta. Però un parell d'esdeveniments ho alteraran tot. Per una banda, l'arribada del llegendari futbolista Diego Maradona i, per una altra, una tragèdia igual d'imprevista. El destí interpreta el seu paper, l'alegria i la dissort s'entrellacen en la vida de Fabietto. Sorrentino torna a la ciutat que el va veure néixer per explicar la seva història més personal: un relat sobre el destí i la família, els esports i el cinema, l'amor i la pèrdua.
VOSE
No recomanada per a menors de 16 anys
Compa les teves entrades aquí
Paolo Sorrentino va néixer a Nàpols el 31 de maig de 1970. És director i guionista de cinema. Va escriure i dirigir el seu primer curt, titulat Un paradiso el 1994, una cinta que va ser finalista al Festival de Cinema de Palerm de 1995. Al 1996 va escriure, juntament amb Antonio Capuano, la pel·lícula Polvere di Napoli (1998), dirigida pel propi Capuano.
Va debutar com a director de llargmetratges amb la comèdia L'uomo in più (2001), protagonitzada pel seu actor fetitxe, Toni Servillo, amb la qual va ser guardonat amb el premi a millor director jove al Festival de Cinema de Buenos Aires, entre molts altres premis.
El reconeixement internacional li arriba el 2004 amb Las consecuencias del amor. La pel·lícula explora la mentalitat d’un home de negocis solitari que és utilitzat de peó per la màfia. Va ser nominada a la Palma d’Or al Festival de Cannes 2004.
Al 2008, amb la pel·lícula Il Divo, va obtenir la seva primera nominació a l’Oscar. Es tracta d’una pel·lícula biogràfica del controvertit polític italià Giulio Andreotti que va tenir un gran reconeixement i èxit entre els festivals més cèlebres del cinema, entre ells el Festival de Cannes, que li concedí el premi del jurat, i també el premi David di Donatello. El 2011, amb Un lugar donde quedarse, va marcar el debut en anglès de Sorrentino. El film va ser escrit conjuntament amb Umberto Contarello.
Sorrentino va ser membre del jurat del Festival de Locarno al 2008 i president del jurat del Festival de Cannes el 2009.
La grande bellezza (2013) guanya l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera als premis de l'Acadèmia 2014, el Premi BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa i el Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera. També va ser nominada a la Palma d'Or al Festival de Cannes de 2013 i a diversos Premis del Cinema Europeu. Youth (La giovinezza, 2015) és la segona pel·lícula en idioma anglès de Sorrentino, i també està present als premis Oscar, als Cèsar i al Festival de Cannes.
The yong Pope i The new Pope, protagonitzades per Jude Law i John Malkovich respectivament, són les seves primeres incursions en el món de les sèries de televisió i han assolit un gran reconeixement.
"Sorrentino canvia el seu cinema per filmar la tragèdia de la seva infància (...) un film que busseja sense por en un passat íntim i dolorós. I el comparteix amb el públic. (...) exemple notable de drama moderat". Tommaso Koch: Diari El País
"És la pel·lícula més senzilla de l'italià a nivells formal i conceptual (...) exhibeix intimisme i emotivitat suficients per a deixar sense arguments als qui consideren que el seu director és un simple estilista". Nando Salvá: Diari El Periódico
Premis (2021):
Premis Oscar: Nominada a millor pel·lícula internacional
Globus d'Or: Nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa
Premis BAFTA: Nominada a millor repartiment i millor pel·lícula de parla no anglesa
Festival de Venècia: Gran Premi del Jurat i millor actor emergent
Premis del Cinema Europeu: Nominada a millor film, direcció i guió
Afegeix un nou comentari