Versió original subtitulada en castellà.
Alexandre viu a Lyon amb la seva esposa i fills. Per casualitat, s’assabenta de que el sacerdot que va abusar d’ell quan era un boy scout segueix treballant amb nens. Es llença a un combat al que s’uneixen François i Emmanuel, altres víctimes del sacerdot, amb el fi d'alliberar-se dels seus sofriments a través de la paraula. Però les repercussions i conseqüències dels seus testimonis no deixaran a ningú indemne. Basada en el cas real de Bernard Preynat, sacerdot de la Diòcesis de Lyon, acusat el 2016 de abusar sexualment de desenes de nens.
Pel·lícula NO recomanada per a menors de 12 anys.
Tràiler NO recomanat per a menors de 12 anys
François Ozon va néixer a París el 15 de novembre de 1967. És un director de cine francès.
Diplomat en estudis cinematogràfics. Va entrar en 1990 a la Fémis (Escola de Cine de París) a l’àrea de realització. Des de llavors ha realitzat nombroses pel·lícules en súper 8, vídeo, 16 mm y 35 mm. Molts dels seus curtmetratges han sigut seleccionats en festivals Internacionals. El curt Action Vérité va marcar el començament de la seva col·laboració amb la societat Fidélité Productions.
Sitcom, el seu primer llargmetratge, va ser presentat en la secció oficial de la setmana Internacional de la Crítica, al festival de Cannes de 1998. Les seves pel·lícules solen caracteritzar-se per un humor enginyós i satíric i un peculiar punt de vista sobre la sexualitat humana. Té un estil molt particular i han arribat a anomenar-lo l’"Almodóvar" francès, el Varda masculí i el Chaplin de la no comèdia.
“Un exemple de cine veraç i combatiu, un model de narració asèptica i primmirada que indaga en el dolor de las víctimes i enllaça diferents protagonismes per crear una única veu (…). 'Gracias a Dios' és un cop de puny a l'estómac en tota regla i la sequedat de les seves imatges, la concreció dels seus moviments de càmera, lo afilat del seu empaquetatge són les seves marques d’identitat (…) “
Miguel Ángel Palomo (FilmAffinity).
"Ozon es rendeix en 'Gracias a Dios' al silenci (...) completa així la conversió de 'Yo confieso' en el seu particular 'Mystic River' (…)”.
Fausto Fernández (Fotogramas)
"Una historia ambiciosa i d’actualitat (...) La pel·lícula és tan emocionant degut en gran part al seu atrevit i sincer compromís amb els sentiments confosos e imprecisos dels seus personatges"
Guy Lodge (Variety)
Festival de Berlín 2019: Gran Premio del Jurado
Afegeix un nou comentari