Guillaume y los chicos,¡a la mesa!

Va néixer el 8 de Febrer de 1972 a Neuilly-sur-Seine (França). És actor, escriptor i director francès. Fill de pare francès i mare de l’aristocràcia russa, de personalitat extravagant.

Guillaume és el tercer d’una família de quatre fills. Va passar la seva joventut al districte 6è de Paris. Va créixer imitant a les dones i prenen actituds femenines. Estudià hypokhâgne (classes preparatòries literàries) a Paris i va fer un postgrau en història. Descobrí la seva vocació com actor als 19 anys, després de la mort d’un cosí a qui estava molt unit. Va estudiar al Conservatori Nacional d’Art Dramàtic de Paris. Es descobreix al públic com actor al 2000 amb la pel·lícula “Jet Set”

A la radio l’actor dóna veu a les grans obres literàries com ara “Las flores del mal” de Baudelaire,“Sodoma y Gomorra”, de Marcel Proust.

Al 2008 escriu conjuntament amb Claude Mathieu un espectacle titulat “Niños i Guillaume, ¡a la mesa!” On torna amb humor a la seva infantesa i l’educació que va rebre. L’obra va ser un gran èxit on ell interpretava 52 personatges.

Des del 2008 fins al 2010 va presentar un programa “Le Grand Journal” de Canal + .Al 2013 va participar com a lector al tema de France Culture, llegint extractes de Proust.

Aquell mateix any va dirigir el seu únic llargmetratge “ Guillaume y los chicos...¡a la mesa!” ( 2013), adaptació de l’espectacle del 2008 i guanyadora de 5 premis Cèsar de les 10 nominacions.

Gallienne diu: “ El primer record que tenia de la meva mare és quan tenia 4 anys: ens cridava a mi i als meus germans a la taula dient: “Guillaume i els nens!.... a la taula” i jo em preguntava perquè Guillaume i els nens? Si jo també sóc nen. I la última vegada que vaig parlar amb ella per telèfon va penjar dient: “Cuida’t, el meu nen gran” I entre aquests dos moments va haver-hi un bon nombre de malentesos.”

“M’agrada la frontera, entre púdic o impúdic, heterosexual o homosexual, innocent o no innocent en absolut. La frontera, és allà on puc aprofundir més. I es allà on es mou la pel·lícula. Entre la comèdia y el melodrama. Entre atrevit i purità. Entre el muntatge apoteòsic i el teatre pur, rodat a l’estil documental directament sobre l’escenari.”