Holy Motors

Sala d'actes d'El Mirador
Títol original
Holy Motors
Durada
115min.
Any
2012
País
França
Un dia en la vida de un home amb múltiples personalitats:assassí, captaire, executiu, monstre i pare de família. El protagonista encarna personatges diversos com si es tractés d'una pel·lícula dins d'una pel·lícula
Director
Que diu el director

El Director: Leos Carax

Leos Carax conegut com Alexandre Oscar Dupont, és nascut el 22 de novembre de 1960 a Suresnes, Hauts-de-Seine (França) De pare francès i mare nord-americana. Cineasta francès. És conegut el seu estil poètic i el caràcter torturat que té l’amor a les seves pel·lícules.

Ja a la infància Carax se sent atret pel cinema, especialment cap a les estrelles femenines, en especial Marilyn Monroe ( la seva mare era crítica de cinema al International Herald Tribune).

Va començar la seva carrera cinematogràfica fent alguns curts i treballant com a crític a “Cachiers du cinema”.

Als 23 anys va realitzar “Chico conoce a chica” que ja crida l’atenció pel seu estil visual molt madur. És també la primera d’una llarga sèrie de col·laboracions entre el director i el seu actor fetitxe (Denis Lavant) i el director de fotografia Jean-Yves Escoffier.

Segueix la pel·lícula de ciència ficció “Mala sangre” (1986). La pel·lícula és un clar homenatge a la “Nouvelle vague” (nou grup de cineastes francesos sorgit a finals de la dècada de 1950. Els nous realitzadors van reaccionar contra les estructures que el cinema francès imposava fins aquell moment i conseqüentment postulaven com a màxima aspiració, no sols la llibertat d’expressió sinó també la llibertat tècnica en el camp de la producció de cinema. Hi trobaríem directors com François Truffaut, Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Éric Rohmer o Claude Chabrol)

Cinc anys més tard realitza “Los amantes del Pont-Neuf” (1991) que va sofrir varis retards degut a problemes amb el finançament i amb l’administració parisenca ( la pel·lícula es rodava a l’emblemàtic pont. Va rebre molt bona acollida per part de la crítica, obrint les portes a una major experimentació de Carax a la següent pel·lícula “Pola X” (1999). Va ser una adaptació del conte de Herman Melville “Pierre o las ambigüedades”

Al 2012 presenta “Holy Motors”, protagonitzada una altra vegada per Denis Lavant on va guanyar al Festival de Sitges Premis a Millor pel·lícula i Millor direcció. Les seves pel·lícules estan plenes de literatura, música, referències autobiogràfiques i cites cinematogràfiques.

Filmografia :

2012 Holy Motors

2008 Tokyo

1999 Pola X

1997 Sans titre ( Curtmetratge)

1991 Los amantes del Pont-Neuf

1986 Mala sangre

1984 Chico conoce chica

Crítiques

"Excitante, opaca, desgarradora y completamente chalada (...) una obra cinematográfica deliciosamente absurda que evalúa la vida, la muerte y todo lo que hay entre ambas, reflejado en un espejo deformante" external-link Meghan Lehmann: The Hollywood Reporter

"'Holy Motors' es extraña y maravillosa, rica y rara... totalmente demencial (...) Esto es por lo que hemos venido todos a Cannes" external-link Peter Bradshaw: The Guardian

"Nada tiene 'sentido' en esta preciosa locura (...) y a pesar de ello todo exactamente como debería ser en este estimulante puzzle, uno de las grandes acontecimientos de cine del año." external-link Lisa Schwarzbaum: Entertainment Weekly

"Una lección de cine libre y salvaje (...) La belleza recorre toda la película, a pesar de que el culto al feísmo y a lo bizarro parezca colonizarla." external-link Sergi Sánchez: Diario La Razón "

Infame (...) una de las películas más ridículamente pretenciosas que uno recuerda" external-link E. Rodríguez Marchante: Diario ABC

"Un salto sobre la barrera de la normalidad, y una obra extraña, inescrutable, demente, hipnótica, a ratos muy idiota y casi siempre bellísima." external-link Nando Salvá: Diario El Periódico

"Una de las más bellas películas sobre cine y el arte de la narración como necesidad para contarnos a nosotros mismos y a los demás." external-link Daniel De Partearroyo: Cinemanía

"Película inagotable y mutante, capaz de trascender su aparente pesimismo en el fértil renacimiento de un cineasta inspirador, es un espectáculo ideal para sobreexcitar todas las zonas erógenas del espectador" external-link Jordi Costa: Diario El País

"Sorprendente, incomparable, inconmensurable (...) una obra sin embargo no apta para todos los paladares. (...) ¿Les apetece una experiencia sensorial de alta graduación? (...) Puntuación: ★★★★ (sobre 4)" external-link Jordi Batlle Caminal: Diario La Vanguardia

Premis

2013 Fotogramas de Plata: Premi Millor pel·lícula estrangera

2013 Premis Gopos de Romania: Premi Millor pel·lícula europea

2012: Premis César: 9 nominacions, inclosa millor pel·lícula 

2012: Festival de Cannes: Secció oficial de llargmetratges

2012: Festival de Sitges: Millor pel·lícula, director i Méliès d’Argent (millor film europeu)

2012: Festival de Chicago: Millor pel·lícula, actor (Lavant) i fotografia

2012: Crítics de Los Angeles: Millor pel·lícula estrangera. 2n lloc a millor actor

2012: Asociació de Críticos de Chicago. 2 Nominacions

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.