Hotel Explotación: Las Kellys

"Més de dues-centes mil dones treballen com a cambreres de pis a Espanya, i realitzen una tasca tan fonamental com invisible en el sector de l'hostaleria. El nostre documental recorre la vida, els problemes i la lluita de les Kellys ("las que limpian los hoteles"). Mentre el govern proclama la fortalesa de la indústria turística al nostre país, com a vaixell insígnia del PIB, les seves condicions laborals han empitjorat progressivament, arribant a cobrar euro i mig per habitació.

Un 71% de les cambreres pren medicació diàriament per afrontar el seu treball, a causa del estrès que suposa netejar més de vint habitacions en una sola jornada laboral. L'externalització del seu treball les ha deixat a moltes d'elles fora de les plantilles dels hotels, sense drets i exposades a l'acomiadament quan estan de baixa.

Hotel Explotació: Les Kellys és la història d'una baralla per apoderar-se, organitzar-se i recuperar la dignitat.

Per què aquesta història?

Vaig conèixer les Kellys a Barcelona. Un petit grup de dones que quan sortien de treballar exhaustes després de netejar 20 habitacions als hotels, es reunien un cop a la setmana en un petit local de Sants, esgarrapant temps a la seva família.

Havien començat connectant-se per internet, compartint les contrarietats de la seva jornada laboral i van decidir ajuntar-se per tractar de canviar la seva situació. No eren elles soles, estaven connectades amb cambreres de pis de Madrid, Benidorm, Palma de Mallorca i Lanzarote.

Durant un any he anat coneixent a moltes d'elles i m'ha sorprès la seva capacitat de lluita i la seva obstinació per sortir de l'oblit. Qui pensa en les cambreres de pis quan s'allotja en un hotel ?. Ni les veiem.

En temps de precarietat laboral que afecta, sens dubte, a molts col·lectius, considero que les Kellys exemplifiquen aquesta situació en grau màxim. Són en un 97% dones mal pagades, una bona part són immigrants i exposades a l'acomiadament. No és estrany trobar alguna d'elles que en quatre anys ha estat fent salts per 20 establiments hotelers diferents, i s'ha vist obligada a acceptar condicions draconianes per por de tornar a perdre la feina.

Amb moltes dificultats per organitzar-se, per falta de temps, disperses en diferents ciutats i milers d'hotels, l'Associació les Kellys ha aconseguit teixir una xarxa independent i solidària".

Georgina Cisquella és periodista, guionista i directora de documentals. Va treballar com a reportera a TVE en programes com Giravolt, Informe Semanal, Miradoas 2 i també va dirigir La 2 Noticias i Cámara abierta 2.0. El 1976 va col·laborar en la pel·lícula La ciutat cremada. De 1979 a 1982 va participar en la creació de diversos curts-documentals: L'ajuntament de Barcelona (1979), Cada dona, un vot (1981), Feminisme (1982) i Minusvàlids (1982). 

El 1999 va participar amb El Gran Wyoming i amb Pere Joan Ventura en la direcció i el guió del reportatge Me estoy quitando, un documental sobre el món de la droga gravat al barri madrileny de La Rosilla finançat per Telecinco i l'associació Madrid Positivo. El 2002 va participar en el guió del documental El efecto Iguazú, dirigit per Pere Joan Ventura sobre el campament dels treballadors de Sintel en el Campamento de la Esperanza, al centre de Madrid, que va rebre premi a la millor pel·lícula documental de la XVII edició dels premis Goya. El 2008, després de conèixer al periodista Enrique Meneses realitzant un reportatge per a Cámara abierta 2.0, Cisquella comença a gestar el documental Oxígeno para vivir, el relat de la vida del periodista al llarg d'un any i una reflexió sobre el passat i el futur de la professió periodística estrenat el 2011 i que va ser candidat als premis Goya.

El 2014 va ser una de les impulsores del documental Yo decido el tren de la libertad sobre la mobilització d'El Tren de la Libertad en contra de la reforma de la llei de l'avortament del Partit Popular que va rebre el nom del seu impulsor, el ministre de Justícia Alberto Ruíz Gallardón. El 2015 va participar com coguionista en el documental No estamos solos, dirigit per Pere Joan Ventura, un recorregut per diversos activismes rodat el 2014 que es va presentar el setembre de 2015 al Festival de Cinema de Sant Sebastià.