VOSC
Polònia, 1960. Anna (Agata Trzebuchowska), una jove a que està a punt de fer-se monja, descobreix que té un parent viu: una germana de la seva mare, però que no va voler fer-se càrrec d'ella quan era una nena. La mare superiora obliga llavors a Anna a que visiti a la seva tieta abans de fer-se monja. La jove coneix a Wanda (Agata Kulesza), una jutgessa desencantada i alcohòlica antiga fiscal de l'estat, que explica a la seva neboda que el seu veritable nom es Ida Lebenstein, que és jueva i que el tràgic destí de la seva familia es remunta a la terrible època de la ocupació nazi.
Neix el 15 de setembre 1957 a Varsòvia és director de cinema polonès. Ha viscut i treballat la major part de la seva vida al Regne Unit. Obté un ampli reconeixement per una sèrie de documentals premiats en els anys 90 i pels llargmetratges Last Resort i My Summer of Love, dos dels quals guanyen un BAFTA i molts altres premis europeus.
A l’adolescència s’assabenta que la seva àvia paterna és jueva i mor a Auschwitz. Als 14 anys surt de la Polònia comunista amb la seva mare i s’exilien a Londres. Un any més tard es trasllada a Alemanya i finalment el 1977 tornen a Gran Bretanya ja per quedar-s’hi.
És professor de direcció de cinema i guionista a l'Escola Nacional de Cinema al Regne Unit i a l'Escola de Cinema de Wajda a Varsòvia. Parla a la perfecció polonès, anglès, francès, alemany, italià i rus.
La dona es mor al 2006 i quan els fills acaben la universitat, Pawlikowski, es trasllada a París, i més tard a Varsòvia,
A la fi dels anys 80 i 90, Pawlikowski és més conegut pels seus documentals, la barreja de lirisme i ironia li fa guanyar molts premis a tot el món. Des de Moscou a Pietushki (1990) és un viatge poètic al món de l'escriptor de culte rus Venedikt Erofeev, on guanya un Emmy entre altres premis.
La pel·lícula més original i més exitosa de Pawlikowski és Serbian Epics (1992), realitzada en l'apogeu de la guerra de Bòsnia. Desperta una tempesta de controvèrsia i incomprensió en el seu moment per la duresa dels fets.
La transició de Pawlikowski a la ficció es produeix el 1998 amb Twockers, un documental de 50 minuts on explica una història d'amor situada en una finca a Yorkshire, l’escriu i dirigeix conjuntament amb Ian Duncan.
El 2000 escriu i dirigeix Last Resort on guanya un premi BAFTA, i el premi Michael Powell a la millor pel•lícula britànica al Festival Internacional d’Edimburg entre molts altres premis
El 2004 escriu i dirigieix My Summer of Love on guanya també un premi BAFTA entre molts d’altres..En aquest mateix any també es converteix en membre de les Arts Creatives a la Universitat d’Oxford Brookes.
El 2011 escriu i dirigeix La mujer del quinto, una adaptació lliure de la novel·la de Douglas Kennedy , protagonitzada per Ethan Hawke i Kristin Scott Thomas
“Jo no sóc un cineasta professional, és només una petita part de la meva vida i no és com em defineixo a mi mateix. No és realment important si faig la pel·lícula a Polònia, Anglaterra o on sigui. Les pel·lícules són sempre el resultat d'on jo sóc, el que he descobert i el que està al meu cap.
Filmografia:
2013 Ida
2011 La mujer del quinto
2004 My Summer of Love
2000 Last Resort
1998 The Stringer
1998 Twockers (documental)
1995 Tripping with Zhirinovsky (documental)
1992 Serbian epics (documental)
1991 Dostoevsky’s Travels
1990 From Moscow to Pietushki: A Journey with Benedict Yerofeyev (documental)
"Té una batalla implícita entre la fe i el materialisme, que es resol amb enginy, convicció i generositat d'esperit. El Sr. Pawlikowski ha fet una de les millors pel·lícules europees (...) en els últims temps. " A. O. Scott: The New York Times
"Soberbiamente fotografiada en un blanco y negro luminoso y crudo, cada instante se desvela tan conmovedor como cierto; tan salvaje como elegante. (...) es una de esas maravillas que de vez en cuando y de puntillas alumbran la cartelera" Luis Martínez: Diario El Mundo
"No sobra ni falta un plano. Me siento hipnotizado de principio a fin. (...) Sigo pensando en “Ida” después de verla tres veces. (...) es cine muy bueno, con estilo y aroma a tiempos lejanos" Carlos Boyero: Diario El País
"Filmada como un documental de estética expresionista, esta película constituye todo un regalo visual y una espléndida recreación de sentimientos ajenos al tiempo (...)Lluís Bonet Mojica: Diario La Vanguardia
"Es una de esas sorpresas agradables que a veces nos da un cine que dista mucho de los mejores hallazgos que jalonaron su agitada historia. (...) M. Torreiro: Fotogramas
"Cada imagen está meticulosamente compuesta y medida para engarzarse en una cadencia orgánica que remite a la voz del gran cine. Dreyer. Bresson. Hanoun. (...) Daniel De Partearroyo: Cinemanía
2013 Festival Internacional de Londres: premi a millor pel·lícula
2013 Festival de Cinema Polonès: premis a millor pel·lícula, diseny de producció, fotografía i actriu
2013 Festival Internacional de Cinema de Gijón: premis a millor actriu, millor pel·lícula, millor diseny de producció i millor guió
2014 Premis David di Donatelo: nominada a millor pel·lícula europea
2014 Premis de Cinema Europeu: premis a millor guió i fotografía i Premi del Públic al director i millor pel·lícula.
2014 Premis de Cinema Polonès: 4 premis de 10 nominacions a millor pel·lícula, director, actriu i edició
2015: Òscar a millor pel·lícula en llengua estrangera
2015 Nominada Globus d’Or a millor pel·lícula estrangera
2015 Premis Goya a millor pel·lícula europea
2015 Premis BAFTA a millor pel·lícula en llengua no anglesa i nominada a millor fotografía
2015 Premis Cèsar nominada a millor pel·lícula estrangera
2015 Premis Gaudí: nominada a millor pel·lícula europea
2015 Premis Guldbagge: nominada a millor pel·lícula estrangera
2015 Independent Spirit Awards: premi a millor pel·lícula internacional
Afegeix un nou comentari