Je suis le peuple

Anna Rosselló neix el 1980 a Beirut, creix al Caire, després es trasllada a París. Va estudiar filosofia, la lingüística, la llengua, la literatura i la civilització àrab i la realització de documentals a Lussas (França).

Graduada en àrab, que ensenya a Lió, tradueix els textos literaris, participa en programes de ràdio, mentre treballa en diversos projectes cinematogràfics en relació amb Egipte. Je suis le peuple és el seu primer llargmetratge documental.

Notes de la directora

Luxor. Un dia d’Agost ja fa cinc anys, vaig anar als camps dels afores de la ciutat. Portava més d’una hora i mitja gravant, quan de sobte un home amb una falç a l’esquena se’m va presentar. Era en Farraj, un pagès de Luxor. Em va preguntar què hi feia allà. El meu nou amic estava suat i semblava realment cansat de treballar. Les seves cames estaven cobertes de fang però em vaig quedar encisada pel bon humor que es desprenia dels seus ulls. Es va quedar sorprès quan li vaig parlar en àrab. Vaig explicar-li que havia nascut a Egipte, que estava sola a Luxor i que era professora d’àrab. Em va convidar a sopar i vam fixar un dia per trobar-nos.

Aquell primer vespre que vam passar junts, en Farraj em va explicar la història de la seva vida. Després d’anar a la prestigiosa universitat d’Al-Azhar al Caire, va tornar al seu poble per cultivar les terres de la seva família. Li encantava mirar combats de lluita a la televisió i especular sobre el futur dels seus fills.

Més tard, vaig tornar al poble i em vaig apropiar de l’espai, introduint-lo de manera gradual a l’objectiu de la meva càmera, establint una relació amb cadascun dels seus habitants.

Al 2011 les protestes es van expandir per tot el Caire i altres ciutats del nord d’Egipte. Per la resta del món, Egipte es va convertir en la plaça Tahrir, en una revolució i una esperança immensa.

Mentre les veus al cor del Caire s’aixecaven cantant una cançó revolucionària, la vida al poble, uns 700 km al Sud, continuava com sempre segons els seus habitants. Poc havia canviat, a excepció de la desaparició de la policia del poble durant el punt més àlgid de la revolució.

La meva pel·lícula s’origina en aquesta parcel·la dels camps egipcis. Mostra la vida d’alguns dels habitants del poble des de l’inici de la revolució fins a l’any 2013.

Es tracta d’una crònica, d’una sèrie d’escenes quotidianes que mostren com s’originen els pensaments polítics en una zona rural. Em vaig allunyar del centre dels esdeveniments, de l’ull de la tempesta, per aconseguir una mirada més propera sobre l’entusiasme que produïen el canvis a l’Egipte rural.

La meva pel·lícula està enfocada des d’un punt de vista revertit, que ens permet donar perspectiva i contextualitzar. Descriu la vida al poble durant el temps de la revolució la qual no va afectar de manera tan immediata als seus habitants. M’he centrat en com les noves actituds i posicionaments van entrar gradualment a les terres rurals.