Amb l'assistència de la coodirectora Núria Vilà.
Arran de la violació grupal de cinc homes contra una jove a Pamplona durant els Sanfermines de 2016 i el posterior judici que va causar commoció a tota Espanya, per l’exposició pública i qüestionament a què es va trobar sotmesa la víctima, ens va sorgir la preocupació de voler entendre si aquell era un cas aïllat o es repetia en altres dels nombrosos judicis que tenen lloc diàriament arreu del país, en silenci, lluny dels focus mediàtics. Després d’una extensa recerca assistint a judicis a l’Audiència Provincial de Barcelona, parlant amb víctimes, advocades, jutgesses, psicòlogues, ens vam adonar que la problemàtica anava molt més enllà i es repetia en tot el circuit d’atenció, no només a nivell judicial. Des de l’assistència mèdica a l’hospital i el personal forense que atén a la víctima, fins al/la policia que recull la denúncia, hem detectat la falta de coordinació i d’un protocol públic clar d’actuació -amb formació, professional i especialitzat- entre les diferents institucions, que atengui d’una manera integral a les dones que han passat per aquesta situació traumàtica.
En aquest documental, realitzat al llarg de tres anys, hem recollit el testimoni de la Mireia, la Sara, la Joana i la Valèria, quatre dones que han viscut episodis de revictimització quan han volgut demanar suport després de patir una agressió sexual. Per part de la policia, personal forense, mitjans de comunicació, o simplement no han trobat un espai de confiança on acudir. Aquestes situacions de revictimització acaben generant un patiment afegit que dificulta la recuperació de les dones que han patit una agressió sexual. Per a algunes, el trauma posterior pot arribar a superar al de l’agressió en si. Per què es qüestiona tant a les dones? Quin és el motiu que fa que aquesta revictimització es repeteixi en tants casos? Expertes en els àmbits sanitaris, judicials i psicològics de Catalunya acompanyen els relats de les víctimes entrevistades i ens ajuden a donar-hi resposta. Només entenent els fonaments d’aquest fenomen discriminatori podrem revertir una realitat que segueix produint-se massa sovint.
VOC-VOE
Reserva les teves entrades aquí
Núria Vilà Coma (1992) Periodista interessada en temes relacionats amb drets humans, desigualtats i conflictes, especialment vinculats amb l'Orient Mitjà.
Col·labora amb Fora de Quadre, amb qui ha elaborat (conjuntament amb Norma Nebot) els documentals ‘Amazics: una diàspora forçada’, rodat al sud-est del Marroc, i ‘Fam de Justícia’, sobre la feina d’associacions locals de l’est de la RD del Congo que treballen contra la violència sexual. En els últims anys ha treballat com a corresponsal freelance a Turquia, Jordània, PalestinaIsrael, Kurdistan, Líban, Bulgària, Grècia i la frontera turco-siriana en mitjans com El País, La Vanguardia, Al Jazeera, Euronews, El Confidencial, ABC, diari Ara, GARA, El Punt Avui, Mediterráneo Sur (M'Sur), Crític, la Directa, Revista Luzes, Infobae i Revista Brecha, entre d'altres.
El seu primer documental, rodat a Amman mitjançant The Royal Film Commission, es diu 'SKY. The Weird Syrian Kid' i ha estat projectat en diversos festivals internacionals. Narra la història d'un refugiat sirià que escapa sol del seu país i, contra tot un entorn que no el comprèn, comença a desenvolupar la seva vocació com a ballarí. Actualment treballa com a freelance elaborant documentals a llarg termini i vídeo reportatges per a mitjans internacionals, i també fent substitucions a la secció d’Internacional dels informatius de TV3.
Norma Nebot (1975) Graduada en Història per la Universitat de Sussex, Anglaterra i Diplomada en Realització de Cinema per la London Film School, Anglaterra. Realitzadora de documentals a l’Associació de periodisme Fora de Quadre (www.foradequadre.org) des de 2012 fins l’actualitat, on destaquen: Amazics: una diàspora forçada (Realitzadora, càmera, productora i muntadora) Documental (30 min, 2020) realitzat amb la companya d’aquest projecte, Núria Vilà Coma i gravat al Marroc. Emissió al programa DOC’s de betevé i al Latituds de TV3 al 2020. Fam de Justícia (muntadora). Reportatge documental (10 min, 2021) sobre la feina d’associacions de l’est de la RD del Congo que treballen contra la violència sexual, en col·laboració amb Núria Vilà. Teixint fils d’emocions (corealitzadora, càmera, coguionista, i comuntadora) Documental (30 min, 2019). Sobre el projecte de l’Escola de Cultura de Pau dut a terme a l'Escola Ciutat Comtal, del barri de Vallbona de Barcelona, per a construir una comunitat educativa de pau. Emissió al programa DOC’s en 2019. Premi Joan Gomis 2020. I com a realitzadora de documentals freelance, destaquen: Si jo tingués una vaca, curt documental gravat a Burkina Faso, editat per Sofi Escudé, produït per Boogaloo Films, pre-seleccionat pels Premis Goya 2014, inclòs en la Sessió especial del Catalan ShortDocs 2017 entre els curts documentals catalans més rellevants dels últims anys i guanyador de diversos premis internacionals i nacionals. Otro escenario (realitzadora i càmera) documental sobre el grup de teatre de la presó de Quatre Camins, Barcelona. Millor documental al Festival Internacional de Cine de Drets Humans de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona.
Dossier 'Jo sí que et crec'_G.pdf
Afegeix un nou comentari