Versió original subtitulada en català.
La Júlia decideix anar d'Erasmus a Berlín. Marxarà de casa per primera vegada, sense pensar-ho massa, a l'aventura. La ciutat, freda i gris, li dóna una benvinguda més gèlida de la que s'esperava, i confronta les seves expectatives amb la realitat: la seva vida sembla estar lluny d'aquella nova vida que es va imaginar a les aules d'arquitectura de Barcelona.
Elena Martín és una actriu i directora, coneguda per Júlia ist (2017), Les amigues de l'Àgata (2015)
Júlia Ist-que s'estrenà el 16 de juny a Espanya i també arribà a Alemanya- va néixer com el treball final de carrera de Martín i altres tres companyes de la universitat Pompeu Fabra. Sota la tutorització de Gonzalo de Lucas i els consells de de directors com Mar Coll (Tres dies amb la família) i Isaki Lacuesta (La propera pell), el grup va decidir desenvolupar un llargmetratge que reflectís la solitud, les inquietuds, les pors i el aprenentatge que s'amaguen darrere de les famoses festes. Al cap i a la fi, es tractava de mostrar el que elles mateixes havien sentit com a receptores de les populars beques.
A cavall entre el cinema i el teatre, la interpretació i la direcció, Martín ha fundat el laboratori de creació Els Malnascuts (Sala Beckett), ha actuat al P14 Volksbühne, i ha dirigit Like si plores, entre d'altres. A més de donar vida a Àgata a les Amigues d’Agata, ha actuat en Terres de soletat de Meritxell Colell. Júlia 1st és el seu debut com a directora de cinema.
Jordi Costa (El País): "El rostre d'Elena Martín segueix sent un instrument afinadíssim (...), dins d'una pel·lícula que és tan conseqüent en les seves aparents digressions (...) com en les seves decisions de posada en escena" .
Quim Casas (El Periódico): "Una pel·lícula en absoluta primera persona (...) neix del viscut, lliure i directe per expressar els dubtes en un entorn diferent quan encara es defineix la identitat".
Andrea G. Bermejo (Cinemanía): "És difícil saber (...) qui vols ser. Més difícil encara és explicar-ho i Elena Martín ho fa de la millor manera, suggerint-ho en escenes concises, naturalistes, ben escrites, la tensió dramàtica es va acumulant "
Luis Martínez (El Mundo): "Més enllà de lectures conjunturals o existencials, el que arrabassa i entusiasma és la capacitat de la pel·lícula per desaparèixer; per, una altra vegada, enganxar-se a la pell ". Philipp Engel: Fotogramas: "Estimulant debut (...) [Film] precís, pensat i rigorós, sense per això restar-li gens ni mica de naturalitat".
Afegeix un nou comentari