Buenos Aires, 1983. En els últims anys de la dictadura militar argentina, una acomodada professora d'història comença a prendre consciència del que va passar en aquest període. Les seves sospites sobre els obscurs assumptes del seu marit i una àvia de Plaza de Mayo que busca la seva néta són els motius que la porten a replantejar-se "la història oficial"
VOE
No recomanada per a menors de 13 anys
Compra les teves entrades aquí
Luis Puenzo (Buenos Aires, 19 de febrer de 1946),és un director i guionista cinematogràfic argentí. Va obtenir l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1986 amb el seu primer llargmetratge, La historia oficial, una història sobre els desapareguts per la dictadura argentina. Poc prolífic ha rodat menys d'una mitja dotzena de pel·lícules des de llavors, incloent-hi Gringo vell, amb Gregory Peck sobre una novel·la del mexicà Carlos Fuentes, i La pesta, adaptant la novel·la homònima d'Albert Camus. Va conèixer la fama el 1985 gràcies a La historia oficial, llargmetratge sobre la tragèdia dels ciutadans argentins després de la caiguda del règim militar; pel·lícula que li ha valgut nombrosos premis en tot el món, incloent l' Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
Traslladant-se a treballar en els Estats Units no va tenir una bona retroalimentació ni amb el western crepuscular Gringo vell (1989) amb Gregory Peck i Jane Fonda, ni amb l'adaptació de La pesta (1992) de Camus, amb William Hurt.
La seva darrera pel·lícula és La puta y la ballena del 2004.
“Norma Aleandro és una professora d'història amb una bena davant els ulls de la memòria recent del seu país. També és una burgesa estèril, però mare d'una nena adoptada gràcies a un marit amb negocis relacionats amb els militars. És l'ocàs de la dictadura, i comencen les preguntes... Una excel·lent història i dues meravelloses interpretacions engrandeixen una direcció mediocre per a una pel·lícula necessària.” Pau Kurt: FilmAffinity
"No només és una obra mestra, una pel·lícula modèlica, de progressió dramàtica implacable, d'inaudita combativitat i de ferm compromís polític.”Miguel Ángel Palomo: Diari El País
"Des del llegat d'angoixa deixat per les juntes militars argentines, Luis Puenzo ha creat una pel·lícula resplendent". Walter Goodman: The New York Times
1985: Òscar: Millor pel·lícula de parla no anglesa. 2 nominacions
1985: Globus d'or: Millor pel·lícula de parla no anglesa
1985: Cercle de Crítics de Nova York: Millor actriu (Norma Aleandro)
1985: Associació de Crítics de Los Angeles: Millor pel·lícula estrangera
1985: Festival de Cannes: Premi del Jurat Ecumènic i millor actriu (Aleandro)
1985: Festival de Toronto: Millor pel·lícula (Premi del Públic)
1985: Festival de Chicago: Hugo d'Or - Millor pel·lícula
1986: Premis David di Donatello: Millor actriu estrangera (Aleandro). 5 nominacions
1986: Festival de Berlín: Premi Interfilm - Premi Otto Dibelius Film
Afegeix un nou comentari