Versió original en castellà.
A la Costa Brava conviuen els turistes i els obrers immigrats que construeixen hotels.
Tant els uns com els altres tenen la pell cremada.
A través del contrast entre uns obrers de la construcció i els turistes que venien a la
Costa Brava a mitjan anys seixanta, Josep Maria Forn va establir una interessant
relació entre l’emigració i el turisme als anys del boom econòmic.
“La cinta seguia la tendència de Bardem o Nieves Conde i intentava apropar la realitat
social espanyola al seu públic per la via dels cànons neorealistes. No es pot oblidar la
perspectiva catalana del film, que confirma l’honradesa de Forn en plantejar un tema ja
llavors tan difícil com era el de la immigració sense renunciar al punt de vista nacional
del realitzador” (Esteve Riambau).
Josep Maria Forn i Costa és un director de cinema català. D'antuvi intentà dedicar-se a la literatura, però des del 1950 es passà al cinema, on ha fet unes 250 obres.
Començà amb el curtmetratge Gaudí (1954) i va fer algunes pel·lícules comercials. Va obtenir un cert ressò amb La piel quemada (1966), on aborda el problema de la immigració a Catalunya malgrat la forta censura d'aleshores. El 1975 fundà i presidí l'Institut del Cinema Català, des d'on impulsà la producció de curtmetratges i noticiaris.
Del 1987 al 1991 fou director general de cinematografia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1985 va treballar amb l'actor valencià Ovidi Montllor i Mengual en la pel·lícula Un, dos, tres... ensaïmades i res més, dirigida per Joan Solivellas. L'any 1994 fou elegit president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, i el 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2010 ha guanyat el premi Gaudí d'honor en reconeixement a la seva carrera.
Afegeix un nou comentari