Versió original en català.
Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a amagar amb la colla, desapareix sense deixar cap rastre.
El Pep, qui està completament enamorat d’ella, se la troba amagada a la seva habitació. La noia ha fugit de casa i li demana de quedar-se amb ell. Tot i saber que el poble sencer l’està buscant, el Pep accedeix i es converteix en el seu protector i còmplice durant els últims dies abans que tots dos marxin del poble.
La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís que es veu obligat a viure una doble vida i d’una nena que ja no és una nena i que vol complir el desig ferotge i urgent de fugir.
Pel·lícula NO recomanada per a menors de 12 anys.
Tràiler apte per a tots els públics.
Laura Jou (Barcelona, 1969) . Va començar a seva carrera com actriu professional a finals dels anys 80. Després de graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona, va treballar a importants companyies de teatre, com les de Julieta Serrano i Héctor Alterio, fent llargues gires por tota Espanya.
Al 2001, interessada en la direcció i la psicologia dels actors, comença a treballar com “coach” de nens actors. Fent de “coach” es va fer molt coneguda a tot el país. El seu treball com “coach” de nins ha contribuït en actuacions meravelloses, moltes d’elles premiades.
També s’ha convertit en la “coach” d’actors de Alejandro Iñarritu, J.A. Bayona y Agustín Villaronga, entre d’altres.
Laura també dirigeix el seu propi estudi d’actors on entrena en tècniques d’actuació a nous actors i a professionals, a més de ser una de les mestres residents de direcció en l’ ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya).
El curtmetratge No me quites es la primera producció de Laura com guionista i directora.
"El treball dels joves actors i l’elaborat treball de fotografia fixen el to d’una peça de càmera, més atenta a la càrrega de veritat que al joc nostàlgic"
Jordi Costa: Diario El País
"Els nois estan fantàstics (...) Més que una historia, la pel·lícula transmet un estat d’ànim, sense deixar de ser una obra de iniciació rodada amb elegància i fotografiada amb cura. (…)”
Federico Marín Bellón: Diario ABC
"Nostàlgia emocional (passa als vuitantes), costumisme sense artificis i la frescor d’uns joves intèrprets que transmeten de forma senzilla i sincera el seu sentiment de desorientació 'teen'. (…)"
Beatriz Martínez: Diario El Periódico
"Sensible apropament al ben definit llindar que separa infància i adolescència (...) la seva narració és curiosa, els seus actors juvenils funcionen convenientment be i, en general, es veu amb grat (…)"
Mirito Torreiro: Fotogramas
Afegeix un nou comentari