Versió original en castellà.
La Cèlia, una nena d’onze anys que viu amb la seva mare a Saragossa, ha crescut sense qüestionar mai res d’allò que l’envolta. L’arribada de la Brisa a l’escola de monges on estudia i la seva nova amistat amb un grup de noies més grans que ella, l’empeny cap a una nova etapa de la seva vida: l’adolescència.
En aquest viatge, en l’Espanya de les Olimpíades i l’Expo de Sevilla, la Cèlia descobreix que la vida està feta de moltes veritats i algunes mentides.
Pel·lícula apta per a tots els públics.
Pilar Palomero va néixer a Saragossa l'any 1980. Va estudiar a la Universitat de Saragossa a l'Escola de Cinematografia i Audiovisual de la Comunitat de Madrid, la ECAM, on es va graduar com a directora de fotografia. Va treballar com escriptora i guionista de cine i audiovisuals. Va fer de professora de les mateixes especialitats. A l'any 2013 es va traslladar a Bosnia i Herzegovina i va estudiar Máster en Direcció de Cine amb el director de cinema húngar Béla Tarr a la ciutat de Sarajevo. Va començar a realitzar curts, documentals, assajos, amb directores com Carla Simón en "Generation Kplus".
Explica com a partir d'una relectura del quadern d'apunts de Religió de 1992, quan estudiava sisè d'EGB, va embastar el guió per a la película "Las niñas". Va rescatar frases textuales como "la sexualidad está al servicio del amor" que utilitza per escriure la pel·lícula. El contrast entre els esdeveniments internacionals d'aquell any, l'Exposició Universal de Sevilla o els jocs Olímpics de Barcelona amb el missatge que ella i les seves companyes de col·legi van rebre, la sitúa en la realitat de l'educació rebuda. El desig de transmetre emocions, el pas de la infantesa a la maduresa, és alló que impulsa a Palomero a donar el salt del documental a la ficción.
"Surto de la projecció amb bon gust de boca. És una ópera prima. Es té tendència a jutjar amb paternalisme i comprensió els errors (...) aquí no en veig cap, és una pel·lícula que aconsegueix allò que volia ser. És discreta, sensible i veraç"
Carlos Boyero: Diario El País
"Una pel·lícula meticulosa en la descripció de cada una de les mentides que conformen la memòria, bella en el seu dibuix d'allò trist, clara en la seva més íntima paradoxa. (…) " Luis Martínez: Diario El Mundo
"Palomero explica tota aquesta trama visible i invisible amb una mirada limítrofa (...) solicita paciència i esponjositat, ja que les trames diminutes però profundes ni ballotegen ni parlotegen a la pantalla (…) "
Oti Rodríguez Marchante: Diario ABC
"La prova de com una época i un país van marcar la història personal d'una mare i una filla. Però segur que si al sortir del cine penses en com et van marcar a tú aquells anys,trobaràs la teva pròpia.(…) " Andrea G. Bermejo: Cinemanía
Festival de Málaga 2020: Biznaga de Oro (millor pel·lícula), fotografia i Premi Feroz
Afegeix un nou comentari