La Bharathi i la Yamuna viuen a Bangalore, a l’Índia, i s’han passat la vida cosint per les grans multinacionals del sector tèxtil que omplen els armaris de mig món. Com altres dones, han decidit no tenir por i lluitar per assolir un futur digne: s’han convertit en activistes de la Garment Labour Union; un sindicat tèxtil que està format només per dones que han pres consciència que l’únic camí per assolir unes condicions de treball justes passa per assumir una confrontació directa amb els seus patrons.
Que conquereixin els seus drets dependrà de la seva capacitat d’apoderar-se, aglutinar suports entre les treballadores i resistir la repressió dels poderosos. Com diu la Yamuna, “Els propietaris de les fàbriques són cinc o deu… però quantes som nosaltres? Milers i milers”.
Punt de vista:
El punt de vista del film se centra allà on es troben les víctimes, a Bangalore i Tamil Nadu. Bona part de la població està relacionada d’una manera o altra amb la indústria tèxtil: ja siguin treballadores, activistes, reclutadors o empresaris. Per això, la població índia no tan sols és l’objecte, és la veu del documental.
L’explotació en la indústria de la confecció és el reflex d’unes dinàmiques de mercat estructurals que afecten la població desposseïda de tot el planeta. Per tant, el punt de mira està situat en les esferes social, política i macroeconòmica.
Protagonistes:
Les protagonistes del documental són, en primera persona, les treballadores de la indústria tèxtil. Moltes d’elles venen de zones rurals o pobles molt petits, on el nivell econòmic és molt baix i no els ha permès tenir accés a una educació. Sense formació i sense recolzament familiar, treballar a la fàbrica és una de les poques alternatives que tenen.
Localitzacions:
Bangalore és la tercera ciutat més poblada de l’Índia i un dels majors centres econòmics del país, degut al gran volum de les seves exportacions. Bona part d’aquestes exportacions prové de la indústria de la confecció. Per això no és d’estranyar que hi hagi barris habitats per famílies menystingudes que sovint han viatjat des de lluny per trobar feina a les fàbriques.
Tamil Nadu és un dels estats més probres de l’Índia i amb més presència d’indústria tèxtil. Moltes de les multinacionals del sector s’abasteixen en aquest indret, que produeix la roba necessària per cobrir bona part del consum d’Europa i els Estats Units. Unes 120.000 noies, moltes menors d’edat i de les castes més baixes, hi treballen sota l’anomenat Pla Sumangali.
El major port de mercaderies de la costa oest de l’Índia, al mar aràbic, es troba a Kochi. Entre les seves palmeres s’amaga una gran terminal internacional dedicada a l’exportació de mercaderies cap a tot el món i, en especial direcció a Europa. Diàriament, enormes vaixells marxen carregats de contenidors plens de productes tèxtils.
No Dust Films és un col·lectiu de joves que comparteix l’interès pel cinema i la voluntat d’expressar-se, experimentar i aprendre.
Treballen en la creació de peces audiovisuals, i creuen en la cooperació com a mitjà per assolir els objectius, en un procés de creixement personal i col·lectiu alhora. Entenen el cinema com a tensió permanent amb la realitat social. Valoren (i persegueixen) el potencial transformador de tota producció cultural. Observen una necessitat de presa de consciència del món, i creuen que el documental és un instrument idoni per donar veu als qui sempre els és negada: els invisibles.
Rebutgen la mercantilització de la cultura, que entenen que no pot ser monopolitzada ni per l’estat ni per interessos econòmics privats. Aposten per la lliure circulació i la socialització del coneixement, que opinen que ha de ser d’ús públic. En un context en què les estructures ofeguen la cultura i en limiten la creativitat, creuen convenient explorar noves fórmules de producció i finançament.
Filmografia:
2014: Les costures de la pell
2013: Revisión (curtmetratge)
Producció: No Dust Films
Guió i Realització: Cèlia Vila i Enric Escofet
Muntatge: Enric Escofet
Ajudants de Muntatge: Marc Soler, Eduard Valls i Cèlia Vila
Música: Federic Font i Marc Capel
So: Xavi Andreu
Afegeix un nou comentari