L’Olivia, l’Eloy, el Guille i l’Anna viatgen a Berlín per visitar per sorpresa al seu amic Comas que compleix 35 anys. Aquest no els rep com ells esperaven i durant el cap de setmana les seves contradiccions afloren i l’amistat es posa a prova. Junts descobriran que el temps i la distància poden canviar-ho tot.
L’Elena Trapé ha nascut a Barcelona l’any 1976. És una directora i guionista que es va llicenciar en Història de l’Art per a Universitat de Barcelona. Va fer un màster en Gestió Cultural l’any 2000. Es va graduar en l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) a l’any 2004 en l’especialitat de Direcció. Professionalment compagina l’activitat docent en l’ESCAC amb la realització publicitària de la productora Tesauro. No quiero la noche va ser el seu projecte de graduació i el seu primer curtmetratge en 35mm.També ha treballat per a la televisió. Al 2008 va rodar La Ruïna i al 2009 va ser nominada a la millor pel·lícula als premis Gaudí. La seva òpera prima Blog va ser escrita i rodada gràcies al projecte Opera Prima de l’ESCAC i acollida al festival de Sant Sebastià.
Filmografia:
2018: Les Distàncies (llargmetratge)
2015: Palabras, mapas, secretos y otras cosas (documental)
2010: Blog (llargmetratge)
2009: La Ruïna (TV-movie)
2008: Pijamas (curt)
2006: No quiero la noche (curt)
"A la pel·lícula hi ha una voluntat de diagnòstic generacional que en cap moment soterra la capacitat de construir minuciosos retrats dels personatges (...) perfecta sincronia entre la posada en escena de Trapé i un afinat repartiment"
Jordi Costa: Diario El País.
"Un molt interessant retrat generacional (...) Uns personatges amb els que és inevitable empatitzar (i molt ben interpretats) i uns diàlegs vius omplen de veritat una pel·lícula real i trista com la vida mateixa. (…).
Alberto Luchini: Diario El Mundo.
"Trapé apropa la seva càmera als rostres d’aquest conjunt de éssers erràtics (...) creant una implacable crònica al voltant del desencant a l’edat adulta. (…)
Beatriz Martínez: Fotogramas .
"Es va revelant com un film cru, descarnat, entre el thriller i el drama (...) aconsegueix que empatitzem amb tots els membres de la quadrilla a pesar del seu drama de cançoner indie (...)
Andrea G. Bermejo: Cinemanía.
"Subtil i intel·ligent drama sobre la fragilitat de l’amistat."
Olga Pereda: Diario El Periódico
2018: Festival de Málaga: Millor pel·lícula, direcció i actriu (Jiménez)
Afegeix un nou comentari