Los limoneros

El Director: Eran Riklis Va néixer a Jerusalem (Israel) el 2 d’Octubre de 1954. Realitzador i director de cinema. Ha dirigit i produït nombrosos telefilms, sèries d’èxit i documentals. Va passar els primers anys de la seva vida a Montreal i Nova York, on el seu pare hi va estudiar i treballar. Quan tenia 6 anys la seva família va tornar a Israel. Al 1982 es va llicenciar a l’Escola Nacional de Cinema de Beaconsfield d’Anglaterra. Va realitzar la seva primera pel·lícula al 1984 “En un dia claro usted puede ver Damasco” un thriller polític basat en fets reals. 7 anys més tard va dirigir “Final de copa” ( 1991) que va participar als festivals de Venècia i Berlin. Al 1993 “Zohar” una de les pel·lícules de més recaptació d’Israel dels anys 90. “Vulcano Junction” al 1999 va ser una pel·lícula nostàlgica, un tribut al rock&roll. Al 2004 “ La novia siria” va guanyar 18 premis internacionals essent un gran èxit de taquilla. “El viaje del director de recursos humanos” (2010) va guanyar varis premis entre els quals cal destacar els de l’Acadèmia de Cinema d’Israel: Premi a Millor pel·lícula, Millor director i Millor guió. Amb “Zaytoun “ (2012) va guanyar el Premi del públic al Festival Internacional de Cinema de Toronto. Segons una entrevista a Riklis: “Los Limoneros” es una pel·lícula política? “No crec amb aquesta terminologia, em sembla desfasada. Tot avui en dia és polític. Tot el que es digui, es faci o es pensi provocarà una reacció política, Les decisions que prenen els polítics a milers de quilòmetres, afecten al món sencer, sobretot en una “zona perillosa” com és el Pròxim Orient, però també si es viu a Nova York, Berlín o París. No, “Los Limoneros” no es una pel·lícula política, és la història d’unes persones atrapades en un enfrontament polític .El ministre de Defensa, la seva esposa, Salma, l’advocat, tots estan atrapats en les seves situacions personals. No és política ja que no intenta imposar un punt de vista. Es limita a explicar una història, a mostrar emocions i a ensenyar una situació delicada i complexa situada en un teló de fons explosiu. Subratllo la paraula “història” perquè volia explicar una història commovedora que fos accessible a un públic plural en tot el món”