Madres paralelas

Pedro Almodóvar Caballero (Calzada de Calatrava, Ciudad Real, 25 de setembre de 1949) és un director de cinema, guionista i productor espanyol, dels més aclamats i amb més ressò fora d'Espanya en les últimes dècades. Ha rebut els principals guardons cinematogràfics internacionals, entre d’altres dos premis Oscar, BAFTA i diversos Premis Goya. El 2017 va ser el president del jurat del Festival de Cannes.

Va encetar la dècada dels 80 amb la seva primera pel·lícula, rodada en 16 mm al llarg d’un any i mig, Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980) amb la que ens mostra l’ambient underground que l’envoltava i de la que forma part la denominada posteriorment “movida madrileña”. La seva expressió artística s’expandeix per diversos àmbits: crea el duet musical Almodóvar & McNamara, participa en activitats teatrals i escriu històries per a diverses publicacions sota el pseudònim de Patty Diphusa.

El 1987 va crear la productora El Deseo amb el seu germà Agustín, i ha produït al llarg de la seva trajectòria films com Relatos Salvajes, La vida secreta de las palabras i Mi vida sin mi, entre d’altres.

Provocador i elegant, tan influenciat per Luis Buñuel com per Alfred Hitchcock, Fassbinder, John Waters o Douglas Sirk, les pel·lícules de Pedro Almodóvar giren sobre personatges singulars, històries camp i d’aparença kitsch mostrant-nos les seves habituals obsessions sexuals, socioculturals i religioses. Ens mostra també una perspectiva diferent dels costums i tradicions espanyoles utilitzant diversos gèneres, des de la comèdia negra passant pel melodrama, el thriller i el drama social.

Ostenta la condició de Cavaller de l'Ordre de la Legió d'Honor francesa (1997), a més d'haver obtingut la Medalla d'Or al Mèrit en Belles arts (1998).​ Va ser investit doctor Honoris Causa per la Universitat de Harvard el 2009, una condecoració que també va rebre el juny de 2016 a la Universitat d'Oxford.

Amb l'assistència de Teresa Font ( Muntadora)

Teresa Font (1955) és una de les muntadores més rellevants del cinema espanyol. Ha treballat en títols com Juana La Loca, Libertarias, Jamón, jamón o Días contados (pel que va obtenir el Goya al millor muntatge el 1994).

Va començar a treballar al cinema el 1976, com a ajudant de muntatge. Els seus primers llargmetratges són Nemo, de Jesús Garay (1977), i el documental de 1980 Numax presenta..., de Joaquim Jordà. El 1982 va fer el muntatge d’Asesinato en el Comité Central, de Vicente Aranda. Des de llavors, va treballar en totes les pel·lícules d’aquest director. També ha treballat habitualment amb el realitzador Imanol Uribe. 

Almódovar li demana que s’ocupi del muntatge de les seves pel·lícules, en substitució de José Salcedo, el seu muntador mort el 2017. El seu treball a Dolor y gloria l'ha fet mereixedora del Goya en la categoria de muntatge per la intricada xarxa de connexions entre les diferents històries i èpoques del film.