Versió original en castellà
Martín Echenique (Federico Luppi) és un director de cinema argentí que fa més de vint anys que viu a Madrid. Detesta el seu país i es nega a recrear-se en la nostàlgia. El seu fill, al qual tots diuen Hache (Juan Diego Botto), té 19 anys i viu a Buenos Aires amb la seva mare. Ni estudia ni treballa; vagareja i toca la seva guitarra elèctrica. Després de cinc anys sense veure’s, tornen a trobar-se a Buenos Aires quan Hache sofreix una sobredosi. L’exdona de Martín proposa que el noi visqui amb el seu pare. A Madrid els esperen dues persones: Alicia (Cecilia Roth), l’amant de Martín, una dona més jove que ell i que està farta d’estar amb un home que és incapaç d’assumir cap compromís; i Dante (Eusebio Poncela), un actor que és el millor i gairebé únic amic de Martín, i que té com a plaer més gran viure en la corda fluixa. Martín comparteix la seva vida amb gent apassionada, però ell no es permet el luxe de sentir. El que estima està exposat al dolor, i això li fa pànic.
Pel·lícula no recomanada per a menors de 18 anys.
Compra les teves entrades aquí
Adolfo Aristaran va néixer a Parque Chas, des de la seva infància va ser un bon lector i cinèfil . Va estudiar anglès fins a convertir aquest idioma en la segona llengua. Pel que fa al cinema i la literatura, va decidir ser autodidacte. Va intentar ser escriptor de contes en la seva adolescència i va fer un programa a Ràdio Nacional, en què llegia traduccions pròpies de Dylan Thomas.
Va tenir alguns acostaments al cinema com a muntador i tècnic de so a Rio de Janeiro, i com a ajudant de producció a Buenos Aires. Finalment, al començament dels anys setanta, va començar a treballar com a ajudant de direcció de manera sistemàtica i professional. L'any 1967 es va venir a Madrid i va tornar a Buenos Aires el 1974. Va continuar aprenent l'ofici del cinema treballant com a ajudant fins que, després de trenta llargmetratges assistint a directors com Mario Camus, Vicent Aranda, Sergio Leone, Lewis Gilbert, Gordon Flemyng i Peter Collinson, Daniel Tinayre y Sergio Renán, va escriure un guió i va aconseguir realitzar la seva primera pel·lícula el 1978.
Va desenvolupar la seva tasca com a director, productor i guionista de cinema entre Argentina i Espanya, i esporàdicament als Estats Units. És membre de l'Acadèmia Espanyola i va ser vicepresident de Directors Argentins Cinematogràfics (DAC) durant els dos anys en què des d'aquesta entitat es va promoure l'actual Llei de Cinema. L'any 2003 li va ser atorgada la nacionalitat espanyola per reial decret, en mèrit a la seva aportació a la cultura iberoamericana.
Al llarg de la seva filmografia s'observa una certa repetició als elencs, apareixent en més d'una ocasió actors com Juan Diego Botto, Cecilia Roth, José Sacristán i, el més destacat, Federico Luppi, que sovint s'ha considerat com l'actor fetitxe d'Aristarain, malgrat que sempre ho ha negat. A la dècada del '80 Aristarain va declarar que els seus mestres eren John Ford, Howard Hawks, Raoul Walsh, Nicholas Ray i John Huston.
En diverses entrevistes Aristarain ha parlat de les seves tres últimes obres, Martín (Hache), Lugares comunes (basada a la novel·la del seu cosí Lorenzo F. Aristarain) i Roma, com a tres parts d'un mateix conjunt de pors.
"El tros de vida, supervivència, enfonsament, amistat, autodestrucció, amor i mort que acaba de filmar aquest retratista de les emocions, aquest home que sembla saber l'hòstia de coses essencials sobre l'anvers i el revers dels éssers humans, desborda intensitat i discursos torrencials (...) un meravellós director de cinema, un amenaçada pel ridícul i el buit verborreic, però que aconsegueix esquivar aquests perills i arribar al final de la meta amb el seu tresor íntegre. Aristarain dirigeix la partitura i l'orquestra amb el pols, el coratge i el talent d'un mestre. Carlos Boyero: Diari El Mundo.
"Alguns la troben discursiva. Amb un film així, benvinguts els discursos" Javier Ocaña: Cinemania
"1 premi i 4 nominacions a la 12 Edició dels premis Goya 1998 - Películ·les del 1997 .millor actriu i nominacions a millor pel·lícula, millor direcció (Adolfo Aristarain), millor actriu (Cecilia Roth), millor so".
"1 premi i 1 nominació en al 45º Festival de Sant Sebastiá 1997. Concha de plata a millor actor (Federico Luppi)" i nominació a Concha de oro a millor pel·lícula".
" 1Premi Onda 1997 a millor actriu (Cecilia Roth)".
" 2 premis al 42 Premis Sant Jordi (pel·lícules de 1997). Millor actriiu Cecilia Roth, millor actor espanyol Eusebio Poncela)"
Afegeix un nou comentari